{"id":10,"date":"2015-04-14T21:11:30","date_gmt":"2015-04-14T21:11:30","guid":{"rendered":"http:\/\/www.convenciovalencianista.org\/nova\/?page_id=10"},"modified":"2020-10-07T22:22:01","modified_gmt":"2020-10-07T20:22:01","slug":"dossiers","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10","title":{"rendered":"Dossiers"},"content":{"rendered":"

Convenci\u00f3 Valencianista 2012<\/a>
\nConvenci\u00f3 Valencianista 2013<\/a>
\nConvenci\u00f3 Valencianista 2014<\/a>
\nConvenci\u00f3 Valencianista 2015<\/a>
\nConvenci\u00f3 Valencianista 2016
\n<\/a>Convenci\u00f3 Valencianista 2017<\/a>
\nConvenci\u00f3 Valencianista 2018<\/a>
\nConvenci\u00f3 Valencianista 2019<\/a>
\nConvenci\u00f3 Valencianista 2020<\/a><\/p>\n

Convencio Valencianista publica el n\u00famero 2 de\u00a0Claus de Llibertat\u00a0en motiu del 40 aniversari de l'Estaut d'Autonomia<\/a><\/h2>

<\/p>\n

Claus de Llibertat<\/strong><\/em>, la revista que edita\u00a0Convenci\u00f3 Valencianista<\/strong>, dedica el seu numero 2 a commemorar el 40 aniversari de la consecuci\u00f3 de l'Estatut Autonomia per part del poble valenci\u00e0. La publicacio apareix el\u00a09 d'Octubre<\/strong>, Dia Nacional Valenci\u00e0.<\/p>\n

Tres articuls centrals aborden, des de diferents perpectives, est aniversari:\u00a0\u201c40 anys d'autogovern valenci\u00e0. La reivindicaci\u00f3 del primer valencianisme i del republicanisme\u201d<\/em>\u00a0de l\u2019historiador\u00a0Vicent Sanz Sancho<\/strong>,\u00a0<\/strong>qui repassa exhaustivament les reivindicacions que el valencianisme realis\u00e0 historicament en pro de la consecuci\u00f3 de l\u2019autogovern. L\u2019expresident de les Corts Valencianes,\u00a0H\u00e9ctor Villalba Chirivella,<\/strong>\u00a0i el president de l'Associaci\u00f3 de Juristes Valencians,\u00a0Josep Chirivella Vila<\/strong>, reflexionen sobre estos 40 anys d\u2019autonomia i les carencies i reptes que encara queden per conseguir als valencians per a gojar d'un autogovern ple.<\/p>\n

Tamb\u00e9 cont\u00e9 art\u00edculs de car\u00e0cter m\u00e9s hist\u00f2ric, com els escrits per\u00a0Perdro Fuentes Caballero<\/strong>, president de l'Associaci\u00f3 Roc Chabas La Marina, i per l'investigador\u00a0Javier Navarro Andreu<\/strong>, els quals aborden les reivindicacions valencianistes entorn als s\u00edmbols identitaris en la pre autonomia i l'invent de la denominaci\u00f3 \u201cComunitat Valenciana\u201d, respectivament.<\/p>\n

La revista la completa l\u2019editorial i una crida davant de la festivitat del 9 d'Octubre. Tamb\u00e9 es pot llegir una cr\u00f2nica del I Encontre Formatiu que organis\u00e0 l\u2019associaci\u00f3 fa nomes unes semanes i un art\u00edcul del soci\u00f2lec\u00a0Jesualt Masi\u00e0<\/strong>, en el qual tracta l'incomprensible\u00a0\u201cAny Joan Fuster\u201d<\/em>\u00a0que ha celebrat la Generalitat Valenciana.<\/p>\n

Per ultim, les resenyes de cinc publicacions de gran inter\u00e9s, carregades d\u2019arguments per a l\u2019autoafirmacio valencianista, que a l\u2019hora desmonten les falacies del pancatalanisme, completen este numero de\u00a0Claus de Llibertat<\/em>.<\/p>\n

Tots els que estiguen interessats en adquirir un eixemplar ho poden fer a trav\u00e9s del correu electr\u00f2nic\u00a0publicacions@convenciovalencianista.org<\/u><\/a>\u00a0o en la llibreria \u201cParis-Valencia\u201d del carrer Pelayo, 7, de Val\u00e9ncia ciutat.<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

<\/p>\n<\/div>

<\/div>

Convencio Valencianista publica el numero 1 de 'Claus de Llibertat'<\/a><\/h2>

<\/p>\n

Si en octubre de 2021 Convencio Valencianista<\/strong> publicava el numero 0 d\u2019esta, la seua nova revista, a finals d\u2019abril ha posat a l\u2019abast dels llectors el numero 1 de Claus de Llibertat.<\/em><\/p>\n

Este numero dedica els seus articuls centrals a tres efemerides: el 25 d\u2019Abril<\/strong>, en lo que de significatiu te la data per als valencians i lo que supongue per al seu autorgovern; una segona colaboracio nos aproxima a la figura de sant Francesc de Borja<\/strong>, del que enguany es any jubilar \u2013se complixen 350 de la seua canonisacio i 450 de la seua mort\u2013, i la tercera ho fa sobre una divisio territorial<\/strong> que parti en quatre provincies a l\u2019historic Regne de Valencia i supongue una accelerament en el proces desvertrebrador i despersonalisador de la societat valenciana.<\/p>\n

A banda d\u2019estos documentats articuls, dels quals son autors, respectivament, Albert Cuadrado<\/strong> (historiador), Antoni Atienza<\/strong> (doctor en Historia) i Salvador Mart\u00ednez<\/strong> (patro de la Marina mercant), trobem una interessant entrevista feta per Javier Navarro<\/strong> al president de la Associacio de Juristes Valencians<\/strong>, J. Ram\u00f3n Chirivella<\/strong>, sobre la recuperacio del Dret Civil valenci\u00e0<\/strong>, i tres colaboracions mes, una sobre el Colectiu Llu\u00eds Fullana<\/strong> de professors, catedratics i doctors de les universitats valencianes, en la que el seu president, el doctor Joan Carles Mic\u00f3<\/strong>, nos anuncia una nova etapa en el devindre d\u2019esta entitat; el creatiu V. Jos\u00e9 Bisbal<\/strong> qui, en el seu escrit, nos espenta als valencians a adquirir major protagonisme social i institucional; i per ultim un mensage firmat pel president de l\u2019entitat, Joan Sancho<\/strong>, en el que expon algunes de les llinees i dels objectius que perseguix Convencio Valencianista, aixina com el desig de compartir-los en el restant del valencianisme.<\/p>\n

La revista, de 16 pagines, ilustrada a tot color, prete constituir una important aportacio al mon del valencianisme, en especial en els aspectes socioculturals que puguen ser d\u2019interes per a la societat valenciana.<\/p>\n

\"\"<\/a><\/p>\n

Els interessats en obtindre un eixemplar poden posar-se en contacte per mig del correu electronic:<\/h1>\n

publicacions@convenciovalencianista.org<\/a><\/h1>\n

\u00a0<\/p>\n

<\/p>\n<\/div>

<\/div>

Sorteig Claus de Llibertat<\/a><\/h2>

L'alegria de comen\u00e7ar una nova etapa rescatant l'historica cap\u00e7alera Claus de Llibertat<\/strong> sumat a la bona rebuda en totes les rets socials de Convencio Valencianista<\/strong> es un fet molt especial per a\u00a0mosatros.\"\"<\/a>
\nMos hem negat a que quedara nomes com una alegria d'uns pocs.
\nPer aixo, des de hui, fins als proxim dissabte 30 d'octubre a les 19:00, la junta de Convencio ha decidit fer-vos mes particips a tots. Regalant tres eixemplars de Claus de Llibertat<\/strong> per mig d'un sorteig en les rets socials.<\/p>\n

Per a participar es molt facil, accedix a les nostres rets socials (Facebook<\/a>, Instagram<\/a> i Twitter<\/a>), busca la publicacio i seguix les instruccions.<\/p>\n

\u00a1\u00a1Moltissima Sort!!<\/p>\n<\/div>

<\/div>

Encetem una nova Clau<\/a><\/h2>

Aprofitem\u00a0les dates del 9 d'octubre per a informar-vos que iniciem una nova etapa en la publicacio que editavem anualment.\u00a0A partir de hui\u00a0estar\u00e0 en el carrer el numero 0 de Claus de Llibertat<\/em><\/strong>, la nova cap\u00e7alera que substituir\u00e0 als \u201cDossiers\u201d que l\u2019han precedida.\"\"<\/a><\/p>\n

En l\u2019interior de la revista es donen raons de per qu\u00e9 esta cap\u00e7alera i per qu\u00e9 el canvi, junt a diferents articuls que ajuden a crear i refor\u00e7ar l'amor per la nostra identitat.<\/p>\n

Ademes, el seu contingut mant\u00e9 la calitat dels articuls que veniem publicant per lo que confiem que conte, com ha segut fins ara, en una ampla acceptacio, i que constituixca el primer de molts numeros en els que continuar fent valencianisme.<\/p>\n

Com ferem en algun numero anterior,\u00a0hem cregut convenient solicitar un donatiu, en este cas de 2 \u20ac,\u00a0per a poder cobrir els costs de l\u2019edicio.<\/p>\n

Per a reservar el teu eixemplar,\u00a0has d'enviar un correu a:<\/p>\n

publicacions@convenciovalencianista.org<\/a><\/p>\n

En la contestacio\u00a0t\u2019indicar\u00e9m la manera en la que podras retirar-lo o be rebre\u2019l en el teu domicili.<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>

<\/div>

Fes-te en el Dossier del 40 aniversari de les Normes d\u2019El Puig<\/a><\/h2>

Fa uns dies infomavem de l\u2019imminent edicio del Dossier<\/em><\/strong> 40 aniversari de les Normes d\u2019El Puig<\/strong>. \u00a1Ya el tenim en les mans!<\/p>\n

Com indicavem, es tracta d\u2019un especial<\/strong> en el que nou colaboradors, d\u2019entre ells varis filolecs, escriuen a l\u2019entorn de la normativa ortografica de la Real Acad\u00e8mia de Cultura Valenciana \u2013Normes d\u2019El Puig: sobre la seua significacio, la seua adequacio per a escriure la llengua valenciana i sobre la produccio editorial. Tambe hi ha algunes participacions que han volgut deixar memoria de l\u2019acte celebrat\"\"<\/a> el 7 de mar\u00e7 de 1981 en el Monasteri d\u2019El Puig de Santa Maria, o una cronica de les distintes commemoracions fetes en uns atres aniversaris.<\/p>\n

Els articuls venen firmats per Juli Moreno i Moreno<\/strong>, Pau Giner i Bayarri<\/strong>, Manuel Gimeno i Juan<\/strong>, Voro L\u00f3pez<\/strong>, Jesualt Masia i Alamar<\/strong>, Miquel \u00c0ngel Lled\u00f3<\/strong>, Ricart Pla i Tom\u00e1s<\/strong>, Antoni Fontelles i Fontestad<\/strong> i \u00d2scar Rueda Pitarque<\/strong>.<\/p>\n

Son 24 pagines a color<\/strong>, per lo que, molt al nostre pesar, en esta ocasio no farem una distribucio massiva, com solem, sino que el servir\u00e9m a qui fa\u00e7a una comanda. Als interessats els demanar\u00e9m un donatiu per a fer front a l\u2019impressio i, en el seu cas, a les despeses d\u2019enviament. En tot cas, es podra descarregar i llegir\u00a0 el breu en pdf en la nostra web<\/p>\n

Per a conseguir el Dossier en paper, document imprescindible en la biblioteca de\u00a0tot bon valencianiste, posa\u2019t en contacte en Convencio Valencianista a trav\u00e9s del correu electronic:<\/p>\n

publicacions@convenciovalencianista.org<\/a><\/p>\n

<\/div>\n<\/div>
<\/div>

Dossier 40 Aniversari Normes d'El Puig<\/a><\/h2>

El 7 de mar\u00e7 de 1981<\/strong> ten\u00eda lloc el acte d\u2019adhesio a les Normes d\u2019El Puig<\/strong>. Una data que el valencianisme hauria d\u2019escriure sempre en lletres d\u2019or en el calendari.<\/p>\n

En Convencio Valencianista<\/strong> hem considerat que el 40 aniversari d\u2019esta la fita mereixia una commemoracio a l\u2019altura de la seua<\/p>\n

\"\"<\/a>
Especial 40 aniversari Normes d'El Puig<\/figcaption><\/figure>\n

importancia. Donat que les mides sanitaries impedixen actes presencials, hem optat per, eixint-nos de la rutina, confeccionar un numero especial del nostre Dossier<\/em><\/strong>, el qual traem anualment al carrer cada 9 d\u2019Octubre<\/strong> des de 2012. La mampresa no ha pogut eixir millor, puix fins a nou personalitats de lo mes destacat del valencianisme han tingut la generositat de colaborar en la publicacio. El resultat son 24 pagines contenint una llau de senyes interessants, opinions diverses i reflexions cap al futur que fan d\u2019esta edicio una fita en si mateixa per a la nostra associacio.<\/p>\n

Els articuls venen firmats, ni mes ni manco, que per Juli Moreno i Moreno<\/strong>, Pau Giner i Bayarri<\/strong>, Manolo Gimeno i Juan<\/strong>, Voro L\u00f3pez<\/strong>, Jesualt Masia i Alamar<\/strong>, Miquel \u00c0ngel Lled\u00f3<\/strong>, Ricart Pla i Tom\u00e1s<\/strong>, Antoni Fontelles i Fontestad<\/strong> i \u00d2scar Rueda Pitarque<\/strong>.<\/p>\n

En breu eixir\u00e0 d\u2019imprenta, de lo qual informar\u00e9m puntualment.<\/p>\n<\/div>

<\/div>

\u201c\u00a1Per l\u2019Autonomia!\u201d Ara fa cent anys<\/a><\/h2>

Vullc comen\u00e7ar recordant la famosa sentencia de Nicol\u00e1s Avellaneda: \u201cEls pobles que obliden la seua historia estan condenats a repetir-la\u201d, o be aquella atra de Milan Kundera en el seu llibre Del riure i de l\u2019oblit, que ve a colacio per la situacio tan peculiar de la societat valenciana a la qual li es de facil aplicacio: \u201cEl primer pas per a liquidar a un poble..., es borrar la seua memoria. Destruir els seus llibres, la seua cultura, la seua historia. En acabant vindra algu que escriur\u00e0 nous llibres, fabricar\u00e0 una nova cultura, inventar\u00e0 una nova historia. Pronte la nacio comen\u00e7ar\u00e0 a oblidar lo que es i lo que fon. El mon al seu entorn encara ho oblidar\u00e0 mes a pressa\u201d. Afegiriem: deixar\u00e1s de ser tu, per a ser un atre, el que hagen decidit que has de ser. No son maximes propies de la ciencia ficcio, mes be son producte de fets constatables, que, per cert, no deixen de repetir-se. Interessos de grups, interessos de governs, interessos de classe... han motivat que no sols corroborem situacions historiques que eixemplifiquen estes intencions i realitats \u2013algunes de les quals han desembocat desgraciadament en enfrontaments i guerres\u2013 sino que tambe hem de sofrir-les en el present. Per un atre costat molts estudiosos nos recorden a sovint que l\u2019historia es ciclica, o que es repetixen similars fets en el transcurs del temps. Ahi s\u2019emmarcarien les habituals alternances d\u2019epoques d\u2019abundancia i de miseria, governs de dreta i d\u2019esquerra, tendencies democratiques i fascistes, etc. Entre estes situacions que historicament es repetixen tenim un eixemple en Valencia: les canviants (cicliques) circumstancies internacionals i estatals han motivat que, en determinats moments, creixquera el desig de conseguir l\u2019autonomia per part d\u2019una considerable representacio de la societat valenciana. Un d\u2019eixos moments se produi fa ara cent anys. En els dos ultims mesos de 1918 es succe\u00efen tota una serie d\u2019actes, d\u2019acorts, d\u2019elaboracio de documents que foren l\u2019inici de la reivindicacio d\u2019un estatut d\u2019autonomia, euforia que venia precidida per les aspiracions politiques de constituir una Mancomunitat Valenciana, les quals havien quedat frustrades. S\u2019obria un nou temps per al poble valenci\u00e0 i s\u2019evidenciava l\u2019aparicio d\u2019un valencianisme politic, embrionari i minoritari si es vol, pero real, inspirat i recolzat pel catalanisme prosper, reivindicatiu i imperant en Catalunya. En eixe marc es feya publica, el 14 de novembre d\u2019aquell any, la Declaraci\u00f3 Valencianista de l\u2019Uni\u00f3 Valencianista Regional i la Joventut Valencianista. Les bases que l\u2019integren foren desenrollades i fetes publiques en jornades posteriors constituint una ilusionant manifestacio que aspirava a conseguir l\u2019autogovern dels valencians. Casi en paralel es despertava l\u2019interes, en algunes forces politiques i institucions valencianes, com es el cas de l\u2019Ajuntament i la Diputacio de Valencia, per conseguir l\u2019autonomia administrativa, i fins a cert punt tambe politica, per al Regne de Valencia. L\u2019alcalde de l\u2019Ajuntament del Cap i Casal, el blasquiste Fausti Valent\u00edn, el 15 de novembre de 1918 instava en un escrit dirigit als ajuntaments i diputacions valencianes a participar en una assamblea per a tractar el tema de l\u2019autonomia. La Diputacio de Valencia, al front de la qual se trobava Miguel Paredes, tambe havia fet una crida similar dirgida a les institucions homonimes de Castello i Alacant, i responia a la primera autoritat del Cap i Casal reparant en la conveniencia de preparar el tema i fer particips als diferents sectors de la societat valenciana per tal de sondejar-la. En la creacio d\u2019una comissio que s\u2019ocupara del tema es donava pas a l\u2019inici d\u2019eixos treballs. No cal dir que s\u2019havia produit un contagi del proces iniciat en Catalunya, que buscava solucions a les aspiracions politiques d\u2019aquell poble i que anava a ser imitat, no sols pels valencians, tambe per uns atres pobles de l\u2019Estat espanyol. La primera actuacio concreta sobre el tema fon la convocatoria d\u2019una \u201cMagna Asamblea\u201d per part del diputat Azzati, la qual es celebrava en l\u2019Ateneu Mercantil de Valencia el 24 de novembre, presidida pel vicepresident de l\u2019Ateneu, Leopoldo Ram\u00edrez. En l\u2019acte intervingueren destacats membres de distintes formacions politiques i organisacions exponent les respetives postures. D\u2019entre estes intervencions descoll\u00e0 la de F\u00e9lix Azzati, que sorprengue pel gir de 180\u00ba que don\u00e0 en el seu discurs respecte del posicionament que, fins llavors, manifestava sobre l\u2019autonomia el blasquisme del que era el lider. El seu alegat fon rebut en cert escepticisme i no exent de critiques per la seua anterior actitut combativa, recels procedents especialment dels sectors valencianistes alli presents; pero, a la fi, tots antepongueren a Valencia i la consecucio d\u2019una autonomia administrativa o integral (a\u00e7o es, tambe politica) quan mes pronte millor. En tot este context d\u2019efervescencia politica i d\u2019un valencianisme que es feya present, la propia Diputacio provincial de Valencia encaixaria eixes aspiracions i afront\u00e0 una campanya, ya proyectada i dirigida a conseguir l\u2019autonomia per al valencians, creant una comissio que treballara per a tal fi integrada per distints diputats. En nom de l\u2019organisme provincial, el seu president, Miguel Paredes, convidava a la participacio a les diputacions de Castello i Alacant, mentres que la comissio organisava un cicle de conferencies baix el titul \u201cPor la Autonom\u00eda\u201d en el que oferia la tribuna de la corporacio a professionals, politics, intelectuals... per a que plasmaren la seua opinio al respecte i marcaren o posaren a debat els continguts dels que deuria constar el proyecte autonomiste. El d\"\"<\/a>ia 27 de novembre es reclamava de la prensa que donara publicitat a la nota oficial que animava a l\u2019assistencia i participacio en el cicle. Ara fa ya cent anys s\u2019abord\u00e0 un proyecte autonomiste que implic\u00e0 a importants i representatives persones de la societat valenciana que, en els seus parlaments, que deixaren escrits, se posicionaven respecte d\u2019est ilusionant objectiu en el que se caminava, casi de manera paralela, com ya s\u2019ha dit, al d\u2019uns atres similars que anaven prenint cos en diverses arees de l\u2019Estat, alguns dels quals duyen ya caminats molts passos per davant. Desafortunadament les diputacions d\u2019Alacant i de Castello no se sumaren al proyecte, quedant a l\u2019expectativa de lo que acontenyguera en la corporacio de Valencia. Esta historia es repetiria en epoca de la Segona Republica, quan en els anys 30, de nou, s\u2019inici\u00e0 la demanda de l\u2019autonomia i la redaccio d\u2019un estatut que arranc\u00e0 sense la participacio d\u2019aquelles i que, per esta i per unes atres diverses causes, qued\u00e0 frustrat. La comissio constituida en la Diputacio de Valencia propongue una ampla llista de possibles participants en lo que anava a materialisar-se en un cicle de conferencies. Es barallaren distints noms, i se n\u2019oferiren d\u2019atres; a la fi participaren: Ignaci Villalonga i Villalba (advocat, financer i politic), Facundo Burriel Garc\u00eda Polavieja (advocat i politic), Jos\u00e9 Barber\u00e1 Falc\u00f3 (dec\u00e0 del Colege d\u2019Advocats), Ricardo Samper Ib\u00e1\u00f1ez (advocat i politic), Vicente Gay i Forner (catedratic d\u2019Economia), Luis Garc\u00eda Guijarro (advocat i empresari agrari), Facundo Gil Perot\u00edn (dec\u00e0 del Colege de Notaris), Juan J. Pardo P\u00e9rez (politic), Salvador Ferrandis Luna (advocat i escritor), Francesc Mart\u00ednez i Martinez (advocat, erudit, escritor), Augusto Villalonga Alemany (notari), Modesto Jim\u00e9nez de Bentrosa (advocat i politic) i Llu\u00efs Fullana i Mira (religios, filolec). Tretze conferencies, mes una introductoria de caracter institucional, pronunciada pel vicepresident de la Diputacio i president de la Comissio, Jim\u00e9nez de Bentrosa, conformaren el gros d\u2019aquella iniciativa. El cicle, baix el titul generic ya senyalat de \u201cPor la Autonom\u00eda\u201d, s\u2019inaugurava el dissabte dia 30 de novembre i les distintes intervencions s\u2019havia previst que foren cada dimarts i divendres de lo que restava del mes i durant giner de 1919. A la fi els \u201chomens de l\u2019autonomia\u201d abordaren els temes (llistats en el mateix orde que els conferenciants en el paragraf anterior): \u201cSubstantivitat del valencianisme\u201d, \u201cEl derecho privado en el Regionalismo valenciano\u201d, \u201cRegionalismo\u201d, \u201cEl Regionalismo en el actual momento pol\u00edtico\u201d, \u201cUn problema de Derecho p\u00fablico\u201d, \u201cAutonom\u00eda, su concepto y alianza. Su desenvolvimiento en la pol\u00edtica general y local\u201d, \u201cRegionalismo y Nacionalismo\u201d, \u201cAutonom\u00eda Municipal\u201d, \u201cRegio Valenciana. Funcionaris en la mateixa. Mancomunitats. Llegislacio i idioma\u201d, \u201cLa Autonom\u00eda Municipal y Regional es predominantemente, en el actual momento de nuestra evoluci\u00f3n pol\u00edtica, un problema de estructura del Estado espa\u00f1ol\u201d, \u201cOrganizaci\u00f3n Regional valenciana\u201d i \u201cOficialitat de la llengua\u201d. L\u2019idioma dels oradors no fon problema, des del primer moment es deix\u00e0 llibertat per a expressar-se en la llengua que consideraren. La diversitat es comprov\u00e0 a mida que alvan\u00e7ava el cicle, d\u2019igual manera que els diferents posicionaments entorn al tema tractat; des dels mes esceptics, que temien pel trecament i fragmentacio d\u2019Espanya, fins als mes entusiastes i favorables, que advocaven per una autonomia plena \u2013integral, dien\u2013, sempre dins del marc d\u2019un Estat espanyol que ya alguns plantejaven federal i respectuos en la diversitat dels pobles que el conformen. Qued\u00e0 patent tambe que la teorisacio i propostes de Pi i Margall eren conegudes, si no per tots, si per la majoria, ya que el catalanisme politic, ideologia expansionista farcida de connotacions imperialistes, comen\u00e7ava a buscar aliats \u2013mes be seguidors\u2013 fora de la seua demarcacio estricta. Alguns valencians ya llavors es prestaren a ser els seus heralts, molts d\u2019ells membres de la Joventut Valencianista, encara que no fon el cas del conjunt dels \u201chomens de l\u2019autonomia\u201d. La Correspondencia de Valencia, el diari mes procliu a l\u2019autonomisme i veu del regionalisme o nacionalisme valenci\u00e0, mes concretament de l\u2019Uni\u00f3 Valencianista Regional d\u2019Ignaci Villalonga, es el que mes espai dedic\u00e0 en les seues planes a informar del desenroll del cicle, bolcant gran part del contingut de les distintes conferencies en les respectives resenyes. No falt\u00e0 l\u2019informacio en Las Provincias, en el Diario de Valencia \u2013prou critic\u2013 o en El Pueblo... Tot est esclat qued\u00e0 diluit rapidament de la mateixa manera en que havia irromput en les aspiracions de la societat valenciana. Desencant, confrontacions entre els partits o els dirigents politics, falta d\u2019implicacio de bona part de la burguesia... feren que no es tardara massa en desunflar-se socialment aquella aspiracio i, ni en el mateix diari que tant d\u2019espai havia dedicat a l\u2019informacio del tema, sobreixiran croniques per a informar d\u2019algun alvan\u00e7, entre unes atres coses perque no el hi hague. Es cert que no tot acab\u00e0 en l\u2019ultima conferencia, puix tant la Diputacio com l\u2019Ajuntament de Valencia havien proyectat una assamblea conjunta per al mes de febrer de 1919, la qual qued\u00e0 ajornada sine die a instancies de la Diputacio, que consider\u00e0 que primer convenia que els membres de la Comissio per ella nomenada, mes els secretaris i contadors de les dos institucions, prepararen uns treballs que donaren forma al borrador del \u201cproyecte de Bases autonomiques\u201d. En este sentit, el diputat Burriel pronte present\u00e0 un document \u201cBases o Cuestionario presentado a la Comisi\u00f3n de Autonom\u00eda... para que sirva de tema inicial a los trabajos de la Comisi\u00f3n\u201d. La Comissio segui treballant i se redactaren varies propostes. Lo cert es que quedaren per a l\u2019archiu, i aquelles aspiracions acabaren frustrades. Era precis fer memoria d\u2019aquella campanya i de l\u2019ilusio en que fon afrontada, era necessari fer este recordatori per tots aquells personages que apostaren pel tema, que aportaren, des de la diversitat i inclus la discrepancia, el seu saber per a encaixar una aspiracio que se considerava justa en un estat en greus problemes de governabilitat i en un centralisme que, com sempre, asfixiava a territoris dinamics que li aportaven, per contra, molta riquea. Haurien de passar mes de 60 anys per a vore c\u00f3m, en un nou periodo democratic, se conseguia un estatut d\u2019autonomia per als valencians, no sense salvar moltes dificultats i deixar per resoldre temes identitaris que encara son una sagnia i un obstacul per a que, com a poble, tots pugam remar en el mateix sentit.<\/p>\n

JULI MORENO I MORENO
\nMestre i llicenciat en Historia<\/p>\n<\/div>

<\/div>

De l\u2019Estat de les autonomies a l\u2019Estat confederal<\/a><\/h2>

Quan en la Transici\u00f3 s\u2019acuny\u00e0 el terme estat de les autonomies i en la Constituci\u00f3 es parl\u00e0 de nacionalitats i regions, configurant dos camins per a que les distintes parts de l\u2019Estat accediren ad ella segons el grau de consci\u00e8ncia identit\u00e0ria pr\u00f2pia que tingueren \u2013els famosos art\u00edculs 143 i 151\u2013, molts pens\u00e0rem que, per fi, Espanya comen\u00e7ava a recon\u00e9ixer el seu car\u00e0cter plurinacional, trencant en el centralisme uniformiste borb\u00f2nic\/franquiste existent.
\n\u00c9s cert que este reconeiximent no era equitatiu entre les distintes parts de l\u2019Estat i, evitant un necessari i just criteri verdaderament hist\u00f2ric, donava privilegis inicials, sense haver de demostrar res, a les que denominava, curiosament, hist\u00f2riques: Euskadi, Catalunya i Gal\u00edcia. D\u2019esta forma, comunitats realment hist\u00f2riques com Arag\u00f3, Balears i la pr\u00f2pia Val\u00e9ncia, quedaven f\u00f2ra i haurien de demostrar la seua consci\u00e8ncia pr\u00f2pia per a accedir al m\u00e0xim autogovern, lo que provoc\u00e0, ya llavors, que alguns grups valencians la votaren en contra. En este grup no s\u2019ha incl\u00f2s a Andalusia perque, a pesar de pensar que tamb\u00e9 mereix el reconeiximent de hist\u00f2rica, gr\u00e0cies a que en el govern central estava el PSOE, de la m\u00e0 de Felipe Gonz\u00e1lez i Alfonso Guerra pogu\u00e9 \u201ccolar-se\u201d entre les privilegiades; a canvi, aix\u00f2 si, de que Val\u00e9ncia no ho conseguira, a causa del vergony\u00f3s pacte Abril-Guerra.
\nM\u00e9s encara, obria la porta a una atra asimetria m\u00e9s al permetre que els estatuts d\u2019Euskadi i Navarra, en base als seus drets forals, inclogueren el denominat concert econ\u00f2mic, pel qual tenen una Facenda pr\u00f2pia que recapta tots els imposts i decidix totes les despeses, aportant un \u201ccupo\u201d a l\u2019Estat, pactat directament en el g\"\"<\/a>overn central, pels servicis que li dona. Ac\u00ed tamb\u00e9 Val\u00e9ncia qued\u00e0 f\u00f2ra de que li reconegueren l\u2019haver tingut Furs propis; com tamb\u00e9 Catalunya, encara que en este cas fon per voluntat pr\u00f2pia del llavors grup majoritari all\u00ed, la CiU de Pujol, que no ho va exigir, com si que ho feu el PNV, en el context de les accions d\u2019ETA.
\nConforme passaven els anys i les comunitats aut\u00f2nomes anaven assumint transfer\u00e8ncies, les pol\u00edtiques practicades en elles en alguns aspectes com l\u2019educaci\u00f3, la sanitat o les taxes impositives, s\u2019adaptaven a l\u2019idiosincr\u00e0sia i la capacitat econ\u00f2mica de cadascuna, distanciant-se entre si, i la sensaci\u00f3 d\u2019una Espanya formada per parts \u201caut\u00f2nomes\u201d anava calant en la societat. Pero, al mateix temps, en els sectors m\u00e9s nacionalistes espanyols se gestava l\u2019idea de que este proc\u00e9s estava \u201ctrencant\u201d Espanya i, en l\u2019excusa de \u201ctots els espanyols som iguals\u201d, des del govern central comen\u00e7aren a promulgar-se lleis marc que llimitaven la capacitat llegislativa de les autonomies.
\nI arrib\u00e0 el denominat proc\u00e9s catal\u00e0. Alguns sectors de Catalunya s\u2019havien cregut lo de l\u2019Espanya formada per pobles diferents i, animats des del govern central, en una actitut entre ing\u00e8nua i irresponsable, se feren un estatut a la seua mida que fon aprovat pels parlaments central i catal\u00e0, i en refer\u00e8ndum pels catalans. I s\u2019obrigu\u00e9 la caixa de pandora. El Tribunal Constitucional tomb\u00e0 gran part d\u2019eix estatut i els sectors catalans que l\u2019havien instigat se radicalisaren, convocant illegalment un refer\u00e8ndum d\u2019independ\u00e8ncia, puix la Constituci\u00f3 (art. 92) reserva en exclusivitat al rei la facultat de convocar referendums.
\nEste proc\u00e9s ha posat de manifest la fal\u00e0cia de l\u2019Espanya plural i la realitat de que per a la Constituci\u00f3 no existix m\u00e9s que un poble, l\u2019espanyol. \u00c9s dir, l\u2019actual sistema no pot recon\u00e9ixer l\u2019exist\u00e8ncia del poble catal\u00e0, ni el gallec, ni l\u2019andal\u00fas..., ni el valenci\u00e0, perque, de fer-ho, la Carta de Drets Humans de la ONU els reconeixeria el dret d\u2019autodeterminaci\u00f3, que els sectors m\u00e9s espanyolistes, que controlen el poder, no acceptarien mai.
\nI en Val\u00e9ncia esta configuraci\u00f3 de l\u2019Estat nos est\u00e0 perjudicant especialment. El model de finan\u00e7aci\u00f3 auton\u00f2mica, que
\nha de ser aprovat per la \u201cComisi\u00f3n de Pol\u00edtica Fiscal y Financiera\u201d, en la que el govern central t\u00e9 la mitat dels vots, porta m\u00e9s de cinc anys caducat i sense data de modificaci\u00f3, mentres arrosseguem una discriminaci\u00f3 econ\u00f2mica que nos impedix millorar com a societat, se nos dilaten infraestructures essencials com el corredor mediterr\u00e0neu o l\u2019acc\u00e9s nort al port de Val\u00e9ncia ciutat, i se nos q\u00fcestionen les existents, com el transvasament TajoSegura.
\nI lo \u00faltim ha segut l\u2019intent d\u2019incorporaci\u00f3 a l\u2019Estatut d\u2019una versi\u00f3 actualisada del nostre dret civil arreplegat en els Furs, que el Tribunal Constitucional tomb\u00e0, derogant els preceptes continguts en l\u2019\u00faltima reforma i tornant-nos al dret castell\u00e0\/espanyol. La ra\u00f3: en Val\u00e9ncia no est\u00e0 vigent el dret civil propi, com s\u00ed se\u2019l reconeixen a Euskadi, Navarra, Catalunya, Arag\u00f3, Balears i incl\u00fas a Gal\u00edcia. De nou, una atra fal\u00e0cia posada en evid\u00e8ncia: el Decret de Nova Planta aplicat a Valencia mai ha segut derogat, com se nos feu creure en els anys 80, i els valencians continuem sent castellans por \u201cjusto derecho de conquista\u201d.
\nTots estos fets evidencien la caducitat d\u2019un sistema, l\u2019auton\u00f2mic, que nos discrimina de manera evident, crea clientelismes inacceptables i, mentres sost\u00e9 que \u201ctodos los espa\u00f1oles\u201d som iguals, permet que la finan\u00e7aci\u00f3 per c\u00e0pita dels valencians siga un 30% menor que la dels c\u00e0ntabres. I fa caduca tamb\u00e9 una Constituci\u00f3 que consolida privilegis
\npersonals i territorials i nega l\u2019exist\u00e8ncia i els drets dels pobles que conformen l\u2019Estat.
\nAixina les coses, l\u2019\u00fanica eixida ad este trencacaps en que s\u2019ha convertit la pol\u00edtica espanyola \u00e9s la transformaci\u00f3 de l\u2019Estat en un d\u2019estructura confederal, en la qual les sobiranies estiguen en les parts que, lliurement, per voluntat dels seus habitants i pactant entre elles, decidixquen unir-se i delegar part de les seues compet\u00e8ncies al conjunt. Una estructura en la que la sobirania vaja de baix cap a dalt i no a l\u2019inversa. Pero per a conseguir-ho tots els qui creem que els valencians som un poble en cultura, hist\u00f2ria, estructura socioecon\u00f2mica i forma de vida distinta al restant i, per tant, en dret de decidir all\u00f2 que volem ser, hem de treballar en conjunt. Perque els valencians tenim molt que guanyar, econ\u00f2micament i socialment, en esta transformaci\u00f3, que nos faria tornar a ser, com abans de 1707, amos del nostre dest\u00ed.<\/p>\n

ALBERT MAR\u00cdN I SANCHIS
\nDr. Ingenier Industrial<\/p>\n<\/div>

<\/div>

El valencianisme en 1918, la Declaraci\u00f3 Valencianista<\/a><\/h2>

Antoni Atienza i Pe\u00f1arrocha<\/p>\n

El 1918, el valencianisme va plasmar els seus principis en una Declaraci\u00f3. No obstant, fon incapa\u00e7 de superar les seues contradiccions i enfrontaments interns. Des dels primers anys del segle XX, els valencianistes intentaven crear un partit pol\u00edtic que poguera fer una realitat els seus desijos d\u2019autonomia pol\u00edtica, cooficialitat del valenci\u00e0 i el castell\u00e0 i consolidaci\u00f3 de la cultura aut\u00f2ctona valenciana. Pero estos plantejaments s\u2019afonarien davant del pancatalanisme.
\nS\u2019ha de recordar que\"\"<\/a> en eixos anys el sistema pol\u00edtic de la Restauraci\u00f3 estava en crisis. La f\u00f2rmula creada per C\u00e1novas i Sagasta en el Pacte del Pardo (1885), pel qual els dos grans partits, conservador i lliberal, s\u2019alternarien en el poder falsejant les eleccions (el caciquisme), no podia seguir funcionant per l\u2019aparici\u00f3 de noves forces pol\u00edtiques. L\u2019impossibilitat d\u2019estes forces (republicanisme i socialisme, a banda d\u2019uns atres partits de centre esquerra, aixina com els regionalistes: Lliga Regionalista de Catalunya i PNV) d\u2019arribar al poder els espentava a la radicalisaci\u00f3.
\nContinuar llegint...<\/a><\/p>\n<\/div>

<\/div>

Dignitat i autoestima<\/a><\/h2>

Un any m\u00e9s tens en les teues mans un eixemplar del Dossier que en vespres del Dia Nacional Valenci\u00e0 publica Convenci\u00f3 Valencianista, una associaci\u00f3 naixcuda en l\u2019objectiu de traure a la llum els problemes que nos afecten com a poble, analisant-los des d\u2019un punt de vista estrictament valenci\u00e0 per a, com diu la portada d\u2019enguany, conrear el passat, construir el present i preparar el futur.<\/p>\n

I, repassant l\u2019\u00faltim any, veem \"cropped-logo_convencio1-e1429961749360.png\"<\/a>que no s\u2019ha alvan\u00e7at ni una miqueta en el sentit d\u2019aumentar l\u2019autoestima dels valencians ni tampoc en incrementar l\u2019orgull de sentir-se part d\u2019un poble en identitat pr\u00f2pia i diferenciada des de fa segles. Per a mostra recordem breument alguns dels fets que han ajudat els \u00faltims 12 mesos a fomentar la despersonalisaci\u00f3 i el desarra\u00eflament dels valencians.<\/p>\n

Per comen\u00e7ar per lo m\u00e9s recent, fa poc el Consell ha tret a la llum el borrador del decret de plurilling\u00fcisme, el qual, si be en el seu contingut te aspectes positius, no elimina l\u2019exenci\u00f3 del valenci\u00e0 per a zones castellaparlants, com si els qui all\u00ed residixen no foren valencians, ni trenca en la filosofia instaurada en l\u2019administraci\u00f3 de tractar el valenci\u00e0 com una llengua estrangera quan s\u2019afirma que en acabar el Bachillerat s\u2019obtindr\u00e0 el certificat B1 d\u2019angl\u00e9s i el C1 de valenci\u00e0, sense fer menci\u00f3 al castell\u00e0; o siga, posa el valenci\u00e0 al nivell de l\u2019angl\u00e9s, lleng\u00fces secundaries les dos, considerant, per defecte, el castell\u00e0 con a llengua materna de tots, ra\u00f3 per la que el seu coneiximent no requerix acreditaci\u00f3. Tot a\u00e7\u00f2, unit al canvi de l\u00e8xic utilisat en el DOCV, que l\u2019allunta encara m\u00e9s de l\u2019utilisat pels valencians, no ajuda en res a l\u2019estima dels ciutadans per la llengua pr\u00f2pia.<\/p>\n

Un atre fet important ocorregut en els \u00faltims mesos \u00e9s l\u2019anulaci\u00f3 per part del Tribunal Constitucional de distintes figures pr\u00f2pies recuperades algunes del nostre Dret Civil Foral: la Llei de r\u00e8gim econ\u00f2mic matrimonial valenci\u00e0, la Llei de custodia compartida, la Llei d\u2019Unions de Fet o la Llei de contractes i unes atres relacions jur\u00eddiques agr\u00e0ries. Aixina per eixemple el R\u00e8gim matrimonial valenci\u00e0 rescatat, a partir de la sent\u00e8ncia tornar\u00e0 a ser com el castell\u00e0, el de gananciales<\/em>. Este fet resulta encara m\u00e9s greu perque en la justificaci\u00f3 s\u2019indica que no pot ser regulat per la \"lady-justice-has-turned-her-back\"<\/a>Generalitat degut a que no estava en vigor a l\u2019aprovar-se la Constituci\u00f3. \u00c9s dir, se valida aixina el Decret de Nova Planta, que va ser el que derog\u00e0 els Furs, castigant-nos de nou per ser l\u2019\u00fanica comunitat, entre les que conformaren la Corona d\u2019Arago, a la que no se li va tornar el dret foral, com si que se feu en les atres a les que per tant se les deixa llegislar ara al respecte.<\/p>\n

Per una atra banda, un any m\u00e9s continuem contribuint a l\u2019Estat molt per damunt de les nostres possibilitats per culpa d\u2019un sistema de finan\u00e7ament \u2013que ya porta dos anys caducat\u2013 pel qual hem deixat d\u2019ingressar des de 2002 m\u00e9s de 12.000 millons d\u2019euros. I l\u2019\u00fanica cosa que se li ocorre al Consell \u00e9s escudar-se darrere d\u2019un front com\u00fa de partits, sindicats, patronals i societat civil que ho reclame, com si al govern central a\u00e7\u00f2 no li entrara per un o\u00eft i li ixquera per l\u2019atre.<\/p>\n

Pero tot a\u00e7\u00f2 no pareix ser prou per ad alguns valencians, dels quals un bon grapat se diuen valencianistes, que s\u2019encaboten en posar per davant els interessos d\u2019Espanya i la seua unitat als de Val\u00e9ncia, acusant, per eixemple, al President de la Generalitat d\u2019alta tra\u00efci\u00f3 per reunir-se en el president catal\u00e0 a fi de reclamar junts el Corredor Mediterr\u00e0neu, una infraestructura sistem\u00e0ticament bloquejada pel govern central i vital per a l\u2019economia valenciana.<\/p>\n

A la fi, com es pot comprovar, un any m\u00e9s de passos arrere en el cam\u00ed de la dignificaci\u00f3 de la nostra terra en el concert de les nacions del mon.<\/p>\n

El nostre prop\u00f2sit no es nom\u00e9s la denuncia o la cr\u00edtica, \u00e9s treballar per la dignificaci\u00f3 valenciana, i en eixe cam\u00ed vor\u00e0s, si fas llectura del contingut d\u2019este Dossier, dos proyectes que, a dia de hui, son ya una realitat. Si vols comprometre\u2019t en una verdadera tasca valencianista, \u00a1t\u2019esperem!<\/p>\n

Editorial de Convencio
\nPublicat en el Dossier<\/em> de\u00a0Convencio Valencianista\u00a0 el 9 d\u2019octubre de 2016<\/p>\n<\/div>

<\/div><\/div>
<\/div>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Convenci\u00f3 Valencianista 2012 Convenci\u00f3 Valencianista 2013 Convenci\u00f3 Valencianista 2014 Convenci\u00f3 Valencianista 2015 Convenci\u00f3 Valencianista 2016 Convenci\u00f3 Valencianista 2017 Convenci\u00f3 Valencianista 2018 Convenci\u00f3 Valencianista 2019 Convenci\u00f3 Valencianista 2020<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"parent":0,"menu_order":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","template":"page-fullwidth.php","meta":{"footnotes":""},"yoast_head":"\nDossiers - Convenci\u00f3 Valencianista<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"es_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"Dossiers - Convenci\u00f3 Valencianista\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"Convenci\u00f3 Valencianista 2012 Convenci\u00f3 Valencianista 2013 Convenci\u00f3 Valencianista 2014 Convenci\u00f3 Valencianista 2015 Convenci\u00f3 Valencianista 2016 Convenci\u00f3 Valencianista 2017 Convenci\u00f3 Valencianista 2018 Convenci\u00f3 Valencianista 2019 Convenci\u00f3 Valencianista 2020\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Convenci\u00f3 Valencianista\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2020-10-07T20:22:01+00:00\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10\",\"url\":\"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10\",\"name\":\"Dossiers - Convenci\u00f3 Valencianista\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/convenciovalencianista.org\/#website\"},\"datePublished\":\"2015-04-14T21:11:30+00:00\",\"dateModified\":\"2020-10-07T20:22:01+00:00\",\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"es\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10\"]}]},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Portada\",\"item\":\"https:\/\/convenciovalencianista.org\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"Dossiers\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/convenciovalencianista.org\/#website\",\"url\":\"https:\/\/convenciovalencianista.org\/\",\"name\":\"Convenci\u00f3 Valencianista\",\"description\":\"\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":\"required name=search_term_string\"}],\"inLanguage\":\"es\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"Dossiers - Convenci\u00f3 Valencianista","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10","og_locale":"es_ES","og_type":"article","og_title":"Dossiers - Convenci\u00f3 Valencianista","og_description":"Convenci\u00f3 Valencianista 2012 Convenci\u00f3 Valencianista 2013 Convenci\u00f3 Valencianista 2014 Convenci\u00f3 Valencianista 2015 Convenci\u00f3 Valencianista 2016 Convenci\u00f3 Valencianista 2017 Convenci\u00f3 Valencianista 2018 Convenci\u00f3 Valencianista 2019 Convenci\u00f3 Valencianista 2020","og_url":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10","og_site_name":"Convenci\u00f3 Valencianista","article_modified_time":"2020-10-07T20:22:01+00:00","twitter_card":"summary_large_image","schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10","url":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10","name":"Dossiers - Convenci\u00f3 Valencianista","isPartOf":{"@id":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/#website"},"datePublished":"2015-04-14T21:11:30+00:00","dateModified":"2020-10-07T20:22:01+00:00","breadcrumb":{"@id":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10#breadcrumb"},"inLanguage":"es","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10"]}]},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=10#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Portada","item":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"Dossiers"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/#website","url":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/","name":"Convenci\u00f3 Valencianista","description":"","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?s={search_term_string}"},"query-input":"required name=search_term_string"}],"inLanguage":"es"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/10"}],"collection":[{"href":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages"}],"about":[{"href":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/types\/page"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fcomments&post=10"}],"version-history":[{"count":17,"href":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/10\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":691,"href":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/index.php?rest_route=\/wp\/v2\/pages\/10\/revisions\/691"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/index.php?rest_route=%2Fwp%2Fv2%2Fmedia&parent=10"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}