{"id":146,"date":"2015-09-12T12:47:55","date_gmt":"2015-09-12T10:47:55","guid":{"rendered":"http:\/\/www.convenciovalencianista.org\/?page_id=146"},"modified":"2016-07-07T23:46:11","modified_gmt":"2016-07-07T21:46:11","slug":"opinio","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=146","title":{"rendered":"Opini\u00f3"},"content":{"rendered":"

Reflexions en vespres d\u2019eleccions<\/a><\/h2>

<\/p>\n

Per Albert Mar\u00edn Sanchis<\/strong><\/p>\n

En nomes unes semanes els valencians tindrem de nou l\u2019oportunitat d\u2019elegir als qui dirigiran la nostra societat, la nostra economia, inclus la nostra forma de vida en els proxims quatre anys. Es, se diu, la festa de la democracia, encara que de festa pot ser tinga alguna cosa, pero de democracia<\/strong>, poc, perque totes les candidatures que se presenten no juguen en les mateixes cartes i, per tant, no conten en les mateixes possibilitats d\u2019eixir.<\/p>\n

Per a comen\u00e7ar, l\u2019estat finan\u00e7a als partits segons el numero de vots que obtenen; pero nomes si trauen representacio. Aixina, el vot depositat a una candidatura que no alcan\u00e7a eixa meta, es pert per a tot, inclus per a pagar les despeses que la presentacio a eleccions comporta, que han de ser assumides pels propis militants d\u2019eixos partits.<\/p>\n

I, una vegada presentada la candidatura, els temps de propaganda electoral que els mijos de comunicacio publics els regalen, tampoc es repartix equitativament, ni en quantitat ni en horari. Els mes votats en les ultimes eleccions reben hores d\u2019atencio mediatica i d\u2019espots gratu\u00efts en prime time, mentres que al restant a penes els donen 10 minuts en horari de matinada. El resultat es que, per a la major part de la ciutadania, a les eleccions nomes es presenten mija dotzena de candidatures, i no les prop de 20 que ho fan realment.<\/p>\n

I si ya tenim clar que el joc es juga en nomes uns pocs jugadors, \u00bfquines opcions tenim els valencians?<\/p>\n

F<\/span>a uns dies, en una <\/span>televisio publica<\/strong> vaig oir que els valencians no tenim motius per a deixar de votar als partits que en este moment estan en el Consell. Era, per supost, una veu interessada. Perque si fem memoria, el <\/span>PSPV-PSOE<\/strong> en estos huit anys de presidencia del Consell no ha conseguit fer realitat les reivindicacions que teniem llavors:<\/span><\/p>\n

\u2022 Continuem sent l\u2019autonomia pijor finan\u00e7ada de l\u2019estat, sent l\u2019unica que, estant per baix del PIB per habitant mig de l\u2019estat, som aportadors nets al sistema.
\u2022 Les despeses de la dependencia, que l\u2019estat per llei hauria d\u2019assumir en un 50%, continua fent-ho en manco del 20%.
\u2022 El corredor mediterraneu permaneix estancat.
\u2022 El Dret Civil valenci\u00e0 seguix sense poder-se aplicar. El recurs d\u2019inconstitucionalitat que va posar el PSOE de Zapatero va fer illegal lo que s\u2019arreplegava en l\u2019Estatut, i nos va convertir en l\u2019unica nacionalitat de l\u2019estat que no pot llegislar la vida dels seus ciutadans segons el seu Dret Civil propi. I no hi ha esperan\u00e7a de que pugam fer-ho en breu.
\u2022 Els trens de rodalies, de titularitat estatal, son un desastre.
\u2022 Etc., etc.<\/p>\n

I si tot a\u00e7o no fora prou, a l\u2019aigua del transvasament Tajo-Segura<\/strong>, que fa huit anys la teniem, fa poc que se li ha donat practicament el colp de gracia en favor de Castilla-La Mancha.<\/p>\n

Tota una carta de presentacio per a tornar-los a votar.<\/p>\n

I qu\u00e9 dir del seu soci de govern, Comprom\u00eds<\/strong>. Compli\u00e7 dels incompliments anteriors, en la seua versi\u00f3 \u201cnacionalista\u201d tampoc ha complit. En el Parlament<\/strong> espanyol, a on teoricament es oposici\u00f3, no ha segut capa\u00e7 d\u2019obtindre cap de les nostres reivindicacions. Nomes ha tret del president S\u00e1nchez<\/strong> promeses que han segut sistematicament incomplides, sense que aixo haja supost ni una sola vegada que votara en contra del govern espanyol.<\/p>\n

I el seu candidat a president de la Generalitat<\/strong>, Baldov\u00ed<\/strong>, hui diputat en Madrit, ni tan sols va ser capa\u00e7 de presentar com tocava una mocio per a que la Constitucio nos permetera tindre el nostre Dret Civil<\/strong> propi; i la seua intervencio en l\u2019esperpentica mocio de censura de Tamames<\/strong>, va ser l\u2019unica \u201cautonomista\u201d que no va fer cap reivindicacio de les necessitats del seu territori.<\/p>\n

I si la seua presencia en el Parlament espanyol ha segut com a poc, inutil, el seu comportament en Val\u00e9ncia tampoc ha segut millor. Dient-se \u201cnacionalistes\u201d, la nacionalitat valenciana est\u00e0 cada vegada mes diluida entre la ciutadania:<\/p>\n

\u2022 Els actes del 9 d\u2019Octubre es tanquen en el cap i casal en les notes de l\u2019himne espanyol, com tambe es fa a la fi de l\u2019ofrena de flors a la Mare de Deu, o en la crem\u00e0 de la falla de la Pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament de Val\u00e9ncia.
\u2022 Les falleres majors continuen duent l\u2019ensenya estatal en la banda, situant-la per damunt de la Senyera que porten les dones de les Corts d\u2019Honor.
\u2022 Continuem sense un codic ISO que identifique les obres fetes en valenci\u00e0, com tenen per eixemple els lleonesos o els asturians.
\u2022 Continuem sense una extensio de domini .val per a les pagines web valencianes.
\u2022 El requisit lling\u00fcistic est\u00e0 encara en q\u00fcestio i pareix que siga un destrellat que un servidor public haja d\u2019entendre (que ni tan sols parlar) el nostre idioma.<\/p>\n

I a nivell economic, la seua oposicio a acontenyiments com la Copa America<\/strong>, que acab\u00e0 en Barcelona<\/strong>, o a l\u2019ampliacio del port de Val\u00e9ncia ciutat, que nomes beneficia a Catalunya, dibuixa una Val\u00e9ncia poblerenca i sense proyeccio internacional.<\/p>\n

I com a colofo, si en estos huit anys no han fet res, el cap de la formacio \u201cnacionalista\u201d de la coalicio, l\u2019antic Bloc, no estar\u00e0 en lloc d\u2019eixida de les proximes llistes, en lo qual encara farien manco \u201cnacionalment\u201d; o pijor, farien mes espanyolisme i mes catalanisme, puix la seua alian\u00e7a en el Sumar de Yolanda D\u00edaz<\/strong> pareix un fet.<\/p>\n

De l\u2019atre soci de govern en la Generalitat, Podemos<\/strong>, poc es pot dir a nivell valenci\u00e0. Obsesionats en la seua revolucio feminista<\/strong> (en propostes com \u201cAplicar criteris de l\u2019urbanisme feminista en la planificacio urbana\u201d, \u201cPromoci\u00f3 de l\u2019accesibilitat universal de l\u2019urbanisme feminista\u201d, o \u201cDisseny de patis escolars des de la perspectiva de genere\u201d) pareix que el restant s\u2019assunts els importen manco. I propostes que podriem considerar valencianes, com la modificaci\u00f3 de l\u2019Estatut, l\u2019eliminacio de les diputacions, la llimitacio de mandats o la modificacio de la Llei Electoral<\/strong> valenciana, mai arribaren a les Corts; i en estos moments el seu proces de descomposicio pareix imparable.<\/p>\n

\u00bfConfiem, per tant, en l\u2019oposicio? Puix tampoc. S\u2019ha de recordar que el PP<\/strong> ya estigue governant este territori molts anys i la situacio actual valenciana, en molts aspectes, es culpa d\u2019eixe partit. La seua dependencia de les decisions de Madrit<\/strong> dugueren a la creacio de la AVLl<\/strong> \u2012excusa actual per a justificar la substitucio lling\u00fcistica en marcha\u2012 com a favor a Aznar<\/strong>. No volgue resoldre l\u2019infrafinan\u00e7ament, que ya patiem, com tampoc retir\u00e0 el recurs d\u2019inconstitucionalitat posat pel PSOE<\/strong> contra el Dret Civil valenci\u00e0<\/strong>, i, mes encara, recentment ha pactat en ell no modificar la Constitucio per a que tinga cabuda en ella. A la fi, PSOE<\/strong> i PP<\/strong> son tal per a qual: Espanya primer<\/strong>.<\/p>\n

I del restant de partits que hui estan en les Corts, Ciudadanos<\/strong> i Vox<\/strong>, millor comentar poc. De tall explicitament antiautonomiste, i, per tant antivalenci\u00e0, votaren en contra de la recuperacio del Dret Civil valenci\u00e0<\/strong>, i les seues estructures son totalment dependents de les decisions que prenguen els seus caps de Madrit<\/strong>.<\/p>\n

Aixina puix, l\u2019opcio de tornar a deixar el nostre govern en mans de partits estatals no nos dur\u00e0 res bo als valencians, com ho ha fet fins ara.<\/p>\n

Hauriem, d\u2019una vegada per totes, de canviar la nostra historia mirant cap a dins, als partits que no sols tinguen les seues seus aci, sino que no tinguen interessos culturals, economics o politics en uns atres territoris.<\/p>\n

L\u2019oferta, en tot cas, es variada.<\/p>\n

Totes estes formacions tenen una vocaci\u00f3 essencialment municipalista i en nules opcions d\u2019arribar a Corts; pero tota pedra fa paret, i hi ha que consolidar proyectes propis per a poder jugar a llargues.<\/p>\n

Pero hem de fer tria. Tria entre aquelles que no es creuen la nacionalitat valenciana i les que s\u00ed. Entre les que son una especie de satelits de partits espanyols en algun tiny culturaliste valenci\u00e0, i les que pensen en Val\u00e9ncia de manera autonoma i sense dependencies exteriors.<\/p>\n

I, de les que en principi es poden presentar, pense que n\u2019hi ha una que est\u00e0 intentant fer be les coses, aglutinant forces dispars i construint des de baix: es DECIDIX<\/strong>, a la que des d\u2019aci li desige tota la sort del mon.<\/p>\n

<\/p>\n<\/div>

<\/div>

L\u2019illegalitat de la llengua valenciana<\/a><\/h2>

<\/p>\n

En Valencia <\/b><\/span>patim una de les situacions llegals mes absurdes del mon mundial. Resulta que hi ha una forma llegal i una atra illegal d\u2019escriure una llengua.<\/p>\n

En qualsevol lloc civilisat, parlar o escriure una llengua en correccio es una q\u00fcestio d\u2019educacio o de nivell cultural. Si algu comet alguna incorreccio des del punt de vista d\u2019una normativa acceptada, o es per falta de coneiximent, o per rebelia delliberada a l\u2019estar en contra de dita normativa.<\/p>\n

Lo mes que te pot passar es trobar-te en el menyspreu per part dels mes elitistes en el primer cas o en el rebuig intelectual en el segon.<\/p>\n

Puix be, aci no; aci, si comets una incorreccio normativa, eres directament illegal.\u00a0<\/p>\n

En 2017 la Diputacio de Valencia<\/strong> retir\u00e0 unes subvencions a Lo Rat Penat<\/strong> per no seguir la normativa de la AVLl<\/strong>. L\u2019associacio present\u00e0 recurs i el passat mes de juliol el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana<\/strong> (TSJCV) ha donat la rao a la Diputacio degut a que en les bases de la convocatoria per a optar a les subvencions s\u2019exigia explicitament acatar la norma de la AVLl.<\/p>\n

L\u2019expressio que utilisa el tribunal es: \u201cno se sigue ni se respeta el modelo ling\u00fc\u00edstico oficial\u201d, i \u201cno se ajusta ni en la ortografia, ni en la sintaxis, ni en la gram\u00e1tica\u201d.<\/p>\n

La llei hauria de ser clara, pero no hi ha res clar en tot a\u00e7o.<\/p>\n

Anem a vore. Un juge no sanciona a un conductor ebri perque \u201cest\u00e0 clar\u201d que ha begut. Hi ha una taula<\/b><\/span> <\/b>de sancions<\/b><\/span> <\/b>segons la cantitat d\u2019alcohol expirat. Mai ve mal recordar-la:<\/p>\n

Entre 0,26 mg\/l y 0,50 mg\/l: 500 euros i 4 punts del carnet.<\/p>\n

Entre 0,50 mg\/l y 0,60 mg\/l: 1.000 euros i 6 punts del carnet.<\/p>\n

A partir de 0,60 mg\/l ya es un delit penal que inclus pot comportar penes de preso.<\/p>\n

Si tornem al cas de la llengua, quan el tribunal diu que Lo Rat Penat no s\u2019ajusta a la norma,<\/p>\n

\u00bfen qu\u00edna mida no s\u2019ajusta?<\/p>\n

Des del punt de vista ortografic<\/b><\/span>, \u00bfqu\u00e0ntes faltes d\u2019ortografia son admisibles abans de que te deneguen una subvencio? Si escric en les normes del Institut<\/b><\/span> <\/b>d\u2019Estudis<\/b><\/span> <\/b>Catalans<\/b><\/span> <\/b>(es dir, de la AVLl), pero comet cinc faltes cada 1000 paraules, \u00bfme llevaran la subvencio? \u00bfI si ne comet 10?, \u00bfi si en son 200? \u00bfA on est\u00e0 el llimit?<\/p>\n

Lo mateix se pot dir dels atres aspectes, com la sintaxis<\/b><\/span>: \u00bfqu\u00e0ntes voltes he d\u2019escriure \u2018per a tu\u2019 en conte de \u2018per tu\u2019<\/i><\/span> <\/i>per a ser condenat?<\/p>\n

\u00bfI qu\u00e9 dir del lexic<\/b><\/span>? Si en un text escric sempre la preposicio \u2018en\u2019 en conte de \u2018amb<\/i><\/span>\u2019, per mes que tot lo demes estiga perfectament escrit en subvalleca <\/b><\/span>(subestandar valenci\u00e0 de la llengua catalana), \u00bfme retiren la subvencio? \u00bfI si en son mija dotzena de paraules les que canvie?<\/p>\n

Tot queda a criteri dels juges, que \u201caprecien\u201d que no seguix la normativa. Es com si un juge te posa una multa perque \u201caprecia\u201d que el teu ale fa olor a alcohol.<\/p>\n

Per un atre costat, els panques<\/b><\/span>, que s\u2019han passat la vida sentint-se orgullosos d\u2019incomplir la llei quan se tractava de combatre l\u2019imposicio del castella, des de la creacio de la AVLl s\u2019han tornat els mes \u201cllegalistes\u201d del mon i s\u2019alegren a monto d\u2019estes llimitacions de les llibertats. Aixo si, quan els seus amos de Catalunya <\/b><\/span>cometen illegalitats \u2013com declarar l\u2019independencia\u2013, llavors la llei es ro\u00efna perque coarta la llibertat i lo moralment acceptable es la desobediencia. Resulta dificil imaginar lo que ha de ser tindre una ment que pot albergar tantes contradiccions sense sentir cap classe de vergonya.<\/p>\n

Pero, ademes, esta persecucio nomes du una direccio. Moltes entitats que reben subvencions, per no parlar de, inclus, organismes oficials, com la mateixa Conselleria de<\/b><\/span> <\/b>Cultura<\/b><\/span>, incomplixen les directrius de la AVLl un dia si i un atre tambe; per eixemple, publicant en web oficial en perfecte catala: \u201cla seva pantalla<\/i><\/span>\u201d, \u201cfinalitzi el termini<\/i><\/span>\u201d, etc., sense que passe res. I no parlem de l\u2019universitat perque el Tribunal Constitucional <\/b><\/span>ya determin\u00e0 que per ad ells no valen les lleis que han de complir els demes ciutadans.<\/p>\n

\u00bfQu\u00e9 demanem, en definitiva? \u00bfQue s\u2019establixca un barem que aclarixca quantes \u201cincorreccions normatives\u201d son admissibles abans de que te lleven una subvencio? Obviament, no. A\u00e7o no faria sino profundisar en l\u2019aberracio en la que estem vivint des de fa ya mes de quaranta anys.<\/p>\n

Demanem lo que hem demanat sempre, que s\u2019imponga el trellat. Que se fa\u00e7a un autentic debat sobre este tema (que no l\u2019ha hagut mai, per mes que diguen lo contrari) tant en els ambits academics com entre la societat tota. Pero per ad aixo lo primer hauria de ser deixar d\u2019enganyar a la gent, deixar de manipular, tergiversar, silenciar, censurar i oprimir a qui pensa diferent, aprofitant, per ad a\u00e7o, que se te el control del sistema educatiu, l\u2019administracio i la major part dels mijos de comunicacio.<\/p>\n

Per lo demes, hem de fer notar que el TSJCV no ha requerit cap informe de cap filolec per a fer el seu dictament. Es dir, si alguna cosa ha deixat clara esta sentencia es que no cal ser un expert per a distinguir entre lo que \u201cnormativitza\u201d la AVLl i lo que utilisa Lo Rat Penat: efectivament, no fa falta l\u2019ajuda d\u2019un expert per a distinguir entre dos<\/b><\/span> <\/b>lleng\u00fces<\/b><\/span> <\/b>diferents<\/b><\/span>.<\/p>\n

\u00a0<\/p>\n

\n

*Editorial del Rogle Constanti Llombart n\u00ba192 (Setembre 2022).\u00a0<\/em><\/strong><\/p>\n

*Image portada: Freepik<\/em><\/p>\n<\/blockquote>\n

<\/p>\n<\/div>

<\/div>

X Aniversari de la Convencio Valencianista 2012<\/a><\/h2>

<\/p>\n

El passat 21 d\u2019abril es complia el X Aniversari de la celebracio de la Convencio Valencianista 2012. Allo fon un encontre del valencianisme militant, obert a la participacio individual, en la que jovens i persones en major experiencia pogueren debatre sobre un document de minims que marcara les pautes d\u2019un valencianisme cohesionat i de futur.\"Assamblea<\/a><\/p>\n

El treball preparatori dur\u00e0 prop d\u2019un any i, lo que es configur\u00e0 com una comissio organisadora, treball\u00e0 durant eixe periodo en un documemt que en cinc aspectes diferents abordara un posicionament global del valencianisme i el proyectara en la manera d\u2019actuar en el futur: \u2018Idiosincrasia del poble valenci\u00e0\u2019, \u2018El patrimoni dels valencians\u2019, \u2018Territori i governabilitat\u2019, \u2018Drets i deures de la ciutadania valenciana. Obligacions dels\/ de les valencianistes\u2019 i \u2018Valencina, poble del mon\u2019.<\/p>\n

Cinc blocs conformaren aquell document base que, una vegada constituit el conjunt d\u2019assambleistes \u2013mes de 150\u2013 es posava a consideracio d\u2019estos per a ser esmenat, per a que feren les seues propostes i aportacions i que el milloraren. Havia de ser mes tart, en un acte assambleari, debatent i aprovant en les diferents votacions celebrades, quan s\u2019arribaria al document de consens que a la fi ser\u00eda posat a votacio de tots els participants.<\/p>\n

La dinamica participativa fon elevada i les aportacions, esmenes i possibles modificacions del document base anaren incorporant-se per al debat. Tal volta els temes relacionats en la llengua \u2013ortografia, ensenyan\u00e7a, us, etc.\u2013, aixina com els vinculats en els simbols identitaris o en les distintes nomenclatures, especialment les que fan referencia al territori i al poble valenci\u00e0, foren els mes controvertits i a l\u2019hora els mes sucosos, convertint-se en els que mes esfor\u00e7 requeriren a l\u2019hora de consensuar postures.<\/p>\n

A la fi de la jornada del 21 d\u2019abril de 2012 una amplissima majoria \u2013mes del 90 per cent\u2013 aprovava el document final, aixina com una serie de recomanacions sorgides de l\u2019acte assambleari: la creacio d\u2019una formacio pol\u00edtica \u2013que se materialis\u00e0 dos anys mes tart en la creacio de POBLE\u2013, i que l\u2019esperit de la Convencio permaixquera en la creacio d\u2019una associacio civic-cultural inspirada per l\u2019ideari sorgit d\u2019aquell encontre.<\/p>\n

La formacio politica ha fet el seu cami durant estos anys fins a integrar-se en la federacio DECIDIX, que te prevista la seua presentacio publica el proxim dia 7 de maig. L\u2019associacio, que volgue prendre el nom de Convencio Valencianista, se constitui casi de manera immediata i, si be ha passat per moments de llums i d\u2019ombres, hui seguix espentant proyectes que volen agermanar al valencianisme de construccio i duent avant uns atres en major protagonisme \u2013encara que en l\u2019idea sempre de que siguen compartits per unes atres entitats\u2013, tot lo qual donat lloc a una presencia social, civica i cultural que la mou a fer convergir lo mes saludable del valencianisme.<\/p>\n

La publicacio Consens per al futur<\/em> arreplega els resultats de la Convencio Valencianista 2012, unes propostes i aspiracions basiques, de les quals, en acabant de 10 anys, algunes seguixen sense ser abordades, o millor, assumides inclus per molts dels qui participaren i les recolzaren en el seu vot. 150 persones, procedents dels mes diversos llocs de la geografia valenciana, militants en diferents associacions valencianistes, haurien d\u2019haver influenciat en elles per a conseguir unir esfor\u00e7os, superar obstaculs i sobretot clarificar i priorisar proyectes per a coincidir en un cami i en unes clares llinees d\u2019actuacio.<\/p>\n

\"Declaracio<\/a>Desgraciadament, cada \u201ccapella\u201d seguix el seu \u201cmissal\u201d i resulta dificil abordar una actuacio conjunta i degudament coordinada, tan necessaria per una atra banda en uns moments en els que les pressions antivalencianes son angoixants.<\/p>\n

Alguns seguir\u00e9m en les associacions en les que tenim mes possibilitat d\u2019influir i tenint a Consens per al futur <\/em>com un document marc de treball, al que haurem de sumar les aspiracions senyalades en el Congr\u00e9s Valencianisme 2018, del que tambe ixque un atre document, una Declaracio Valencianista<\/em> igual de constructiva que espera ser, com Consens<\/em>, una guia per al valencianisme que deuria posar-se en practica. Es molt el treball realisat, des de la llibertat, des de l\u2019altruisme, al marge de poders factics i pressions politiques, i eixe treball realisat sense pressions i en llibertat deuria ser objecte de major consideracio.<\/p>\n

Juli Moreno i Moreno<\/p>\n

Valencia, 23 de maig de 2022<\/p>\n

<\/p>\n<\/div>

<\/div>

Administrativa des d'un 4 de juny<\/a><\/h2>

Que el valenci\u00e0 est\u00e0 en l\u2019Administracio des de l\u2019aprovacio de la Llei d\u2019Us i Ensenyament del Valenci\u00e0 el 23 de novembre de 1983 no es del tot cert. Es mes, pensar que l\u2019administracio valenciana nomes fa us del valenci\u00e0 des de fa 38 anys no es mes que contribuir a un populisme innecessari que llimita les nostres aspiracions com a poble. Perque sempre que es sega una part del nostre passat, directament es condena una possibilitat de futur a tots els valencians.<\/p>\n

Tots hem sentit alguna volta que en l\u2019any 1276 Jaume I dispongue que tota la documentacio del Regne de Val\u00e9ncia fora redactada en roman\u00e7 i no en llati. Una veritat a miges que han utilisat i mal copiat molts intelectuals per a justificar que Jaume I ya unific\u00e0 l\u2019idioma en tots els seus territoris. Dic mal copiada perque no correspon a cap disposicio com tampoc a la dita unitat per dons raons: com ya he dit, perque no existix cap disposicio de 1276 i perque no pogue supondre cap unitat, ya que en els atres suposts territoris es segui utilisant el llati fins a ben entrat el sigle XV.<\/p>\n

Lo cert es que ya en els nostres primers Furs de 1238 existia una disposicio pareguda. Es trobava en la rubrica titulada \u201cDe advocatis\u201d i, escrit en llati, establia que tot lo que digueren en els pleits juges i advocats ho haurien de fer en llengua roman\u00e7, inclus les seues sentencies i escrits com tambe senyalava la rubrica \u201cDe sentencis, actis es citationibus\u201d. Una llengua roman\u00e7 plana que era la del poble valenci\u00e0. Un poble que gojava de tal privilegi i que, segons el mateix Fur, disponia d\u2019una norma per la qual qualsevol valenci\u00e0 que fora victima d\u2019algun foraster ten\u00eda permis i gojava d\u2019impunitat per a tornar-li el mateix mal que havia rebut.\"\"<\/a><\/p>\n

Per lo vist Jaume I ten\u00eda molt clar qui erem i que volia dels valencians des del principi de la reconquista. Tant es aixina que en 1261, quan es traduiren els nostres Furs al valenci\u00e0 ho segui exigint en els mateixos punts. I en l\u2019exposicio de motius en els Furs el propi rei justific\u00e0 la necessitat de que foren en valenci\u00e0, alegant que d\u2019eixa manera pogueren tindre el mateix dret tant els pobres com els rics i que es condenaren als homens ro\u00efns en la major diligencia.<\/p>\n

Pero el rei es trob\u00e0 en una nova realitat. Tres anys en acabant de la traduccio dels Furs i vintissis des de l\u2019aprovacio dels primers els juges seguien fent cas omis d\u2019esta exigencia i es per eixe moiu que el 4 de juny de 1264, trobant-se el monarca en Calatayut, record\u00e0 en una disposicio especial que ya havia promulgat dita llei. Per tant lo que fea en esta ocasio era expressar que havia de complir-se en totes les apelacions, llevant les que es dirigien a sa persona. Exigint que en valenci\u00e0 havia d\u2019escriure\u2019s en el llibre de la Cort, ampliant-ho per a totes les accions judicials.<\/p>\n

Per tant este nou privilegi, encara que siga poc conegut i difos i no s\u2019haja publicat en l\u2019Archiu Virtual Jaume I, fon tot un guany i el reconeiximent d\u2019un dret per als valencians. Que ademes de permetre\u2019ls dirigir-se als jurats en sa llengua materna veren com molta de la mala gent que vingue en son dia a la reconquista de Val\u00e9ncia deix\u00e0 de fer malifets i inclus abandon\u00e0 per a sempre el nostre regne, tal i com escrigue en Alzira el mateix Jaume I dins del seu testament deu anys mes tart.<\/p>\n

Hui, 757 anys mes tart, este 4 de juny passat ha quedat oblidat per a tots els valencians. I en ell una de les nostres maximes prerrogtives com a ciutadans, el sentir-mos orgullosos de que des de 1238, per llei, les administracions mos ha d\u2019atendre en valenci\u00e0. Encara que, per mes que es renovaren estes disposicions o es creara la Llei d\u2019Us, seguixca estant mal vist en determinats ambits, especialment en el de la justicia, que nos expressem en el nostre idioma. I perqu\u00e9 no, se mos negue poder-ho fer en dignitat, usant la llengua que es nostra i rebent resposta en ella, en conte de fer-ho en l\u2019impost normalisat, o en castell\u00e0.<\/p>\n

Per que mantingam present aquell 4 de juny, i per a que el vixcam en un futur com una nova fita que marc\u00e0 un dret, per 757 anys de dret valenci\u00e0. Pero especialment per a que no tinga que tornar a recordar-vos que pass\u00e0 el 4 de juny al sendema.<\/p>\n

Jose Escuder<\/p>\n

Escritor i membre de la<\/p>\n

directiva de Convencio Valencianista<\/p>\n<\/div>

<\/div>

En el 9 aniversari de la Convencio Valencianista<\/a><\/h2>

En abril de 2012 (21-04-2012) es celebr\u00e0 la Convencio Valencianista<\/strong>, una cita que consegui reunir un nodrit grup de valencianistes procedents de molt diferents parts del territori valenci\u00e0.<\/p>\n

La participacio es volia individual i es convidava, en el moment de l\u2019inscripcio, a esmenar un text (Document marc) que previament havia segut elaborat, no sense un ample debat, per un grup divers i multidisciplinar que era tambe el promotor de la Convencio.<\/p>\n

El laborios treball de mes d\u2019un any de preparacio donava els seus fruits i l\u2019encontre fon tot un exit. La jornada es converti en un espai de<\/strong> contrast, de debat i de conclusions consenduades<\/strong>, les quals se publicaren baix el titul de Consens per al futur<\/em><\/strong>.<\/p>\n

La pretensio d\u2019aquell encontre fon conseguir<\/strong> una major cohesio, unio i coherencia entre el valencianisme de construccio<\/strong>, per a lo qual es necessitava dispondre d\u2019un ideari per escrit que fora el punt de referencia de les actuacions d\u2019este colectiu, massa dispers i anarquic.<\/p>\n

Aquell treball, que proporcionava uns principis compartits i assentava unes bases minimes per a l\u2019actuacio valencianista, vingue acompanyat per la sugerencia de crear una for\u00e7a politica<\/strong> que fera seues eixes orientacions. L\u2019idea prengue for\u00e7a i en 2013 naixia, no sense un previ i dilatat treball, un partit politic: POBLE<\/strong>. La seua presentacio publica fon goj\u00e0 d\u2019un ample recolzament i despert\u00e0 grans expectatives. Una nova esperan\u00e7a per conseguir una for\u00e7a politica valencianista capa\u00e7 de donar batalla es feya possible.\"\"<\/a><\/p>\n

Han passat huit anys des d\u2019aquell event i no acaba de fer-se realitat lo que en tanta esperan\u00e7a fon rebut. La proliferacio de nous partits des d\u2019aquell moment ha devingut en una situacio d\u2019estancament que no podem sino esperar que els responsables troben finalment la forma de resoldre\u2019l.<\/p>\n

A la finalisacio de la Convencio tambe es decidi<\/strong>, especialment pel conjunt del grup promotor, constituir<\/strong> una entitat que difonguera l\u2019ideari acordat, els fins de la qual foren, ademes de culturals, civics i socials, i per ad aixo es registrava, en maig de 2012, l\u2019associacio Convencio Valencianista<\/strong> (hi hague un desig de mantindre el nom). No era una organisacio a l\u2019us, li preocupava mes promoure o recolzar proyectes <\/strong>que\u00a0 tindre una accio directa; aixina, junt ad atres entitats, ha generat, en uns casos, o ha donat soport, en uns atres, a inciatives com L\u2019Observatori de la Llengua Valenciana<\/strong>, Raonem<\/strong> \u2013proyecte audiovisual\u2013, l\u2019activitat Tots els dies 9<\/strong> o el concurs Senyeres al balco<\/strong>. Tambe el naiximent del partit mencionat, POBLE, fon fruit del seu treball. L\u2019edicio d\u2019uns Dossiers<\/strong> anuals en motiu del 9 d\u2019Octubre es, practicament, l\u2019unica activitat que acomet en solitari, i sempre contant en la colaboracio dels autors mes diversos. L\u2019ultima actuacio important ha consistit en promoure l\u2019organisacio del Congr\u00e9s Valencianisme 2018<\/strong>.<\/p>\n

El valencianisme, marginat per les institucions publiques, infectades de pancatalanistes en competencia en el sempitern provincianisme, ha de seguir treballant per a que la societat valenciana recupere els seus valors i no perga la seua identitat. Quan estem a les portes de complir 10 anys d\u2019aquella Convencio que congreg\u00e0 les diferents sensibilitats del propi valencianisme, es fa de nou urgent acostar-se i \u201cTots junts\u201d elaborar una fulla de ruta<\/strong> pensada i calculada, i en actuacions programades que facen visible lo que l\u2019educacio formal i els mijos majoritaris oculten o tergiversen.<\/p>\n

Per a revertir la deriva que du esta societat, per desgacia cada volta mes despersonalisada i menys compromesa, fa falt molta voluntat i una millor estrategia. Urgix fer un analisis<\/strong> de la situacio real i de si lo que se fa<\/strong> en el valencianisme es lo adequat<\/strong>, o precisem de regeneracio i de noves formes de pensar i d\u2019actuar.<\/p>\n

\u00bfBusquem eixes solucions en una nova Convencio Valencianista en 2022?<\/p>\n

Juli Moreno i Moreno<\/p>\n

Valencia, 5 d\u2019abril de 2021<\/p>\n<\/div>

<\/div>

L\u2019oblit crea uns rec\u00f2rts mes alla dels albors<\/a><\/h2>

Quan de menuts mos despertavem suats degut a una nit de malensomis, lo m\u00e9s corrent es que fora degut a una mala menjada, per abus o carencia, o tambe per alguna por producte de la fantasia; a pesar de tot no erem conscients de les preocupacions que la vida real, la dels adults, en el futur lleva la son a tanta gent.<\/p>\n

Si be es cert que els principis o les infancies de tots no son les mateixes, ni tampoc els relats que d\u2019elles es fan, lo ben cert es que quan de menuts despertavem en poques ocasions reconeixiem el motiu real d\u2019aquell somi ro\u00efn i afrontavem el nou dia en alegria, la propia de l\u2019infancia.<\/p>\n

En 1272, nomes 35 anys m\u00e9s tart de la conquista de Val\u00e9ncia, naixque en Morella un chiquet, fill d\u2019un gran comerciant, Pere de Vinatea, que, per incredul que parega era conegut en tot lo Regne per haver acompanyat a Blasco d\u2019Alag\u00f3 en la dita conquista. Ad eixe chiquet, li posarien de nom Francesc, en honor al sant titular del convent que, per aquells temps, els franciscans construien en Morella. Poc diu l\u2019historia sobre els seus primers anys, degut a que les lloances sempre s\u2019han reservat per als nobles i no per als ciutadans, mes que foren fills de conquistadors.<\/p>\n

Per aquells temps, Val\u00e9ncia relluia als ulls de propis i d\u2019estrangers, mostrant-se tan esplendorosa com ho havia fet a finals de la seua epoca musulmana, inclus distant onze anys per a que les seues lleis maritimes, les del Consolat de Mar s\u2019estengueren per tot el Mediterraneu com a codic valit per a tots els comerciants que per esta mar transitaven, apoderant-se del poder d\u2019Amalfi. Poc havia d\u2019envejar la nova Val\u00e9ncia a l\u2019antiga, quan en els seus carrers es mesclaven les cultures i es celebraven les festes tant cristianes com musulmanes o judues.<\/p>\n

Pero Morella es terra arida, en la que els homens es curtixen i els inconvenients van juntant voluntats per a combatre els imprevists. Gent d\u2019aspecte bast comportant-se com a germans i compartint els aliments durant els dies de m\u00e9s fret. Tot un mon de contrarietats a on Francesc creixque en dificultat, aqueixat per una malaltia que a punt estigue de costar-li la vida i de la que, la debilitat f\u00edsica que li impedi fer unes atres coses de chiquet, segurament, fon motiu per a poder \u00a0potenciar uns atres talents en els quals afrontar els seus reptes diaris preparant-lo\/ ajudant-lo a convertir-se en un lider circumstancial.<\/p>\n

Francesc, hui en dia, podria ser considerat un comerciant de classe mija\/alta, pero en aquell context no era m\u00e9s que un atre ciutada mes que, havent estudiat lleis i al capitanejar, manco en temps de neu, part del comer\u00e7 de la seua familia en Morella fins als almagasens dels Templaris en Sant Mateu, li permetia viure en un ambient un tant m\u00e9s acomodat i gojar de certes ventages, com la de tributar al rei, per ser Morella una vila real, quan atres habitants de Val\u00e9ncia tributaven primer al senyor de la poblacio. Pero ademes, el fet de ser habitant del Regne de Val\u00e9ncia, li oferia l\u2019oportunitat de participar en el govern del seu poble sent jurat en la seua propia Vila, ha<\/p>\n

\"\"<\/a>
Estatua de Vinatea en la Pla\u00e7a de l'Ajuntament de Val\u00e9ncia ciutat<\/figcaption><\/figure>\n

vent segut elegit per votacio ve\u00efnal cosa impensable en uns atres regnes a on nomes accedien ad eixos llocs la noblea i els seus descendents per designacio del monarca o per dret de sanc.<\/p>\n

Pero el fet que marcaria a Francesc, eixe pel qual hui te erigida una estatua en mig de la pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament del Cap i Casal, hauria d\u2019esperar fins a la vesprada del 3 de giner de 1333, la magica vesprada en la que ell, com a portaveu dels jurats i consellers, i contant en l\u2019autorisacio de Giner Rabassa, llavors Jurat en Cap, acus\u00e0 al rei Alfons IV d\u2019Arago d\u2019haver com\u00e9s un contrafur, a l\u2019haver fet donacio a l\u2019infant Ferran \u2013fill de la seu esposa Leonor de Castella- d\u2019unes viles reals en detriment de Pere, el futur Ceremonios, provocant la fragmentacio de Val\u00e9ncia (un contrafur) i que el Regne es debilitara al perdre viles de primer orde, moltes d\u2019elles frontereres que facilment podrien ser ocupades per Alfons XI de Castella, germ\u00e0 de Na Leonor. Els relataren durant anys com Francesc, fent d\u2019alvan\u00e7ada de tot el sequit, que supostament havia assistit a felicitar el nou any al rei, en acabant de fer la deguda reverencia, li digue:<\/p>\n

\u2014Senyor nosatros estem hui aci per a donar resposta a la seua demanda, pero ans de que vos diga la resposta, com m'ha encomanat la Ciutat -Cap i Casal del nostre Regne-, vos solicite que sapiau reconeixer la nostra llealtat per Vos, encara que responga com Deu mana en la veritat, seguint la bona consciencia i defenent la justici<\/em><\/p>\n

a.<\/em><\/p>\n

Lo que va seguir ad estes paraules, es ya famos, o ho deuria de ser, perque est\u00e0 escrit en lletres d\u2019or en la nostra historia. La mateixa a la que ell pass\u00e0 a formar part el 2 d\u2019agost d\u2019aquell mateix any, quan fon assessinat per uns misteriosos servents de la reina Na Leonor. El seu cos, sense vida, rebe sepultura en el convent de Sant Francesc que es situava exactament a on hui ho fa l\u2019Ajuntament de la capital valenciana. El trasllat de les seues despulles cap a Morella, a on fon definitivament soterrat, s\u2019inici\u00e0 just a la porta d\u2019aquell convent, colocada a uns escassos metros de distancia d\u2019a on la seua egregia estatua\/figura seguix recordant-mos que sempre hem segut lliures i hem estat units, que de sempre hem tingut l\u2019oportunitat de fer respectar al govern la llei i la voluntat del poble, sempre\u2026 manco quan hem segut somesos darrere d\u2019algun al\u00e7ament armat foraneu del que hem resultat perdedors. Des de dalt d\u2019eixe pedestal Vinatea seguix recordant-nos les seues celebres paraules en les que es va dirigir al rei per a que les tingam presents i mai les oblidem:<\/p>\n

\u201cNosatros, a soles, som manco que Vos (al rei), pero units, ne som molts m\u00e9s.<\/em>\u201d<\/p>\n

Ixca algun dia, Vinatea reba els honors que es mereix com a ciutad\u00e0 defensor de Val\u00e9ncia i mosatros mos unim per a denunciar, democraticament, tots els contrafurs que patim. Perque eixe dia tornar\u00e9m a recuperar l\u2019identitat, l\u2019esplendor de la Val\u00e9ncia m\u00e9s prospera i lliure, la de l\u2019epoca dorada, i, com no, els malensomis que provoca dormir quan no s\u2019est\u00e0 en pau en la propia consciencia. Perque si individualment i per separat molts nos resistim a desapareixer com a poble, units, que ne som molts m\u00e9s, conseguirem lo que mos proponguerem. Inclus recuperar els verdaders rec\u00f2rts dels nostres albors i viure satisfactoriament un futur millor com a poble valenci\u00e0.<\/p>\n

Josep Escuder
\nMembre de la junta de Convencio Valenciana<\/p>\n

<\/div>\n<\/div>
<\/div>

El triumf del meninfots<\/a><\/h2>

Quan estudiava a Roitman, Hinkelammert, Anthoni Cohen, Marx\u2026 alla pels principis de l\u2019actual sigle, el meu interior no deixava de fer-se preguntes notories, pero, sobre tot, de buscar respostes posibles en la nostra societat. Lo pijor, d\u2019eixa experiencia passaria a ser quan, dins de dit estudi vaig descobrir com la ciencia era utilisada en contra de l\u2019home. L\u2019inteligencia en contra del pensament.<\/p>\n

Recorde com, des d\u2019altaveus invisibles i des dels mijos de comunicacio imperants, els mensages cap a la societat valenciana anaven destruint el continent, per a poder molejar a l\u2019antoix el contingut. Naixia el meninfotisme impost i es desfigurava l\u2019identitat preestablida, en favor d\u2019una identitat plastica i liquada, una identitat desarticulada en les formes de pensar i que desalentava tota conciencia critica. \u00bfQu\u00e9 anavem a ser els valencians quan tot passara?<\/p>\n

La veritat, han passat molts anys, les panderetes han segut substitu\u00efdes pel\u00a0Reggaeton<\/em>\u00a0i els pensaments colectius han passat a moure\u2019s per desijos i interessos particulars a on la rao, clarament manipulada, impedix ficar en practica nous metodos, i a on les conciencies, cada volta mes instrumentalisades es neguen a acceptar unes atres realitats a part de les que propon el sistema. L\u2019individualisme guanya al colectivisme i es carix d\u2019un projecte de transformacio social que no passe pel tamis mediatic de la prensa. Tot est\u00e0 controlat i enmig de tot, el personalisme lluita contra el meninfotisme en un allau critic i destructiu que mos fa caure en un pou sense fondo.<\/p>\n

Pero dins d\u2019este cisma huma, naix una nova especie a la que ningu havia tingut mai en conte, naix el poder dels irrelevants.<\/p>\n

En una societat a on els personalistes hipnotisen a les masses i a on els meninfots es dediquen als seus quefers deixant que uns atres decidixquen pel seu futur, un grup de persones \"\"<\/a>irrellevants torna a tindre veu. Eixe grup d\u2019irrellevants torna a eixir al carrer a dir prou, a defendre els interessos de tots i a deixar de costat als personalistes, als\u00a0falsos profetes i als qui, des de fa molt de temps, havien conseguit arraconar-los com a rabera en una paridera de montanya, llunt de l\u2019aigua fresca, pasturant entre la pols, les angilagues i les boges. I es que la defensa de lo just els ha dut a viure casi en el desterro, a dependre de la decisio dels demes i a guanyar-se una fama tant falsa i desacreditadora com ho podria ser qui els ha dut fins ad eixa situacio.<\/p>\n

Pero tot no es mou per impulsos i, com ve explicava Aldous Huxley, encara que el remordiment cronic per no haver escoltat atres veus es un sentiment sumament indesijable, revolcar-se en el fanc no es la millor manera de netejar-se.<\/p>\n

Per aixo, eixercint una influencia privativa i de forma indirecta, este nou moviment trenca el seu silenci, i activant-se com mai ix al carrer, seent conscient que es el moment de donar, en veu alta, la seua opinio, de deixar de ser moneda de canvi. Es el moment d\u2019unir a tots els irrellevants en un mateix conjunt que, eixint des dels diferents partits i associacions valencianistes, recuperen el meninfotisme, nomes, per a que no els importe el color o l\u2019orientacio dels qui compartixen pancarta en ells, pero renoven el pensament critic, deixant a banda lo que no son per a demanar que els respecten per lo que son i, mentres tant, deixar de costat el personalisme per a potenciar el conjunt i arraconar els enfrontaments per a exigir justicia i llibertat.<\/p>\n

Cert es que els que no han estat mai rodejats de persones tan plenes o els que nomes les han utilisat en benefici propi no ho entenguen mai. Pero ser palleter no es compra, es un merit pel qual es creu i es treballa, com ser un obrer, un llaurador o, inclus una netejadora. I es que per chicoteta que parega una persona, mos sorprendria lo grans que pot arribar a ser quan desenrolla el seu potencial i, de la mateixa manera que una idea naix desvalguda i va creixent i fent-se realitat al pas que es va creent en ella i es van dedicant recursos i temps, moltes persones irrellevants juntes poden arribar a moure el Mon.<\/p>\n

Aixina es que ya es hora de plantejar-mos i molt en serio, una cosa que fa anys vinc sentit del meu amic Joan Sancho: \u201cSi el valencianisme no es decidix a parlar per ell mateix, uns atres ho faran per mosatros i, en acabant, ho llamentar\u00e9m\u201d.<\/p>\n

\u00bfCanviem el Mon?<\/p>\n

\nJose Escuder.
\nMembre de la junta de Convencio Valencianista<\/p>\n

Publicat el 10 de novembre de 2017 en esradio<\/a><\/p>\n<\/div>

<\/div>

Quan la descalificacio es l'unic argument<\/a><\/h2>

Casualment dies arrere, buscant informacio sobre Francesc de Vinatea, caigue en les meues mans, i fiu llectura d\u2019ell, un articul titulat \u201cEntre l\u2019erudici\u00f3 hist\u00f2rica i el pamflet pol\u00edtic: la figura de Francesc de Vinatea en la societat valenciana<\/a>\u201d, escrit en el tipic seudovalenci\u00e0 \u201ccientific\u201d, que venia a resumir c\u00f3m s\u2019ha abordat la figura de Vinatea en l\u2019historiografia valenciana. Puix be, a excepcio d\u2019una afirmacio acunyada per l\u2019autor en la nota 29, la qual se llimita a relatar, sense calificar, i que diu \u201cVinatea era el defensor dels drets del pr\u00edncep hereu catal\u00e0 contra l\u2019expansionisme de Castella<\/em>\u201d (revista Lluita<\/em>, 175, 1993), totes les demes aproximacions ad esta figura fetes per valencians, historiadors o no, son, per a l\u2019autor, pamfletaries, mitiques, exacerbadament regionalistes i un llarc etc.<\/p>\n

Per supost que en cada epoca, siga la romantica, siga la postromantica, la dominada per l\u2019historiografia materialista o la de l\u2019epoca franquista, etc., cadascu ha volgut vore en Vinatea a l\u2019heroe, al defensor d\u2019uns drets, a l\u2019abanderat contra el feudalisme o al lluitador contra l\u2019expansionisme castella. Provablemente Vinatea fon tot aixo o, com molts atres diuen, un defensor de la llei, del dret arreplegat en els Furs de Valencia, que eren el codic de governabilitat vigent en el Regne de Valencia, de manera que el fet d\u2019atentar contra la seua integritat territorial era clarament un contrafur.<\/p>\n

No anem a relatar el fet de Vinatea, ni tampoc a explicitar el moment concret en que es va produir; ya n\u2019hi ha d\u2019interpretadors de l\u2019historia que q\u00fcestionen tot a\u00e7o i mes, la qual cosa no es negativa en si, si realment les seues investigacions ajuden a un millor coneiximent dels fets i de la seua cronologica. Si, i seguint en l\u2019articul referit, relatar\u00e9m el \u201ccientifisme\u201d de l\u2019autor de l\u2019articul quan els seus arguments son la calificacio, generalment despectiva, de cadascu dels valencians que han escrit sobre Francesc de Vinatea, fins als any 90 del passat segle en que \u201cl\u2019equanimitat\u201d d\u2019aquells que descriuen a Vinatea com a \u201cdefensor dels drets del pr\u00edncep hereu catal\u00e0<\/em>\u201d, pareix que el conven\u00e7 mes i ya no mereixen ser ni despreciats ni descalificats. Aixina:<\/p>\n

Vicent Boix, que es el millor parat, es \u201cproductor historiografic romantic\u201d. En el mateix grup estarien Francisco D\u00e1nvila, que publica un \u201copuscle<\/em> divulgatiu<\/em>\u201d, Joan B. Perales o al mateix Constanti Llombart. Clar que lo de romantic no es una calificacio massa positiva en el context en que s\u2019utilisa.<\/p>\n

En el postromanticisme situa a Josep Mart\u00ednez Aloy, descrit simplement com a \u201cpol\u00edtic<\/em> conservador<\/em>\u201d, obviant que fon llicenciat en Dret i historiador, i a Emili Lluch Arnal, que encara que li reconeix el ser mestre i arqueolec, lo que li interessa destacar es que la seua visio s\u2019ajusta al regionalisme, sent ademes \u201cconservador<\/em>\u201d i \u201cconfessional<\/em>\u201d, i en certa visio \u201ctremendista<\/em>\u201d.<\/p>\n

De Josep Maria Bayarri, destaquen les descalificacions intencionades, \u201cun pintoresc personatge vinculat a cercles literaris i sindicalistes cat\u00f2lics<\/em>\u201d, com si a\u00e7o ultim fora denigrant o peyoratiu, obiant que fon professor en l\u2019Escola de Belles Arts de Sant Carles i membre de la Real Academia de Sant Carles, catedratic, escultor, poeta, editor\u2026, i gojar de molts atres merits.<\/p>\n

D\u2019Antoni Igual i Ubeda, nos diu valent-se d\u2019una cita, \u201camb un passat \u2018catalanista\u2019\u201d\u2026 evolucionar\u00e0 cap a postures d\u2019un regionalisme catalanof\u00f2b<\/em>\u201d; clar, quan deix\u00e0 d\u2019alabar i treballar per a la causa imperialista segurament deix\u00e0 de ser valit per a la \u201cciencia\u201d o, lo que es lo mateix, deix\u00e0 de ser valedor del dogma.<\/p>\n

L\u2019atre que tracta el tema es Salvador Carreres Zacar\u00e9s, a qui califica d\u2019erudit, obviant que era llicenciat en Dret i Filosofia i Lletres, doctor i academic. Els seus estudis, a pesar de fer-los en major rigor historic, no escapen a un \u201crerafons ideol\u00f2gic<\/em>\u201d. Que curios parlar de caracter ideologic quan l\u2019escrit al que estem fent alusio destila ideologia pels quatre costats.<\/p>\n

Francesc Almela i Vives, un atre \u201cerudit<\/em>\u201d \u2013que no cientific \u00bf?\u2013, a pesar de la seua llicenciatura en Filosofia i Lletres, en l\u2019especialitat d\u2019Historia, i de ser croniste, membre de distintes academies, entre elles de la de l\u2019Historia o de la Hispanic Society<\/em> of America.<\/em> \u00a1Clar! \u00bfC\u00f3m calificar a qui denuncia la doctrina pancatalana en arguments historics, sociologics i tambe lling\u00fcistics?<\/p>\n

Ya en els anys 70 del passat segle li toca la tanda a Jos\u00e9 Ombuena, el qual per cert no tracta la figura de Vinatea, pero li va be certa alusio per a referir-se a Ombuena com el qui es paradigma de la tergiversacio historica i lling\u00fcistica; i es que, obviament, apartar-se de les tesis fusterianes o rebatre-les mereix \u201cl\u2019excomunio\u201d: \u201cLa pol\u00e8mica es dirigia cap als or\u00edgens del pa\u00eds, on la intenci\u00f3 fonamental era minimitzar l\u2019aportaci\u00f3 catalana al naixement del regne de Val\u00e8ncia\u201d<\/em>. Evidentment, hi ha qui es pot dedicar a minimisar en arguments i proves, mentres que uns atres es dediquen a maximisar sense mes, i aixina parlen sistematicament de la participacio de \u201ccatalans\u201d en la reconquista, com si en 1238 foren els \u201ccatalans\u201d un poble, una unitat nacional, politica i juridica.<\/p>\n

El rigor cientific s\u2019extrema quan llegim: \u201cA partir dels anys vuitanta, amb l\u2019arribada de l\u2019esquerra a les institucions locals i auton\u00f2miques, i la renovaci\u00f3 de la Universitat de Val\u00e8ncia des de plantejaments progressistes, les actituds intransigents del regionalisme conservador es van refor\u00e7ar amb nombrosos opuscles i llibres de car\u00e0cter pamfletari que pretenen oferir la \u2018veritable\u2019 historia valenciana<\/em>\u201d.<\/p>\n

\u00a1A\u00e7o es \u201ccientifisme\u201d pur! Ni la dreta ni els no \"inquisicio\"<\/a>progressistes poden ser cientifics. I es que, \u00a1per supost!, apartar-se del \u201cdogma negacioniste\u201d que s\u2019instal\u00e0 en algunes facultats de l\u2019Universitat valenciana es una caguila per a qualsevol investigador que ho fa\u00e7a. Resulta absurt voler reduir l\u2019historia de Valencia al segle XIII, tant com les sentencies que el catalanisme expansionaste, fent tot un alardo de \u201ccientifisme\u201d, escampa per tot arreu i de les quals els seus servidors aci ni q\u00fcestionen ni critiquen. \u00bfAcas no resulta grotesc donar credit a paraules com \u201cno ha estat fins a l\u2019inici dels anys noranta \u2013tret d\u2019algun precedent a\u00efllat\u2013 que el mite de Vinatea s\u2019ha presentat com una gesta valencianista contra els abusos d\u2019un rei catal\u00e0<\/em>\u201d? \u00bfUn rei catal\u00e0?<\/p>\n

A pesar de l\u2019opinio de l\u2019autor de l\u2019articul que tambe posa en dubte la calitat artistica del monument a Vinatea que s\u2019eleva en la pla\u00e7a mes important del Cap i Casal, no hi ha dubte que \u201cel regionalisme\u201d feu justicia a un figura historica que eixerci de valenci\u00e0, que reclam\u00e0 justicia en nom del poble valenci\u00e0, que en la seua actuacio, conscientment o inconscientment, pos\u00e0 fre a l\u2019expansionisme castella, pero i sobre tot consegui mantindre l\u2019integritat territorial del Regne de Valencia i es feu valdre la llei garant de la convivencia.<\/p>\n

Juli Moreno i Moreno
\nHistoriador<\/p>\n

 <\/p>\n<\/div>

<\/div>

Un poble llunt\u00e0, una infancia feli\u00e7<\/a><\/h2>

Regirant en la meua memoria me venen rec\u00f2rts de passats, d'epoques en les que jugar i arribar a casa a l'hora establida eren les premisses a seguir per a poder subsistir dins d'este Mon cada volta mes canviant, pero per les que podies negociar nomes dient, \u201csa mare el deixa\u201d. Recorde nits de \u201cmarro\u201d en el pati de l'Iglesia, amagatalls en la pla\u00e7a Major i vesprades de futbol en el pati de les escoles. Res nos impedia poder fruir d'una aventura com si nos anara la vida en ella. Recordant ara, assentat en el meu butaco i mirant cara la peixera, me venen a la ment eixos moments mentres me pregunte fins a quina hora i fins a quin llimit deixare eixir hui al meu fill. \u00bfQuins problemes nos ronden hui als pares degut a l'incertea dels temps, als moments de la vida o, senzillament, al canvi generacional que hem patit? En estes llacunes, el meu cap, buscant solucions, recorre al mateix preguntat, com tornava una i mil voltes la pilota a baixar, per molt fort que li pegara quan jugava en el carrero de Romeu els dies que estava castigat. \u00bfEren estos els mateixos pensaments que recorrien el cap de ma mare quan me marcava els horaris, quan dia que estava patint?.<\/p>\n

Pero el Mon hui s'ha convertit en mes complex, recorde, de menut, en apenes deu anys, quan montarem el nostre bastio en la Fonteta, just darrere de les granges d'Alejandro Nicanor, en les oliveres del Calvo... Hui les mire en enyoran\u00e7a, i somric, pero ho anhele, eixa era la maxima responsabilitat que teniem en eixos temps. \u00bfQuantes voltes deixarem baixar a Chaves fins a sa casa per a que mos pujara aigua tenint la Fonteta al costat...? \u00bfQue pensaria hui si el meu fill me demanara eixir i no tornara a l'hora establida? \u00bfCom actuaria yo si, en plenes obres del quartell i resguardats en els palets amontonats conformarem el nostre propi centre d'operacions des d'a on almagasenavem material per a fer arca en els de Catadau...? \u00bfQuin tipo de pare ser\u00eda yo si li contara al meu fill eixes histories, les rinyes pels carrers baixos, els insults a Nyanyes, les nits fugint de \u201cDonya Coloritos\u201d, o la manera d'amagar-nos per la nit per a que Don Jos\u00e9 Luis no mos pillara quan tocavem el seu timbre. Si fins per ad eixe moment preparavem tot un ritual, en cartons per a amagar-nos i plans B; sempre i quan Chambo i Fabra no s'alvan\u00e7aven i tocaven mentres no miravem, clar. Pero ho feem com a chiquets, en la poca maldat d'aquells temps.<\/p>\n

Pero Llombay, per als chiquets era molt mes, era riu, a on peixcar, encara que tinguerem que arribar a l'Arquillo perque en el baden nomes peixacavem carrancs. \u00a1Que bons! Parlant d'ells recorde instantanees que marcaren tota la meua infancia, recorde la cara redoneta del Faico en el moc refregat, la cara\"IMAG0288\"<\/a> de Sopes negra de la suja i del fanc, els peus plens de tarquim de Piky, inclus les rises de Chama... tots mirant en els ulls oberts com la tia Lola nos cuinava, en la plancha del Marquesat, els carrancs que haviem peixcat. Inclus me venen a la ment, en eixos moments, quan par\u00e0vem taula, creent-nos majors, per a poder sopar el preciat menjar fruit de la nostra suor.... Quins temps mes enyorats, inclus recorde la careta de Soraya, en ulleretes, les patades d'Elena o les ordens de Viky... pero m'ho guarde, no vos ho vullc contar hui... Suponc que yo tambe faria la meua careta i ells tindran el meu rec\u00f2rt, espere que seguixquen guardant el secret.<\/p>\n

Hui, creuats els quaranta i patint la por dels pares mire al meu fill en llastima, se que ho faig per ell, que el meu sacrifici estar\u00e0 justificat quan conseguixca arribar a les seues metes, puix es per a lo que el prepare, pero ho seguixc llamentant, ell no pujar\u00e0 de nit d'acampada a l'Estepar, no viur\u00e0 una hora de \u201cchistes\u201d en Mario el Granero ad eixes hores en les que les carabasses tornen a ser carabasses, ni llan\u00e7ar\u00e0 arrere la fusta de SillaVal, mentres corre pel camp de futbol vell per a alcan\u00e7ar l'atra base o, qui sap fer carrera. Tampoc crec que arribe un dia a fugir de l'ermita pels relats de Francisco, ni que torege mai als porcs del Cameno o a les vaquetes de Floreal, no s'omplir\u00e0 mai de puces en els camionets, tampoc crec que entre a les coves -nomes en una pila per a tots-, ni pujar\u00e0 al castell creent que es un dels moros que el defengueren... Perque s\u00ed, son uns atres temps i un atre es el Mon en el que viuen, pero, sense voler, pel seu be, estem negant-los eixa infancia nostra, eixos ratos de tarquim, traus, eixides de cadena i rialles de victoria. \u00bfDe veres valdr\u00e0 per ad alguna cosa seq\u00fcestrar la seua infancia per la nostra tranquilitat, o seguirem excusant-nos en que es lo millor per ad ells? En acabant mos queixarem quant es passen tot el dia ca\u00e7ant Pokemons...<\/p>\n

Jose Escuder
\nMembre de la Junta de Convencio<\/p>\n<\/div>

<\/div>

El 29 de juny, una data per a reafermar la nostra singularitat<\/a><\/h2>

El 29 de juny de 1707 el borbo Felip V (IV de Valencia) firmava en el Cas\u00f3n del Buen Retiro de Madrit el decret d\u2019abolicio dels Furs de Valencia i Arago. Sentenciava aixina no nomes la derogacio del nostre codic llegislatiu, mes encara, en la seua rubrica feya patent l\u2019humiliacio a la que sometia al poble valenci\u00e0, al seu historic autogovern i arramblava en les institucions -algunes d\u2019elles modeliques- que havien servit per a regular la vida i la societat valencianes.<\/p>\n

El malcorament personal del nou rei i l\u2019ensanyament dels funcionaris castellans del nou orde desatengueren repetidamente les reclamacions que de manera especial des del Consell de la Ciutat -Cap i Casal- i de les que realisaren molts dels seus jurats se li feren arribar per a que restituira les institucions i el dret foral. No els valgue a molts d\u2019ells que, ademes de la seua representativitat social i civica, foren declarats partidaris borbonics, perque no oblidem que de valencians partidaris del borbo n\u2019hi hagueren. Foren deso\u00efts i menyspreats, inclus algun plec d\u2019agravis que se li envi\u00e0 al monarca fon malintencionadament extraviat per a que no se poguera arribar ni tan sols el plantejar la possibilitat de revocar l\u2019afront que havia causat a tot un poble en el que tambe gojava de partidaris.<\/p>\n

Mai se restitui lo que l\u2019autoritarisme borbonic arrebat\u00e0 als valencians, perque seguramente mai se perdon\u00e0 la resistencia a la causa absolutista que oferiren viles i ciutats com Xativa, o l\u2019existencia de figures que descollaren encap\u00e7alant el bandol partidari de l\u2019austriac Archiduc Carles, com ara el general Basset que, ademes de posar-se al front dels maulets en el Regne de Valencia, defengue i particip\u00e0 en la direccio de l\u2019ultima resistencia que trob\u00e0 el borbo en el pa\u00efs catala, concretament organisant la defensa de la capital comtal Barcelona. L\u2019aplicacio de la maxima \u201cpor justo derecho de conquista<\/em>\u201d i la prohibicio de la llengua propia, la valenciana, en l\u2019administracio i justicia, inclus en l\u2019administracio eclesiastica, marcaren el futur de la despersonalisacio regnicola i la progressiva castellanisacio de la societat valenciana.<\/p>\n

Cada 29 de juny deuriem de recordar aquella fatidica data de 1707, pero hauriem de detindre\u2019s i tindre ben presents a tants valencians que, des del primer minut d\u2019aquell historic moment, reclamaren i demandaren que es suprimira el Decret de Nova Planta, i es queixaren de que els castellans anaren ocuparant tots els llocs de responsabilitat, de l\u2019administracio i de la justicia en el Regne de Valencia. Indigancio que raonaren davant la concepcio que s\u2019imponia de l\u2019Espanya una, en la que si be en Valencia regne podien els castellans ostentar carrecs, no de la mateixa manera els valencians podien ostentar-los en unas\u00a0 atres llocs i en els ambits descrits fora del Regne de Valencia.<\/p>\n

Aquells mals, que no arranquen especialment en la batalla d\u2019Almansa, han conduit a la falta d\u2019una societat cohesionada, pero sobre tot a la falta d\u2019una societat valenciana, puix actualment no es que siga excessivament millor el reconeiximent de la condico valenciana. La nostra consciencia identitaria est\u00e0 mermada -ha segut conculcada- i a\u00e7o fa que colectivament sigam capa\u00e7os de seguir a qualsevol \u201cflautiste\u201d que interprete una melodia mes o menys \u201cbensonant\u201d, encara que cap dels seus acorts sone a musica valenciana.<\/p>\n

Des de llavors, des d\u2019aquell 1707, el govern de l\u2019Estat nos ha vist com un rebost ben ple del qual tirar ma quan conve, com una societat facilment manipulable, i es que quan els principis es diluixen es possible que uns atres principis vinguen a substituir-los, i per tant a substituir l\u2019autenticitat que nos feya valencians.<\/p>\n

La llan\u00e7a que trenquem hui es pels qui lluiten per a recuperar lo que un borbo nos arrebat\u00e0. Arrepleguem el testic d\u2019aquells homens que veren conculacats els seus drets, el seu modo d\u2019afrontar la vida i exigim respecte, i fem-ho en autoriat i fermea.<\/p>\n

Per a ilustrar este escrit es recorre a tres fragments de l\u2019acort que jurats i sindics prengueren el 25 de juliol de 1707, en la Casa de la Ciutat, demanant la revocacio del decret d\u2019abolicio dels Furs.<\/p>\n

\"Acorts<\/a><\/p>\n

Die XXV mensis july anno a Nativitate Domini MDCCVII<\/em><\/p>\n

Los Se\u00f1ors Jurats Racional, y Sindich Isidoro Costa, ajustats en la sala Daurada.<\/em><\/p>\n

Att\u00e9s que havent tengut not\u00edcia, se hauria expedit un Real Decret de Sa Magestat en lo qual manava abolir y derogar sanserament tots los furs Privilegis; Pragm\u00e0tiques i Costums fins huy observats en la present Ciutat y Regne y el de Arag\u00f3, subjectant estos a les lleys de Castella, a la pr\u00e0ctica y forma de govern que en les ciutat i tribunals de dit Regne\u2026<\/em><\/p>\n

\"Acorts<\/a><\/p>\n

...perqu\u00e9 en a\u00e7\u00f2 se ha de observar la pr\u00e0ctica y estil que fins huy sa hagut en consecu\u00e8ncia de les conc\u00f2rdies ajustades a la Sede Apost\u00f3lica motivant dit decret la condici\u00f3 que hu dels principals atributs de la soberania es la imposici\u00f3n y derogaci\u00f3 de lleys y aix\u00ed havent perdut els dits Regnes de Valencia, y Arag\u00f3 les que tenia Sa Magestad usar del referit atributo reduhint tota Espa\u00f1a a la uniformitat de unes mateixes leys, manaren convocar difreents persones, constituhides en dignitat de bo y sa entiniment que son \u2026<\/em><\/p>\n

\"Acorts<\/a>\u2026 que de la Real Clem\u00e8ncia de Sa Magnific\u00e8ncia dels Magnifichs Cath\u00f2lics, la concessi\u00f3 de dits furs y Privilegis no han coperat en cos que els fes indignes de esta gr\u00e0cia, y que se implor\u00e0s la Real Clem\u00e8ncia de Sa Magestat pregantli la revocacio de dit decret pera el qual afecte escusant tots los gastos posibles se embi\u00e0s persona a la Vila de Madrid\u2026<\/em><\/p>\n

Els valencians mai renunciaren a recuperar el seu dret a l\u2019autogovern, ni en els primers moments de la fatidica data del 29 de juny. Tambe ara deuriem, a pesar de les diferencies, trobar, com aquells homens que nos precediren, la via per a junts reclamar una millor consideracio per part d\u2019este Estat que nos margina en finan\u00e7acio i autogovern.<\/p>\n

Juli Moreno
\nHistoriador<\/p>\n<\/div>

<\/div>

Normalisant senyals, senyalisant normal<\/a><\/h2>

Portem uns dies assistint a un debat, com \u00e9s habitual quan es tracta de les rets, molt acalorat i pol\u00e8mic, pero al mateix temps, quan u investiga un poquet, molt interessat i artificial de bestreta. Estic parlant de la campanya \u201cpolarisada\u201d entre els que aposten per la valencianisaci\u00f3 de la rotulaci\u00f3 i els que s\u2019escaroten i posen rid\u00edcules excuses per a defendre la llengua de l\u2019imperi.<\/span><\/span><\/p>\n

Com m\u2019agrada fer sempre que escric un art\u00edcul, mai ho faig quan la pol\u00e8mica est\u00e0 en el punt \u00e0lgit del seu cicle. I ho faig aixina perque no tinc elements de ju\u00ed i normalment sempre em falta context.<\/span><\/span><\/p>\n

El punt d\u2019inflexi\u00f3 pareix ser l\u2019enfrontament entre el Delegat de Govern espanyol i l\u2019Ajuntament de Val\u00e9ncia Ciutat, puix segons afirma el primer, Moragues, el consistori valenci\u00e0 incomplix la llei de tr\u00e0nsit, D\u2019aix\u00f2 inform\u00e0 \u201cLevante-EMV\u201d per eixemple el dia 1 de juny. Per l\u2019atra banda s\u2019alega la normativa en mat\u00e8ria lling\u00fc\u00edstica de l\u2019idioma valenci\u00e0. La q\u00fcesti\u00f3 no \u00e9s llegal, com casi sempre que afecta a interessos valencians, la q\u00fcesti\u00f3 \u00e9s de sensibilitat. Si alg\u00fa ha estat treballant o de turisme en Catalunya o en Euskadi, haur\u00e0 vist en certa enveja com els r\u00f2tuls (pr\u00e0cticament tots) estan en els seus respectius idiomes. Els arguments en un estat de dret, deurien poder estendre\u2019s a totes les autonomies, en este cas en una llengua co-oficial en el castell\u00e0, terme este que el Govern pareix no entendre. <\/span><\/span><\/p>\n

Aplaudixc que es tinga l\u2019iniciativa de desenrollar d\u2019una vegada l\u2019us social del valenci\u00e0 a tots els nivells. No puc entrar en est art\u00edcul \u2013 per falta d\u2019espai - en el model lling\u00fc\u00edstic amprat, pero s\u00ed en alguna q\u00fcesti\u00f3 que em pareix important, lo f\u00e0cil que \u00e9s manipular, i m\u00e9s quan \u00e9s de forma continuada obviant els interessos dels valencians. Posem un eixemple:<\/span><\/span><\/p>\n

Hem tingut acc\u00e9s a este v\u00eddeo\u00a0<\/span><\/span>pujat a la ret social youtube, per l\u2019usuari Ca Nyot<\/span><\/span><\/p>\n