{"id":363,"date":"2016-05-09T17:32:45","date_gmt":"2016-05-09T15:32:45","guid":{"rendered":"http:\/\/www.convenciovalencianista.org\/?page_id=363"},"modified":"2016-10-14T20:11:29","modified_gmt":"2016-10-14T18:11:29","slug":"intempestives","status":"publish","type":"page","link":"https:\/\/convenciovalencianista.org\/?page_id=363","title":{"rendered":"Intempestives"},"content":{"rendered":"

Intempestives d'un antimodern V<\/a><\/h2>

5.- Estudi de l\u2019Hist\u00f2ria de Toynbee<\/strong>:
\n\u00a0 \u00a0 \u00a0 II.- El bre\u00e7ol de la civilisaci\u00f3 Occidental<\/strong>.<\/p>\n

Per a qui vullga aproximar-se al treball de Toynbee \u201cA Study of History\u201d sense haver de llegir-se els dotze volums en angl\u00e9s, pot llegir el compendi en tres volums en castell\u00e0 de D. C. Somerwell, en el que tamb\u00e9 colabor\u00e0 Toynbee, d\u2019Alian\u00e7a Editorial.<\/p>\n

Lo que m\u00e9s crida l\u2019atenci\u00f3 d\u2019esta aproximaci\u00f3 hist\u00f2rica universal \u00e9s que totes les civilisacions reprodu\u00efxen uns mateixos patrons de naiximent, ascenci\u00f3, ruptura, caiguda i desparici\u00f3. No obstant em centrar\u00e9 en la nostra civilisaci\u00f3 occidental i les seues predecents per a extraure m\u00e9s avant conseq\u00fc\u00e8ncies \u00e8tiques desafiants, \u00e9s dir, remoguedores de l\u2019\u00e0nima greg\u00e0ria, que \u00e9s de lo que se tracta sobre tot en estes Intempestives.<\/p>\n

Com ya cont\u00ed en una intempestiva anterior, el sorgiment d\u2019una civilisaci\u00f3 \u00e9s la conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una crisis. Quan l\u2019Orient Mig deix\u00e0 de ser una terra productiva fa aproximadament s\u00e8t o huit mil anys com a conseq\u00fc\u00e8ncia de la retirada dels g\u00e8ls d\u2019Europa del Nort, i les precipitacions se traslladaren a estes zones, l\u2019Orient Mig es va convertir en un desert. Lo mateix pass\u00e0 a l\u2019Est del Sahara en Egipte. La voluntat de superar eixa gran crisis fon el sorgiment de les tres primeres civilisacions m\u00e9s pr\u00f2ximes a nosatres: la Sum\u00e8ria, la Mino\u00efca i l\u2019Eg\u00edpcia. La Mino\u00efca \u00e9s l\u2019antecedent de la nostra, la civilisaci\u00f3 Cristiano-Ocidental, com despuix explicar\u00e9.<\/p>\n

La primera difer\u00e8ncia entre una Societat Primitiva i una civilisaci\u00f3 \u00e9s que la primera \u00e9s estacion\u00e0ria, id\u00e8ntica en lo fonamental a ella mateixa a lo llarc del temps. La segon \u00e9s din\u00e0mica i readapatable a noves crisis. Adem\u00e9s \u00e9s una minoria creativa la que, fruit de les seues propostes en el s\u00ed de la nova societat, acaba per v\u00e9ncer la crisis. La condici\u00f3 \u00e9s que eixes noves propostes siguen imitades, se seguixquen per la majoria i superen la crisis. La minoria creadora la denomina Toynbee \u201cpionera\u201d i la majoria interna que l\u2019imita la denomina \u201cproletariat intern\u201d.<\/p>\n

Tenim poca informaci\u00f3 sobre la nostra civilisaci\u00f3 yaya, la Mino\u00efca, que sorg\u00ed en les illes mediterr\u00e0nees d\u2019enfront de l\u2019actual Gr\u00e8cia, i en part del continent d\u2019este territori. La fusi\u00f3 dels restants de la civilisaci\u00f3 Mino\u00efca, producte de la seua caiguda, i els b\u00e0rbars del Nort, denominats per Toynbee com a \u201cproletariat extern\u201d (aqu\u00e8us i doris, en este cas), donaren lloc a la nostra civilisaci\u00f3 mare, filla de la Mino\u00efca, la civilisaci\u00f3 Hel\u00e8nica.\"\"<\/a><\/p>\n

N\u2019hi una confusi\u00f3 que sol presentar-se en hist\u00f2ria i que ha de ser aclarida. Se sol considerar, en una primera aproximaci\u00f3 superficial, que la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica, la societat Romana i la societat Cristiano-Occidental actual, conseq\u00fc\u00e8ncia de la caiguda de l\u2019Imperi Rom\u00e0, s\u00f3n una mateixa civilisaci\u00f3, que en el devindre hist\u00f2ric, no t\u00e9 soluci\u00f3 de continu\u00eftat. La conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019un an\u00e0lisis m\u00e9s profunt \u00e9s que tant la Gr\u00e8cia cl\u00e0ssica com tota l\u2019hist\u00f2ria de Roma formen part d\u2019una \u00fanica civilisaci\u00f3: l\u2019Hel\u00e8nica. De fet, Roma \u00e9s el colof\u00f3 de la societat Hel\u00e8nica, pero part d\u2019ella. Entre la civilisaci\u00f3 Hel\u00e8nica i la Cristiana-Occidental n\u2019hi ha una clara ruptura, visible en els valors, fonamentalment religiosos.<\/p>\n

A grans traces, la civilisaci\u00f3 Hel\u00e8nica naix baix una religi\u00f3, la dels ol\u00edmpics, que \u00e9s una fusi\u00f3 de la dels b\u00e0rbars aqueus i doris i l\u2019antiga religi\u00f3 mino\u00efca. La crisis que provoca el seu naiximent \u00e9s un territori improductiu, que se supera mijant la creaci\u00f3 de les ciutats-estat. Esta civilisaci\u00f3 s\u2019expandix posteriorment per tota la mar Mediterr\u00e0nea per a v\u00e9ncer la posterior crisis de la superpoblaci\u00f3, i la gran crisis que precedix a la seua decad\u00e8ncia \u00e9s la guerra del Pelopon\u00e9s: grecs contra grecs. M\u00e9s tart, sorgix com a soluci\u00f3 dels conflictes de la decad\u00e8ncia la soluci\u00f3 militarista expansionista per part d\u2019Aleixandre el Gran i els macedonis. Estos porten l\u2019helenisme a fronteres insospitades, influint sobre unes atres civilisacions, incl\u00fas provocant la desparic\u00f3 definitiva per abosorci\u00f3 de l\u2019Eg\u00edpcia i de la Sir\u00edaca (esta darrera, filla en part de la Minoica, i la Babil\u00f2nica, que al mateix temps \u00e9s filla de la Sum\u00e8ria). L\u2019Imperi Rom\u00e0 \u00e9s el denominat per Toynbee \u201cl\u2019estat universal<\/strong>\u201d de la civilisaci\u00f3 Hel\u00e8nica. En el per\u00edodo dels estats universals, la minoria creativa s\u2019ha tornat dominant, militarista i expansionista, i nom\u00e9s \u201ccrea\u201d per als seus fins, oprimint als proletariats intern i extern, i sent un terrible jagant d\u2019uniformitat.<\/p>\n

Que l\u2019Imperi Rom\u00e0 pot ser descrit en eixos adjectius ning\u00fa ho dubta, a pesar de tamb\u00e9 ser, contradit\u00f2riament, una font de civilisaci\u00f3 i progr\u00e9s material. Pero sempre a favor de la minoria dominant i en contra de la majoria dels dos proletariats, l\u2019intern format per la massa social dels llauradors, treballadors i esclaus, i el proletariat extern, format sobre tot per les tribus germ\u00e0niques i eslaves de l\u2019entorn de l\u2019Imperi.<\/p>\n

Tot estat universal, o \u00faltim al\u00e9 opressor d\u2019una civilisaci\u00f3, que pot durar centenars d\u2019anys, acaba en la disoluci\u00f3 de la civilisaci\u00f3, provocant una nova crisis que dona lloc, si se supera, a una atra civilisaci\u00f3. No obstant, eixe estat opressor que derrota qualsevol revoluci\u00f3 interna o externa pel militarisme, i que mant\u00e9 a gran part de la poblaci\u00f3 baix el jou de l\u2019esclavisme i\/o la postraci\u00f3 extrema, provoca poc a poc la formaci\u00f3 d\u2019una cris\u00e0lida que eclosiona en una religi\u00f3 universal<\/strong>.<\/p>\n

Les religions universals que naixqueren de la disoluci\u00f3 dels estats universals, el cristianisme, l\u2019islamisme, l\u2019hindu\u00efsme i el mahayana, religions respectives de les civilisacions Cristiano-Occidental i Cristiano-Oriental, Isl\u00e0mica, Hind\u00fa i Oriental, foren el resultat de l\u2019eclosi\u00f3 de les cris\u00e0lides en els respectius estats universals de les civilisacions Hel\u00e8nica (per al cristianisme i l\u2019islamisme), \u00cdndica i S\u00ednica. Eixes religions representen els valors suprems de les terceres generacions de les civilisacions.<\/p>\n

Deixar\u00e9 obert el discurs sobre temes conflictius per a posteriors Intempestives: el valor del cristianisme, el paper de l\u2019art i la filosofia, la ci\u00e8ncia i l\u2019objectivitat, l\u2019enfocament revolucionari marxiste de l\u2019hist\u00f2ria, llei hist\u00f2rica i voluntat individual, lliure albedriu, el futur de l\u2019humanitat, etc.<\/p>\n

Tots els temes exposts i uns atres, tenen una contextualisaci\u00f3 en el devindre de les civilisacions i poden estudiar-se a la llum d\u2019eixe devindre. Deixar\u00e9 ac\u00ed dos llavors:<\/p>\n

    \n
  1. Existint estos patrons del devindre hist\u00f2ric, que fan el paper de les lleis de la naturalea en la f\u00edsica i les ci\u00e8ncies positives (les lleis hist\u00f2ques a les que fa\u00e7 refer\u00e8ncia dalt), \u00bf\u00e9s el ser hum\u00e0 incapa\u00e7 de convertir-se en amo del seu propi dest\u00ed?<\/li>\n
  2. \u00bfF\u00f3n el cristianisme una de les causes de la caiguda de la civilisaci\u00f3 Hel\u00e8nica o \u00e9s una reacci\u00f3 a l\u2019opressi\u00f3 d\u2019eixa civilisaci\u00f3, com he descrit ad\u00e9s? \u00bf\u00c9s una religi\u00f3 d\u2019esclaus, com alg\u00fa ha afirmat, o la religi\u00f3 de l\u2019amor que porta a l\u2019autosuperaci\u00f3 dels conflictes humans?<\/li>\n<\/ol>\n

    Promet m\u00e9s, llectora i llector intensos.<\/p>\n

    Joan Carles Mic\u00f3
    \nProfesor de l\u2019Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e9ncia.
    \nPresident del Colectiu Llu\u00eds Fullana de Professors
    \nd\u2019Universitat i Doctors Valencianistes.<\/p>\n

     <\/p>\n

     <\/p>\n<\/div>

    <\/div>

    Intempestives d'un antimodern IV<\/a><\/h2>

    4.- Estudi de l\u2019Hist\u00f2ria de Toynbee:
    \n<\/strong>\u00a0 \u00a0 \u00a0 \u00a0I.- Uniformitat i utilitarisme com a s\u00edntomes de decad\u00e8ncia, i uns atres temes relacionats.<\/strong><\/p>\n

    Comen\u00e7ar per la meua actual visi\u00f3 de l\u2019estat de la civilisaci\u00f3 occidental per a introduir el treball \u201cA Study of History\u201d d\u2019Arnold J. Toynbee, pot par\u00e9ixer no ser l\u2019idea m\u00e9s acertada, pero crec que est\u00e0 clar que no intente en estes intempestives fer tractats cientifico-te\u00f2rics, si no m\u00e9s pronte de cridar l\u2019atenci\u00f3 cap a nous punts de vista d\u2019import\u00e0ncia humana. El llector que vullga profundisar segur que ho far\u00e0 si conseguixc despertar en ell algun tipo d\u2019entusiasme.<\/span><\/p>\n

    Per a tractar l\u2019estat actual de la nostra civilisaci\u00f3, comen\u00e7ar\u00e9 diguent que si n\u2019hi ha dos s\u00edntomes per a mi evidents de la decad\u00e8ncia de la civilisaci\u00f3 occidental, que podria definir-se com l\u2019universalisaci\u00f3 de la tradicionalment coneguda com civilisaci\u00f3 cristiano-occidental, s\u00f3n la tend\u00e8ncia a l\u2019uniformitat i a l\u2019utilitarisme.<\/span><\/p>\n

    M\u2019agradaria diferenciar entre universalisaci\u00f3 i uniformitat. L\u2019universalisaci\u00f3 entesa com a intent de coordinaci\u00f3 i cooperaci\u00f3 de tots els pobles de la Terra \u00e9s una tasca enorme, pero necess\u00e0ria per al futur de l\u2019Humanitat, tenint en conte que n\u2019hi ha diferents escales de valor segons les diferents civilisacions residuals. Dic residuals perque des d\u2019un punt de vista productiu s\u2019han equiparat i incl\u00fas superat a la tradicional economia capitalista de la civilisaci\u00f3 cristiano-occidental (em referixc a les civilisacions encara vives com la cristiano-oriental, l\u2019oriental, la japonesa-coreana, l\u2019isl\u00e0mica, l\u2019ind\u00fa, etc.), pero conserven els seues pr\u00f2pies escales de valor representades sobre tot per les seues religions. Refor\u00e7ant puix lo que ya dia, la civilisaci\u00f3 occidental representa la perspectiva unit\u00e0ria de la civilisacio cristiano-occidental i les civilisacions residuals que han adoptat el sistema capitaliste-industrial sense haver acabat d\u2019abandonar les seues pr\u00f2pies escales de valor.\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

    I tornant a l\u2019universalisaci\u00f3, les Nacions Unides s\u00f3n un intent s\u00e9rio, pero a la vegada un t\u00edmit reflex de lo que haurien de ser. Per cert, que l\u2019idea de l\u2019alian\u00e7a de les civilisacions em pareix un cam\u00ed necessari, encara que no suficient, tema que intentar\u00e9 tractar en una atra Intempestiva: el del futur possible de l\u2019humanitat.<\/span><\/p>\n

    Pero la tend\u00e8ncia a l\u2019uniformitat \u00e9s s\u00edntoma de decad\u00e8ncia, de rec\u00f3rrer un r\u00e0pit cam\u00ed cap a la desaparici\u00f3 de la civilisaci\u00f3 occidental de forma dram\u00e0tica. Per eixemple, concretant m\u00e9s, la cantitat de millons de gents i grups fent un mal us o un ab\u00fas de les noves tecnologies. Contava el professor Ubieto Arteta en O\"uniformitat\"<\/a>r\u00edgenes del Reino de Valencia<\/i> l\u2019an\u00e8cdota d\u2019un amic jubilat que li insistia a un atre en l\u2019encontre diari de la cantitat d\u2019idiomes que el seu fill sabia parlar. Tant li va insistir durants tants dies que l\u2019atre amic li solt\u00e0 en un arrebat que \u201csi sabia el seu fill dir alguna cosa interessant en algun d\u2019eixos idiomes\u201d. I aix\u00f2 em pregunte yo: si estos millons de persones gastant a l\u2019un\u00edson eixes noves tecnologies saben fer alguna cosa realment interessant en elles, o adem\u00e9s, unes atres com llegir el Tirant lo Blanch, el Quixot o a Shakespeare. Podria ficar m\u00e9s eixemples de pensament pla perfectament imitatiu: l\u2019enlluernament per la moda, per les pel\u00edcules de Hollywood, pel consum r\u00e0pit de m\u00fasica superficial ef\u00edmera o pel f\u00fatbol en Europa i Llatinoam\u00e8rica. Ah, s\u00ed, si ara al\u00e7ara el cap Marx hauria de corregir-se i dir quin \u00e9s el nou opi del poble: les noves tecnologies i el f\u00fatbol. Lo que ha fet de nou atractiva la religi\u00f3, per lo manco per ad aquells que nos sentim agn\u00f2stics o ateus.<\/span><\/p>\n

    L\u2019atre s\u00edntoma de decad\u00e8ncia \u00e9s l\u2019utilitarisme. \u00bfPer qu\u00e9 i per quina ra\u00f3 qualsevol acci\u00f3 de futur s\u2019ha de valorar en funci\u00f3 de la seua utilitat pr\u00e0ctica, i incl\u00fas cremat\u00edstica? Ya eixa pregunta meua deixar\u00e0 perplex a algun llector, perque a for\u00e7a de sentir-ho \u00e9s possible que pense que quina ha de se ser sin\u00f3 la forma de valorar una acci\u00f3. Ficar\u00e9 un eixemple: hip\u00f2critament, defensors i contrincants de la possible independ\u00e8ncia de Catalunya d\u2019Espanya, defenen la seua opci\u00f3 en funci\u00f3 de criteris econ\u00f2mics, pero realment els independentistes volen tindre un estat propi per a conservar i potenciar la seua personalitat com a poble, a l\u2019igual que els unionistes volen conservar el guany de sigles de personalitat pancastellana. \u00a0<\/span><\/p>\n

    Un atre eixemple: l\u2019utilitarisme ha aplegat a ser el valor suprem de l\u2019educaci\u00f3 universit\u00e0ria en el m\u00f3n modern. Pero no sempre ha segut aixina. En l\u2019universitat una persona desenrollava les capacitats de la seua vocaci\u00f3 intelectual. De fet, l\u2019afirmaci\u00f3 de que una carrera universit\u00e0ria \u00e9s sin\u00f2nima d\u2019una professi\u00f3 \u00e9s una de les confusions m\u00e9s grans. Aix\u00f2 s\u00ed se complix en la desacreditada formaci\u00f3 professional, pero no en la formaci\u00f3 universit\u00e0ria. I en l\u2019actualitat tenim un grapat de carreres universit\u00e0ries en el m\u00f3n occidental devaluades i plenes d\u2019estudiants que no estan realment capacitats per a una verdadera formaci\u00f3 intelectual. En les universitats valencianes, els meus c\u00e0lculs, que encara crec molt optimistes, em donen un 60 % d\u2019estudiants en mala capacitaci\u00f3. Aix\u00f2 s\u00ed, tots ben dotats de les \u00faltimes m\u00e0quines tecnol\u00f2giques que els pares o els estats els compren per a m\u00e9s brillantor de la cultura de pensament \u00fanic, sense saber que el professor, esglayat i sense c\u00e0tedra ni autoritat, s\u2019afanya a aprovar-lo per quatre perres intelectuals. Despuix, ells mateixos, els estudiants, se queixen de que cobren jornals baixos, pero que realment estan en correspond\u00e8ncia al nivell de la formaci\u00f3 universit\u00e0ria rebuda. \u00c9s dir, se\u2019ls paga lo correcte per a lo que exacta i justament estan capacitats, vent ells ing\u00e8nuament infravalorada lo que fon la seua vida universit\u00e0ria, que estigu\u00e9 plena de comoditat i totalment alluntada de qualsevol esfor\u00e7 i de qualsevol intent d\u2019auto-superaci\u00f3. Per cert, que esta cr\u00edtica \u00e9s real i no \u00e0cida, i repte a qualsevol llector que la senta com a desagradable a demostrar-li-la en arguments ben fonamentats.<\/span><\/p>\n

    Tamb\u00e9 com a eixemple d\u2019utilitarisme \u00e9s el fet de que els guanys en investigaci\u00f3 hagen tamb\u00e9 de ser valorats sempre baix la perspectiva cremat\u00edstica. A banda de que qualsevol progr\u00e9s en el coneiximent acaba per supost donant els seus beneficis pr\u00e0ctics, incl\u00fas sigles despuix. Se podrien aportar milers d\u2019eixemples. L\u2019\u00e9mfasis en lo \u00fatil de tal o qual descobriment se convertix en un oix\u00f3s soroll martellejant en el cap de qualsevol espirit sensible, quan la g\u00e8nesis del nou coneiximent \u00e9s el plaer de con\u00e9ixer els perqu\u00e9s. De fet, molts pol\u00edtics centren els recursos en l\u2019investigaci\u00f3 pr\u00e0ctica i immediata, quan \u00e9s la ci\u00e8ncia b\u00e0sica i \u201cin\u00fatil\u201d, la que porta el valor afegit del progr\u00e9s. I \u00e9s que sense lo b\u00e0sic i lo \u201cin\u00fatil\u201d en ci\u00e8ncia acabaria per tornar-se improductiva l\u2019intestigaci\u00f3. \u00a0\u00a0\u00a0<\/span><\/p>\n

    Resumint: l\u2019uniformitat i l\u2019utilitarisme, front a la diversitat i la valoraci\u00f3 idealista o espiritual, s\u00f3n dos s\u00edntomes de decad\u00e8ncia de la societat occidental. La ra\u00f3 \u00e9s que l\u2019uniformitat i l\u2019utilitarisme produixen la disoluci\u00f3 de la creativitat. I per tant la capacitat de superar les crisis i tamb\u00e9 l\u2019efecte d\u2019agraviar-les. Ocorre lo mateix que en la biodiversitat: la desaparici\u00f3 d\u2019esp\u00e9cies provocar\u00e0 finalment l\u2019incapacitat de l\u2019ecosistema global per a superar els desafius del mig que cada volta ser\u00e0 m\u00e9s hostil.<\/span><\/p>\n

    La dissoluci\u00f3 de la creativitat \u00e9s el proleg\u00f2men de la fi de totes les civilisacions, despuix d\u2019un llarc per\u00edodo de sigles, o incl\u00fas milenis, que abarca el seu naiximent, creiximent i decliu, seguint uns patrons comuns descoberts per Arnold J. Toynbee, dels quals parlar\u00e9 en la pr\u00f2xima Intempestiva. El coneiximent d\u2019eixos patrons de bestreta podria ser la clau per a un intent de superviv\u00e8ncia, tal com els cient\u00edfics aprofiten el coneiximent de les lleis de la naturalea a favor de l\u2019humanitat.<\/span><\/p>\n

    Joan Carles Mic\u00f3
    \nProfesor de l\u2019Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e9ncia.
    \nPresident del Colectiu Llu\u00eds Fullana de Professors
    \nd\u2019Universitat i Doctors Valencianistes<\/p>\n<\/div>

    <\/div>

    Intempestives d'un antimodern III<\/a><\/h2>

    3.- El concepte de progr\u00e9s<\/strong>.<\/p>\n

    La veritat \u00e9s que els nostres antepassats ya coneixien t\u00e8cniques de cultiu primitives, possiblement des de fa incl\u00fas cent mil anys. Llavors, \u00bfper qu\u00e9 el Neol\u00edtic s\u2019inici\u00e0 fa nom\u00e9s d\u00e8u mil anys? \u00bfPer qu\u00e9 el ser hum\u00e0 no peg\u00e0 la passa cap al progr\u00e9s Neol\u00edtic molt ans?<\/p>\n

    Imagine vost\u00e9 que vixquera en una societat en la que t\u00e9 a disposici\u00f3 seua tot lo que necessita, nom\u00e9s ha de decicar-li unes hores al dia a la recolecci\u00f3 i la cacera, i que la part pijor significa emigrar dos o tres voltes a l\u2019any fogint del mal orage buscant nous fonts d\u2019aliment, dins d\u2019un gran territori que la seua societat controla. Aix\u00f2 feen les societats paleol\u00edtiques, regint-se per un principi del m\u00ednim esfor\u00e7: una combinaci\u00f3 \u00f2ptima d\u2019explotaci\u00f3 de recursos i nomadisme, tal qual encara fan moltes de les esp\u00e9cies superiors del planeta, com les ballenes.<\/p>\n

    Puix be, el Neol\u00edtic va n\u00e0ixer fa d\u00e8u mil anys com a conseq\u00fc\u00e8ncia d\u2019una gran crisis hist\u00f2rica: la superpoblaci\u00f3. Esta superpoblaci\u00f3 condenava a les societats a haver d\u2019enfrontar-se a enemics competidors dels recursos en cada lloc a on se traslladava. La soluci\u00f3 va ser establir-se en un territori, \u00e9s dir passar de ser n\u00f3mades a sedentaris i aplicar i millorar les t\u00e8cniques de cultiu, aixina com de la domesticaci\u00f3 i control de les rabades. La soluci\u00f3 no va ser puix una conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019un pensament alvan\u00e7at de l\u2019home, sin\u00f3 una dram\u00e0tica passa adaptativa que trenc\u00e0 irreversiblement en el passat de milers d\u2019anys de cultures paleol\u00edtiques espiritual i art\u00edsticament alvan\u00e7ades, com demostren moltes de les pintures paleol\u00edtiques trobades.<\/p>\n

    La soluci\u00f3 neol\u00edtica, pr\u00f2pia d\u2019una societat que l\u2019abra\u00e7aria seguint a un espirit creatiu, s\u2019universalis\u00e0 seguint l\u2019esquema d\u2019imitaci\u00f3 pel restant de les societats, primer les del voltant, i m\u00e9s tart per les m\u00e9s lluntanes en certes \u00e0rees geogr\u00e0fiques en contacte. Perque tamb\u00e9 sorg\u00ed en diferents parts del planeta simult\u00e0neament, sense, que se s\u00e0pia, relaci\u00f3 entre elles: el Llevant euroasi\u00e0tic, l\u2019Orient llunt\u00e0 i l\u2019Am\u00e9rica precolombina.<\/p>\n

    Este tema i uns atres poden ser llegits en l\u2019obra del valenci\u00e0 de Pu\u00e7ol, Salvador Amig\u00f3, \u201cLa Teor\u00eda de supervivencia de las Sociedades\u201d. La continuaci\u00f3 natural de les crisis com a motor de l\u2019Hist\u00f2ria nos fica directament en la monumental obra d\u2019Arnold J. Toynbee \u201cA Study of History<\/strong>\u201d, de la que m\u2019agradaria parlar en m\u00e9s profunditat en la seg\u00fcent intempestiva.<\/p>\n

    Pero per a alvan\u00e7ar res en l\u2019aproximaci\u00f3 Toynbiniana de l\u2019Hist\u00f2ria els dir\u00e9 que el mit de l\u2019expulsi\u00f3 del Parad\u00eds \u00e9s certa, en un sentit per supost simb\u00f2lic. Fa al voltant de s\u00e8t o huit mil anys les societats milen\u00e0ries encara paleol\u00edtiques o que ya haurien passat les primeres fases de la neolitisaci\u00f3 del Llevant euroasi\u00e0tic i Egipte vivien en equilibri din\u00e0mic en una Naturalea que les resultava prop\u00edcia, en pluges abundants i plenes de recursos naturals. Pero fea un parell de milers d\u2019anys la darrera Glaciaci\u00f3 s\u2019anava retirant d\u2019Europa del nort i les pluges s\u2019anaren traslladant al nort progressivament, des de les zones nomenades cap a Europa. Com a conseq\u00fc\u00e8ncia eixes zones comen\u00e7aren a desertificar-se i nom\u00e9s els quedaren tres opcions a estes societats, que en terminologia Toynbiniana se coneixen com a est\u00e0tiques: extinguir-se, emigrar o canviar radicalment la forma de viure mantenint-se en les mateixes zones.<\/p>\n

    Dels qui no s\u2019extinguiren, els emigrants ho feren a la mar, canviant tamb\u00e9 la seua forma de viure i donant lloc a una de les primeres \"pla-de-petracos-castell-de-castells\"<\/a>civilisacions, la nostra yaya, mare de la Civilisaci\u00f3 Hel\u00e8nica: la civilisaci\u00f3 Minoica. I els qui se quedaren donaren lloc a l\u2019atra primera Civilisaci\u00f3, mare de l\u2019Hitita i la Babil\u00f2nica, i en part de la Sir\u00edaca, la Civilisaci\u00f3 Sum\u00e8rica. En Egipte apareix la civilisaci\u00f3 Egipc\u00edaca, com ya podr\u00e0 el llector haver imaginat. La creaci\u00f3 de la Civilisaci\u00f3 Sum\u00e8rica, en la seua decad\u00e8ncia posterior, crea lloc als antecedents de la religi\u00f3 Judeua a on apareix ya el mit de l\u2019expulsi\u00f3 del parad\u00eds, que passa m\u00e9s tart a la religi\u00f3 cristiana en la decad\u00e8ncia de la civilisaci\u00f3 Hel\u00e8nica.<\/p>\n

    La neotilisaci\u00f3 o el naiximent de les civilisacions \u00e9s puix conseq\u00fc\u00e8ncia de crisis de proporcions descomunals d\u2019orige intern (superpoblaci\u00f3), o extern (canvi de les condicions naturals), no d\u2019una decisi\u00f3 racional i objectiva cap a un supost progr\u00e9s conegut de bestreta pel pensament del ser hum\u00e0. Realment la crisis for\u00e7a a la majoria greg\u00e0ria a adoptar per imitaci\u00f3 alguna de les solucions racionals de la minoria sempre bregant dels espirits creatius, i que al remat dona lloc a la superviv\u00e8ncia de la societat.<\/p>\n

    Adem\u00e9s, eixos canvis donen lloc a un canvi tamb\u00e9 dram\u00e0tic en la cosmovisi\u00f3 de les societats, que passen a ser din\u00e0miques, i en les seues decad\u00e8ncies donen lloc a l\u2019aparici\u00f3 de noves religions, filosofies i formes de pensar que, al remat dels sigles, poden acabar per ser universals, com les religions del present hum\u00e0.<\/p>\n

    Ac\u00ed els presente puix la conclusi\u00f3 d\u2019esta intempestiva, plaenter atac directe a la cultura moderna: el progr\u00e9s ent\u00e9s en el sentit modern \u00e9s fals<\/strong>. No \u00e9s conseq\u00fc\u00e8ncia de l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019un pensament alvan\u00e7at de l\u2019home, sin\u00f3 de:<\/p>\n

      \n
    1. Aparici\u00f3 d\u2019una crisis de superviv\u00e8ncia social.<\/li>\n
    2. Esfor\u00e7 d\u2019una minoria de sers creatius per superar eixes crisis.<\/li>\n
    3. Imitaci\u00f3 de la majoria.<\/li>\n
    4. \u00c8xit d\u2019eixa nova creaci\u00f3 imitada.<\/li>\n<\/ol>\n

      Promet seguir parlant de Toynbee en la seg\u00fcent intempestiva.<\/p>\n

      Joan Carles Mic\u00f3
      \nProfesor de l\u2019Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e9ncia.
      \nPresident del Colectiu Llu\u00eds Fullana de Professors
      \nd\u2019Universitat i Doctors Valencianistes<\/p>\n<\/div>

      <\/div>

      Intempestives d'un antimodern II<\/a><\/h2>

      2.- L\u2019Instint Gregari<\/strong><\/p>\n

      L\u2019Instint Gregari \u00e9s un dels motors principals de l\u2019Hist\u00f2ria, no nom\u00e9s de l\u2019Hist\u00f2ria del ser hum\u00e0, sino de totes les esp\u00e9cies superiors del planeta Terra. I \u00e9s aixina perque \u00e9s l\u2019instint que porta a la gran majoria dels sers humans (i d\u2019unes atres esp\u00e9cies superiors) a imitar a la majoria, al grup, a la rabada.<\/p>\n

      Un atre motor de l\u2019Hist\u00f2ria \u00e9s la creativitat. El ser creatiu \u00e9s l\u2019opost al ser gregari, \u00e9s independent i planteja les solucions pr\u00f2pies de la seua idiosincr\u00e0cia. En escenaris de crisis, alguna d\u2019estes solucions d\u2019una minoria creativa triumfa perque \u00e9s imitada per la majoria greg\u00e0ria i porta a la superviv\u00e8ncia de la Societat. En escenaris absents de crisis el ser creatiu \u00e9s un ser en molt poca o nula capacitat d\u2019influ\u00e8ncia.<\/p>\n

      Si, com se fa en les traces de personalitat de les ci\u00e8ncies del comportament, se definira una escala per a l\u2019Intint Gregari, fiquem de zero a d\u00e8u, el ser gregari puntuaria prop de d\u00e8u, i el ser independent prop de zero. No ocorre puix com en les escales de traces de personalitat en que poden existir estats intermijos, digam de 5 punts de l\u2019escala definida. De fet, eixa difer\u00e8ncia tan gran es fa evident quan un ser gregari i un ser independent interaccionen cada dia. Els ocorre com a l\u2019oli i l\u2019aigua, per m\u00e9s que s\u2019intente, mai es barregen, i gotetes d\u2019oli bamben per l\u2019aigua a\u00efllades i, en un poc de s\u00f2rt, poden unir-se localment a unes atres.\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0\u00a0 \u00a0\"aigua-i-oli\"<\/a><\/p>\n

      Pero en l\u2019anterior Intempestiva parlava dels convencionalismes socials. Diria ara que s\u00f3n el conjunt de valors moderns que el ser gregari defen, pot\u00e8ncia i s\u2019esfor\u00e7a per complir pel simple fet de que formen part de l\u2019idiosincr\u00e0cia del grup. Per tant, lluitar contra els convecionalismes socials, com proclamava Schubert, \u00e9s lluitar contra la modernitat.<\/p>\n

      Pero, \u00bfc\u00f3m i perqu\u00e9 se pot anar contra la modernitat? Simplement per la pr\u00f2pia naturalea del ser independent. Este naix marcat per l\u2019estigma de la difer\u00e8ncia, avorrint el soroll repetitiu del m\u00f3n modern que cada dia i instant constru\u00efx el ser gregari. Com a consequ\u00e8ncia se rebela per acci\u00f3 i paraula acabant per ser intempestiu. Definitivament acaba per convertir-se en un inadaptat que no enten res i que no mai \u00e9s ent\u00e9s, nadant dia a dia contra corrent. Comen\u00e7a tamb\u00e9 aixina la seua lluita: la de l\u2019inadaptat contra la cultura de rabera.<\/p>\n

      Per a anar acabant, en relaci\u00f3 a l\u2019Intint Gregari com a motor de l\u2019Hist\u00f2ria, li dir\u00e9 que si vost\u00e9, llector valent, ha volgut seguir-me fins ac\u00ed, sobre tot si despuix de que en la primera intempestiva m\u2019haguera despedit d\u2019una forma universalment femenina, -i eixe ser\u00e0 un tema futur a tractar-, ara haur\u00e0 d\u2019enfrontar-se a una teoria de l\u2019Hist\u00f2ria humana, de base antropol\u00f2gica, totalment anti-moderna: la Toynbiniana \u201cA Study of History\u201d. Proporcionar\u00e9 una primera idea i la desenrollar\u00e9 en la pr\u00f2xima intempestiva:<\/p>\n

      Si vost\u00e9 pensa, o aixina li ho han ensenyat i ho creu com una veritat universalment acceptada, que el Neol\u00edtic \u00e9s una revoluci\u00f3 social, econ\u00f2mica i cultural, un progr\u00e9s del ser hum\u00e0 de fa aproximadament d\u00e8u mil anys, fruit de l\u2019evoluci\u00f3 d\u2019un pensament alvan\u00e7at de l\u2019home, li dir\u00e9 que est\u00e0 radicalment equivocat, i que la causa verdadera \u00e9s una atra totalment diferent, que far\u00e0 que se q\u00fcestione sobre tot l\u2019idea de \u201cProgr\u00e9s\u201d ent\u00e9s a la manera moderna.<\/p>\n

      Salutacions, amics lliurepensadors.<\/p>\n

      Joan Carles Mic\u00f3
      \nProfesor de l\u2019Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e9ncia.
      \nPresident del Colectiu Llu\u00eds Fullana de Professors
      \nd\u2019Universitat i Doctors Valencianistes<\/p>\n<\/div>

      <\/div>

      Intempestives d'un anti-modern<\/a><\/h2>

      1.- \u00bfI qu\u00e9 es una Intempestiva?<\/strong><\/p>\n

      La publicaci\u00f3 dels curts pensaments que nomen\u00ed \u201cIntempestives d\u2019un nacionaliste valenci\u00e0\u201d tingueren lloc en la llista del Colectiu Fullana per a displaer dels meus companyons valencianistes de l\u2019Universitat. M\u00e9s avant me\u2019ls public\u00e0 la revista Full volant, i definitivament, tornaren a publicar-se, en certes suger\u00e8ncies molt acertades de Josep Escuder, company\u00f3 de la Junta de Convenci\u00f3 Valencanista, en unes ilustracions que ell mateix prepar\u00e0 per a la web de la nostra associaci\u00f3.<\/p>\n

      Ara em demanen unes noves per a la web, i a pesar de que el temps \u00e9s llimitat, \u00bfper qu\u00e9 no? \u00bfAc\u00e0s la creativitat no \u00e9s la qualitat m\u00e9s important dels ser humans? I estime que ara hauria de tractar temes m\u00e9s universals, i aixina se m\u2019ha segut acceptat, donant les gr\u00e0cies de bestreta per l\u2019oferiment de tal oportunitat.<\/p>\n

      I m\u2019agradaria comen\u00e7ar recordant qu\u00e9 \u00e9s una Intempestiva. Si anem al Diccionari \"intempestiva\"<\/a>General de la RACV la trobem en la refer\u00e8ncia a \u201cintempestiu, -iva, -us, -ives\u201d: \u201c(Del llat\u00ed intempest\u012bvum<\/em>, mat. sign.); adj. m. Inoport\u00fa, f\u00f2ra de temps o d\u2019hora.\u201d Dir\u00edem puix que una Intempestiva \u00e9s una frase, mensage, afirmaci\u00f3, etc., f\u00f2ra de temps i\/o inoportuna. I aix\u00f2 vulllc fer en el llector: portar-lo f\u00f2ra de temps i importunar-lo, axina com seguir fomentant el seu displaer, ra\u00efl essencial del pensament profunt. Per lo que si algun dels llectors vol una llectura agradable, pot buscar el seu plaer en les tecnologies modernes o en uns atres vents de ponent i\/o llevant.<\/p>\n

      Recordar\u00e9 per a tal fi lo que dia el compositor Franz Schubert: \u201cno s\u2019ha de resistir als convencionalismes socials, sin\u00f3 que s\u2019ha de lluitar activament contra ells\u201d. D\u2019ah\u00ed l\u2019adjectiu que acompanya a estes Intempestives com \u201canti-modernes\u201d. Perqu\u00e9 la modernitat \u00e9s a totes llums un convencionalisme social a gran escala. \u00c9s amiga llectora, l\u2019animal de rabera fomentat i perpetuat. El ser benpensant fomentat i a\u00fcsat a l\u2019al\u00e7\u00e0ria d\u2019intelectual. En definitiva, una trivialisaci\u00f3 de la vida i un desarmament de tota visi\u00f3 multiperspectivista i complexa de la mateixa. Una lluita contra tot ser independent i creatiu.<\/p>\n

      Aix\u00f2 em fa pensar que en la seg\u00fcent Intempestiva els parlar\u00e9 m\u00e9s de l\u2019animal de rabera, o siga, de l\u2019instint gregari i la seua relaci\u00f3 en la modernitat.<\/p>\n

      Salutacions, amigues lliurepensadores.<\/p>\n

      Joan Carles Mic\u00f3
      \nProfesor de l\u2019Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e9ncia.
      \nPresident del Colectiu Llu\u00eds Fullana de Professors
      \nd\u2019Universitat i Doctors Valencianistes<\/p>\n<\/div>

      <\/div>

      Una d'academies<\/a><\/h2>

      Des de principis d\u2019any estem assitint a una posada en escena en la qual la RACV pareix que ha \u201csuplicat\u201d mantindre contactes i establir relacions en la AVL. Ni la demanda ser\u00eda motiu de parar-se a pensar per qu\u00e9, ni tampoc ho ser\u00eda el document que firmaren els dos maxims responsables d\u2019estes entitas el passat mes de maig, si d\u2019una voluntat d\u2019establir relacions entre institucions homonimes, sense mes, se tractara. Tot resultaria normal. Pero no, no ho es quan es ben sabut que antagonismes derivats de \u00a0plantejaments lling\u00fcistics i culturals divergents les contraponen. Resulta puix com a minim sospitos que es pretenga construir tot un establishment<\/em> sense mes raons.<\/p>\n

      Les conseq\u00fcencies immediates en la RACV, institucio que nos pilla mes proxima \u2013puix es (per ara) l\u2019entitat referent de l\u2019autoctonisme cultural i, per supost, idiomatic\u2013, no s\u2019han fet d\u2019esperar. Darrere d\u2019un escandal se n\u2019ha produit un atre, els quals, intencionadament i maliciosament, ha sabut aprofitar la prensa provinciana i partidista que fruim.<\/p>\n

      El nostre posicionament com a organisacio en ben conegut i, sino, no hi ha mes que llegir Consens per al futur<\/em>. No creem en els iluminats, menys encara en qui posa la ciencia \u2013o lo que ells consideren ciencia\u2013 al servici de l\u2019ideologia i no de la veritat; i d\u2019aixo, en l\u2019ent normativisador reconegut estatutariament, en saben molt.<\/p>\n

      Cada dia resulta mes dif\u00edcil parlar de que els valencians som valencians i prou. Les dos inercies inoculades en la nostra societat (la procastellanista i la procatalanista) estan desfent-la; actualmente, gran part d\u2019ella ya est\u00e0 buida de sentiment identitari, i una atra gran part ya camina en el pas canviat, gracies a la labor d\u2019institucions com la AVL, les dedicades a la docencia i les que preparen als docents.<\/p>\n

      A pesar de tot aixo, si als qui nos conformem i nos enorgullim de la nostra unica condicio nacional \u2013la valenciana\u2013, pareix que nos conceben com a una minoria \u2013massa voltes\u2013 convulsa, res nos tenen que envejar els qui es situen en el negacionisme valenci\u00e0, els quals no tenen mes objectiu en la seua vida que fer-nos catalans i fer-ho tot catala. Estos, els que son d\u2019aci, colaboracionistes dels anexionistes, tambe tenen les seues gresques internes i sobretot, i hui per hui, seguixen contant en un ample rebuig social, el que oferix una ciutadania que no enten c\u00f3m es pot ser una cosa i una atra alhora sense tra\u00efcionar passat i present.\"Fedrico<\/a><\/p>\n

      Ser\u00eda bo que la RACV no li fera el joc a la AVL, per molt entitat oficial que siga, perque lo que ara es, en un futur pot no ser-ho; pero sobretot perque la RACV, a pesar del maltracte que sofrix des d\u2019uns atres ambits academics i cientifics, i des dels mijos de comunicacio, encara conta en un respecte social puix du cent anys treballant altruistament al servici de la societat valenciana i conta en una base social que la recolza, cosa que, en proyectes encontrats com el que nos ocupa, ara pot perdre.<\/p>\n

      Si eix acostament es per a silenciar o variar els seus postulats, millor que no es produixca, i si es per a fer-li propaganda a una AVL a\u00efllada, \u2013les normes i recomanacions de la qual son menyspreades o contestades per la propia Administracio de la que forma part, per les universitats radicades en territori valenci\u00e0, per elements de la Junta Qualificadora i pels comissaris politics que ocupen carrecs de traductors en els organismes oficials\u2013, millor que tampoc.<\/p>\n

      Quan el proces absorcioniste ya casi ni causa reaccio en la societat que est\u00e0 sent diluida i despersonalisada, es essencial l\u2019unio entre la resistencia, siga esta mes o menys numerosa. Preferible, en quasevol cas, que s\u2019utilisen totes les energies per a preparar mes i millor intelectualment als qui la conformen, ad a\u00e7o hauria de dedicar-se la RACV, a\u00e7o deuria ser el seu primer i principal objectiu.<\/p>\n

      Juli Moreno
      \nHistoriador i Academic de la RACV<\/p>\n<\/div>

      <\/div>

      7\u00aa Intempestiva<\/a><\/h2>

      En massa freq\u00fcencia assitim, tant en el nostre entorn com fora d\u2019ell, a l\u2019erroneu us del terme Regne de Valencia, al qual, en massa cadencia, se li antepon l\u2019adjectiu \u201cantic\u201d. El fet de que al fer referencia al nostre poble i territori s\u2019use el terme o expressio \u201cantic Regne de Valencia\u201d diu molt en desfavor de qui usa este terme, pero el fet de que persones de l\u2019entorn valencianiste l\u2019utilisen en tota normalitat mereix ser objecte de revisio.<\/p>\n

      No cal ser molt versat per a entendre que \u201cantic\u201d pot ser sinonim de trasnoctat, ranci, passat de moda i, en el millor dels casos, referir-se a \u201cd\u2019un atre temps\u201d. Connotacions totes elles que solen estar carregades de significacio negativa.<\/p>\n

      Estem una vegada mes devant d\u2019una terminologia que no s\u2019allunta massa de les expressions \u201clevante\u201d o \u201cpa\u00efs\u201d, totes elles icons de la propaganda que genera l\u2019ideari dels negacionistes del fet valenci\u00e0 (procastellanistes i pancatalanistes).<\/p>\n

      El valencianisme ha de recuperar la correcta expressio per al toponim de la nostra nacionalitat, i eixe topinim es Valencia, i clar Regne de Valencia. Ad esta ultima denominacio si es necessari adjectivar-la hem de fer-ho usant el tereme correcte\"Mann<\/a>, este es: \u201chistoric\u201d (sinonim d\u2019autentic, verdader, real, trascendental\u2026); pero sobretot perque implica llarga tradicio i no es peyoratiu com \u201cantic\u201d, per tant haurem de parlar d\u2019historic Regne de Valencia en qualsevol cas.<\/p>\n

      Ya s\u2019acord\u00e0 en la Convencio Valencianista de 2012 i en el document alli consensuat, Consens per al futur<\/em><\/a>, quina terminologia era la mes adequada per a refereir-nos a la nostra patria, i si be fora dels nostres circuls podem contribuir a reconduir este tema fent molta pedagogia i rebujant toponims despersonalisadors, en el nostre ambit deuriem rellegir aquell acort i, sense necessitat d\u2019entrar novament en discussions bizantines, optar per una formulacio que nos proyecte com a un poble unit de sur a nort, de la mar a l\u2019interior, puix ya s\u2019ocupen uns atres de destruir i despersonalisar, nosatres no devem seguir eixe joc.<\/p>\n

      No estem davant d\u2019una simple q\u00fcestio de noms. Com en tantes atres circumstancies, puix d\u2019una manera subtil, com si no tinguera trascendencia \u2013toponim i gentilici\u2013 es van conculcant els basaments de lo que es la nostra condicio nacional i, a poc a poc, l\u2019edifici construit durant segles pot arribar a tambalerajar-se, i aixo es en lo que precisament hi ha gent interessada, en restar for\u00e7a, arguments, solidea\u2026a l\u2019argumentari valencianiste.<\/p>\n

      El valencianisme conscient, el de construccio, el no hipotecat ha de treballar en la missio de reconscienciar a la nostra societat, descobrint-li o redescobrint-li els alts valors de llibertat i autonomia de que goj\u00e0, i de l\u2019independencia cultural, civica i organisativa alcan\u00e7ada.<\/p>\n

      Juli Moreno
      \nHistoriador<\/p>\n<\/div>

      <\/div>

      6\u00aa Intempestiva<\/a><\/h2>

      Si impactant resulta l\u2019afirmaci\u00f3 de l\u2019intempestiva 5, m\u00e9s \u00e9s l\u2019hip\u00f2tesis d\u2019Ubieto, tamb\u00e9 arreplegada en \u201cOr\u00edgenes del Reino de Valencia\u201d, de que la llengua valenciana no \u00e9s una consequ\u00e8ncia de la frontera geogr\u00e0fica del Regne de Val\u00e9ncia, o siga una consequ\u00e8ncia de la repoblaci\u00f3 sobre una frontera pre-establida pels esfor\u00e7os \"Frontera<\/a>conquistadors, si no que seria al rev\u00e9s: la frontera del Regne de Val\u00e9ncia seguiria la frontera de la llengua valenciana pre-existent en \u00e9poca musulmana. Eixa hip\u00f2tesis ha segut confirmada extensament per les investigacions de Lleopolt Pe\u00f1arroja en \u201cel Moz\u00e1rabe de Valencia\u201d. \u00c9s m\u00e9s, demostra que eixa frontera s\u2019extenia per l\u2019oest f\u00f2ra de les fronteres occidentals hasta Requena, i pel sur hasda Oriola, d\u2019ah\u00ed l\u2019esfor\u00e7 de Jaume II per incorporar l\u2019actual Sur del Regne des de Biar a Oriola. I tamb\u00e9 explicaria l\u2019afinitat valenciana dels requenencs, castellans hasda el sigle XIX. Tindr\u00edem una formaci\u00f3 paralela del Regne de Val\u00e9ncia i del Regne de Portugal, que tamb\u00e9 s\u2019estructura nacionalment com a consequ\u00e8ncia de la frontera lling\u00fc\u00edstica preexistent.<\/p>\n

      Joan Carles Mic\u00f3
      \nProfesor de l\u2019Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e9ncia.
      \nPresident del Colectiu Llu\u00eds Fullana de Professors
      \nd\u2019Universitat i Doctors Valencianistes<\/p>\n<\/div>

      <\/div>

      5\u00aa Intempestiva<\/a><\/h2>

      Un sempre oblidat historiador de l\u2019hist\u00f2ria valenciana, Ubieto Arteta, al que tant deguem els valencians, pura noblea aragonesa en el nostre Regne, nos deix\u00e0 un llegat impagable als valencians. En el primer tom de \u201cOr\u00edgenes del Reino de Valencia\u201d afirma rotundament que l\u2019hist\u00f2ria valenciana se pot explicar \"4\u00aa<\/a>independentment de lo castell\u00e0 o lo catal\u00e0, despuix d\u2019una introducci\u00f3 en la que denuncia els esfor\u00e7os de l\u2019historiografia oficial per fer vore aproximacions a l\u2019hist\u00f2ria valenciana d\u2019influ\u00e8ncia castellana o catalana. Aix\u00f2 significa un canvi de paradigma en l\u2019hist\u00f2ria pancastellana que posa els nostres or\u00edgens en la Reconquista de Pelayo, o en l\u2019hist\u00f2ria pancatalana de la Reconquista de la Marca Hisp\u00e0nica. No \u00e9s extrany que un historiador d\u2019esta categoria haja segut oblidat concientment per tota l\u2019historiografia espanyola-catalana. I \u00e9s que el dret civil valenci\u00e0 arreplegat en els nostres Furs, de proced\u00e8ncia valenciana-musulmana com el Mustassaf o el Tribunal de les Aig\u00fces, o valenciana-cristiana arreplegant regles com l\u2019Any en Plor o l\u2019Eixovar, no procedixen del nort o l\u2019oest, s\u00f3n formes culturals pr\u00f2pies i aut\u00f2ctones produ\u00efdes en territori valenci\u00e0 per l\u2019\u00e8tnia valenciana.<\/p>\n

      Joan Carles Mic\u00f3
      \nProfesor de l\u2019Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e9ncia.
      \nPresident del Colectiu Llu\u00eds Fullana de Professors
      \nd\u2019Universitat i Doctors Valencianistes<\/p>\n<\/div>

      <\/div>

      4\u00aa Intempestiva<\/a><\/h2>

      Cite una frase de Nietzche que compartixc: \u201cNo hi ha espirits lliures o esclaus, n\u2019hi ha espirits forts o d\u00e8bils\u201d. \u00a1Qu\u00e9 m\u00e9s t\u00e9\"camuflat1\"<\/a> que els valencians tingam ra\u00f3 hist\u00f2rica i lling\u00fc\u00edstica si som incapa\u00e7os de defendre-la! \u00a1De tindre fortalea i espenta per a defendre-la! La ra\u00f3 fonamental \u00e9s que en el present els valencians som gent superficial sense espirit, molt adaptats als temps moderns, o siga a la mediocritat i a la falta de profunditat que aix\u00f2 representa, i per aix\u00f2 no lluitem mai per res que represente idealisme, romanticisme o valors espirituals. Els valencians som en el present sers utilitaristes, d\u2019ah\u00ed el progr\u00e9s de les idees pancatalanistes entre els j\u00f3vens i els intelectuals.<\/p>\n

      Joan Carles Mic\u00f3
      \nProfesor de l\u2019Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e9ncia.
      \nPresident del Colectiu Llu\u00eds Fullana de Professors
      \nd\u2019Universitat i Doctors Valencianistes<\/p>\n<\/div>

      <\/div>

      3\u00aa Intempestiva<\/a><\/h2>

      Partim del fet de que la personalitat lling\u00fc\u00edstica del Regne de Val\u00e9ncia \u00e9s actualment biling\u00fce valenciana-castellana. El problema \"unio\"<\/a>ve quan els valenciaparlants estem obligats, com \u00e9s normal, a saber el castell\u00e0, pero els castellaparlants no estan obligats a saber la llengua valenciana. Aixina els valenciaparlants nos convertim en ciutadans de segona categoria.<\/p>\n

      Per tant, una condici\u00f3 necess\u00e0ria per a ser valenci\u00e0 ha de ser parlar la llengua valenciana. Com una condici\u00f3 necess\u00e0ria per a ser espanyol \u00e9s parlar espanyol. S\u2019argumenta moltes voltes que se pot ser valenci\u00e0 sent nom\u00e9s castellaparlant. Seguint eixa ll\u00f2gica un valenci\u00e0 podria ser nom\u00e9s valenci\u00e0parlant i no saber castell\u00e0. Lo obligat per a uns ho ha de ser per ad atres. Per tant, la conviv\u00e8ncia ll\u00f2gica seria que tots estigu\u00e9rem obligats a con\u00e9ixer les dos lleng\u00fces, tant si formem part d\u2019Espanya com si recuperem el nostre estatus pol\u00edtic com a estat independent.<\/p>\n

      Joan Carles\u00a0Mic\u00f3
      \nProfesor de l\u2019Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e9ncia.
      \nPresident del Colectiu Llu\u00eds Fullana de Professors
      \nd\u2019Universitat i Doctors Valencianistes.<\/p>\n<\/div>

      <\/div>

      2\u00aa Intempestiva<\/a><\/h2>

      No mai entendr\u00e9 lo del top\u00f2nim \u201cLevante\u201d. \u00c9s una forma directa de degradaci\u00f3 de lo valenci\u00e0. Realment el nostre territori \u00e9s l\u2019\u00fanic que no seguix la Constituci\u00f3 Espanyola, la qual, en uns dels seus art\u00edculs diu que \u201ccada comunitat aut\u00f2noma haur\u00e0 de tindre el nom\"2on<\/a> que correspon a la seua identitat hist\u00f2rica\u201d. Nosatros adem\u00e9s en tenim dos, o si se preferix, dos versions d\u2019una: Val\u00e9ncia i Regne de Val\u00e9ncia. En \u00e9poca foral, quan se parlava de Val\u00e9ncia se fea menci\u00f3 a tot el territori. U estava en Val\u00e9ncia quan se trobava en Castell\u00f3, Alacant, Elig, la Vall d\u2019Ux\u00f3, Alcoy o Alberich. I la capital era \u201cla ciutat de Val\u00e9ncia\u201d o \u201cCap i Casal\u201d. La veritat \u00e9s que \u201cComunitat Valenciana\u201d, igual que \u201cLevante\u201d, \u201cPa\u00eds Valenci\u00e0\u201d o la refer\u00e8ncia a \u201calicantinos, castellonenses y valencianos\u201d s\u00f3n maneres calculades i programades de despersonalisaci\u00f3 del pancastellanisme o del pancatalanisme. \u00c9s una mostra de que l\u2019orde constitucional \u00e9s aigua mullada per als valencians, i una ra\u00f3 fonamental per la que yo ya no vullc ser espanyol i demane l\u2019independ\u00e8ncia per a Val\u00e9ncia.<\/p>\n

      Joan Carles\u00a0Mic\u00f3
      \nProfesor de l\u2019Universitat Polit\u00e8cnica de Val\u00e9ncia.
      \nPresident del Colectiu Llu\u00eds Fullana de Professors
      \nd\u2019Universitat i Doctors Valencianistes.<\/p>\n<\/div>

      <\/div>

      1\u00aa Intempestiva<\/a><\/h2>

      Fa uns anys comenci a escriure unes intespestives per a plasmar molts dels dubtes que, com a nacionaliste valenci\u00e0, rodaven pel meu cap en dies de nostalgia. No son simples pensaments anecdotics, puix, en ocasions, han servit de base per a moltes discusions en cercles culturals valencianistes i, cregau-me, no sempre les contestacions han segut tan senzilles ni tant clares com mes d'u pensar\u00e0 quan les lligca.<\/p>\n

      Hui, vullc fer-vos particips d'elles, no per a generar polemica ni conflicte, nomes per a que tots busquem ad eixe nacionaliste, ad eixe enamorat de la terreta que portem dins. Qui sap, igual pensant contrariament a com sempre ho haviem fet conseguim despertar ad eixe meninfot que tots dugam dins. Vos convide a reflexionar:<\/p>\n

       <\/p>\n