\u00a0 Centralisme:<\/strong> Def\u00e9n que tots els habitants d\u2019un estat formen part d\u2019un mateix i \u00fanic poble i que la sobirania pol\u00edtica residix en la totalitat d\u2019ells, sense divisi\u00f3, de manera que les distintes parts que el conformen no tenen una identitat pr\u00f2pia lo suficientment diferenciada com per a tindre una organisaci\u00f3 pol\u00edtica o llegislativa distinta.<\/p>\n \u00a0 Regionalisme: <\/strong>Encara que tamb\u00e9 sost\u00e9 que \u00e9s en la totalitat dels habitants d\u2019un estat a on residix la sobirania pol\u00edtica, accepta que les distintes parts que el conformen puguen tindre la suficient identitat pr\u00f2pia com per a asumir una certa capacitat organisativa o llegislativa, especialmente en els aspectes culturals i educatius, pero en cap cas que puguen decidir abandonar l\u2019estat de manera unilateral.<\/p>\n \u00a0 Nacionalisme: <\/strong>Def\u00e9n que el territori on es situa, siga o no un estat, \u00e9s una naci\u00f3, \u00e9s dir, que t\u00e9 una identitat pr\u00f2pia, cultural, lling\u00fc\u00edstica i hist\u00f2rica, diferenciada i no supeditada a cap atra. Si el territori forma part d\u2019un estat, def\u00e9n que tinga capacitat organisativa i llegislativa i encara que pensa que la sobirania pol\u00edtica residix en els habitants del territori, no necess\u00e0riament aspira a que siga un estat independent. El Regionalisme i el Centralisme, segons el grau, s\u00f3n realment nacionalismes referits a territoris que ya conformen un estat independent.<\/p>\n \u00a0 Sobiranisme: <\/strong>\u00c9s una ideologia de territoris que formen part d\u2019un estat, puix no nom\u00e9s sost\u00e9 que la sobirania pol\u00edtica residix en els habitants del territori, sino que def\u00e9n la necessitat de separar-se d\u2019ell i constituir un estat propi. No necess\u00e0riament ha de tindre una base \u201cnacional\u201d, en el sentit d\u2019estar basada en una identitat diferenciada, sino que pot basar-se en motius econ\u00f2mics, geogr\u00e0fics, etc.<\/p>\n En quant a les distintes formes d\u2019estructurar un estat<\/strong> tenim les seg\u00fcents:<\/p>\n \u00a0 Unitari:<\/strong> \u00c9s l\u2019estat totalment homog\u00e9neu organisativament i llegislativament. Existix un \u00fanic orgue llegistatiu central, un \u00fanic poder judicial, i una \u00fanica Facenda que repartix els recursos i les inversions entre les distintes parts de l\u2019estat segons el criteri del govern central. S\u00f3n aixina els denominats estat-naci\u00f3, per la seua pr\u00f2pia naturalea, com Irlanda, Portugal (peninsular) o Colombia; mentres que entre aquells que no complixen eixa condici\u00f3 pr\u00e8via el m\u00e9s significatiu es Fran\u00e7a.<\/p>\n \u00a0 Regional \/ Auton\u00f2mic. <\/strong>En ell existix una llegislaci\u00f3 comuna a tot l\u2019estat, aprovada en l\u2019orgue llegislatiu central, que marca les directrius principals en mat\u00e8ria de drets i d\u2019organisaci\u00f3 territorial; i existix un \u00fanic poder judicial. No obstant, els distints territoris que el conformen tenen una certa capacitat llegislativa i, incl\u00fas, impositiva, pero no com a reconeiximent d\u2019un dret, puix no son considerats com territoris sobirans, sino com a cessi\u00f3 de funcions del govern central i, per tant, revocable. Esta manca de reconeiximent de sobirania fa que les regions\/autonomies no tinguen capacitat per a separarse unilateralment. Les compet\u00e8ncies assumides pels distints territoris no han de ser necess\u00e0riament les mateixes ni en el mateix grau. S\u00f3n eixemples Espanya, B\u00e8lgica, China o Per\u00fa. \u00a0 Federal:<\/strong> A nivell pr\u00e0ctic \u00e9s molt paregut a l\u2019auton\u00f2mic: les distintes parts que el conformen (estats) tenen autonom\u00eda pol\u00edtica i llegislativa incl\u00fas en exclusivitat en certes mat\u00e8ries; tampoc tenen llibertat per a eixir-se\u2019n, i pot ser sim\u00e8tric o asim\u00e8tric; pero la capacitat llegislativa del govern central \u00e9s molt m\u00e9s llimitada, de forma que la llegislaci\u00f3, incl\u00fas en drets b\u00e0sics, en els distints territoris pot ser molt distinta. Hi ha tamb\u00e9 una difer\u00e8ncia en la manera com s\u2019ha conformat, puix les federacions ho fan per la voluntat d\u2019uni\u00f3 de territoris sobirans que la cedixen en favor de la federaci\u00f3. S\u00f3n estats federals Gran Bretanya, els Estats Units d\u2019Am\u00e8rica (USA) o Brasil.<\/p>\n \u00a0 Confederal: <\/strong>Se forma per l\u2019uni\u00f3 volunt\u00e0ria de territoris sobirans (estats) que no renuncien ad ella, de forma que continuen tenint plena capacitat llegislativa i possibilitat d\u2019abandonar la confederaci\u00f3 de forma unilateral. L\u2019uni\u00f3 dels estats se plasma en Albert Mar\u00edn<\/p>\n Dr. Ingenier\u00a0Industrial<\/p>\n Publicat en el dossier de Convencio Valencianista el 9 d\u2019octubre de 2013<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" A prop\u00f2sit del proc\u00e9s catal\u00e0, l\u2019estructura de l\u2019estat i les seues possibles variants estan en totes les discussions pol\u00edtiques. Pero, realment, \u00bfse t\u00e9 clar quines s\u00f3n les caracter\u00edstiques i difer\u00e8ncies entre les distintes ideologies i opcions territorials possibles? Fem un rep\u00e0s. Comencem per les ideologies: \u00a0 Centralisme: Def\u00e9n que tots els habitants d\u2019un estat formen […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[7],"tags":[],"yoast_head":"\n![\"Europa](\"http:\/\/www.convenciovalencianista.org\/wp-content\/uploads\/2015\/10\/Europa-1100-segons-Marin-300x244.jpg\")
<\/p>\n
\nun document que b\u00e0sicament estipula la relaci\u00f3 entre ells, i la llegislaci\u00f3 generada des del govern central s\u2019aplica als estats, no directament als ciutadans, i se fa per acort entre els territoris. S\u00f3n una confederaci\u00f3 Austr\u00e0lia i, la que tenim m\u00e9s pr\u00f3xima, l\u2019Uni\u00f3 Europea. Els USA ho foren fins la Constituci\u00f3 de 1787.<\/p>\n