En la nostra militancia valencianista, la lluita sostinguda contra el pancatalanisme no ha de fer-nos oblidar el fi ultim pel qual iniciarem eixa batalla. Hem de recordar l\u2019autentic motiu que feu que centenars de mils de valencianes i valencians al\u00e7arem la veu i conquistarem les places de tantissimes poblacions duent una Real Senyera en la ma. No era essencialment una lluita contra el pancatalanisme, sino una lluita per no deixar d\u2019existir com a poble, per recuperar part de l\u2019autogovern que una volta tinguerem (tal i com nos ho recorden les manifestacions en les que coincidiren totes les tendencies politiques en la reclamacio de l\u2019Estatut d\u2019Autonomia); pel nostre dret a continuar sent valencians.
\nEn esta lluita el simbol maxim fon, i continua sent, la mes emblematica senya de la nostra identitat, la llengua valenciana. Amena\u00e7ada per la suplantacio pel castella i l\u2019absorcio pel catala. Cada dia, quan passegem pels carrers dels nostres pobles, observem que les persones majors parlen en valenci\u00e0, la llengua que deprengueren de sos pares, i estos dels seus, generacio darrere de generacio; per contra, una gran majoria dels jovens ho fan en castella. Ningu pot negar que l\u2019index de valenciaparlants se reduix dia a dia i que, paralelament, la consciencia nacional valenciana est\u00e0 minvant. I quan, per a evitar esta perdua, reclamem un millor tracte front al castella per a recuperar la que es la llengua minorisada, aixina com un canvi en el \u201cmodel oficial\u201d de valenci\u00e0 que partixca del respecte al poble valenci\u00e0, nos acusen d\u2019opressors, de manipular, d\u2019enganyar, a mosatros, quan en realitat som els oprimits, els qui voldriem que la veritat brotara, que la gent poguera formar-se la seua propia opinio sentint totes les veus. \u00bfQu\u00edna mostra de llibertat o d\u2019igualtat hi ha si no contem en cap mig en la nostra llengua materna, si tot est\u00e0 en catala o en castella, si no hi ha cap periodic escrit en llengua valenciana, ni radio, ni televisio, ni administracio publica, ni colege, ni institut o universitat que l\u2019usen sense els aditaments que la desdibuixen i la fan odiosa dia a dia? I lo mateix val dir de les restants senyes d\u2019identitat valencianes que son distorsionades per interessos aliens als valencians.
\nQuan fem estos reclams i volem posar en valor tot lo nostre; des de les postures centralistes nos comparen en els independentistes catalans, quan en realitat les societats catalana i valenciana no son \u2013ni en l\u2019actualitat ni historicament- en absolut comparables. A la llealtat dels valencians, inclus en situacions com l\u2019actual, en la que l\u2019infrafinan\u00e7acio i el menyspreu sistematic son constatables, s\u2019opon una societat catalana en mans del catalanisme mes intolerant, el qual s\u00ed fa un us immoderat de molta falsa propaganda fingint-se atracats, espoliats, mal finan\u00e7ats\u2026, falsetats que aprofiten per a sagnar a l\u2019Estat, creixent dia a dia a costa de l\u2019espoli d\u2019unes atres regions i nacionalitats d\u2019Espanya. El poble catala, es digne per conservar la seua identitat i recuperar la seua llengua, pero NO es un model a imitar per la forma en la que ho est\u00e0 fent.
\nDes de fa mes de trescents anys l\u2019unica conseq\u00fcencia sistematica que hem conseguit els valencians per la nostra fidelitat a Espanya, ha segut la perdua constant i progressiva de la nostra identitat, de la nostra cultura i del nostre poder i pes economic. El centralisme que nos ha governat, i en el que han colaborat les nostres classes dirigents sumises a Madrit o a Barcelona, mos ha degradat d\u2019historic Regne de referencia internacional a ser una de les regions mes pobres d\u2019Europa. Catalunya, la societat catalana, es la maxima beneficiaria dels favors del centralisme des de que este existix, gracies al qual ha passat del vassallage a ser l\u2019autonomia mes rica i a eixercir la major influencia en les decisions que se prenen a nivell estatal.
\nEsta evidencia no lleva que el poder de l\u2019Estat seguixca estant en Madrit, i que des d\u2019alli continuen coartant-se llegitimes reclamancions dels valencians i dels restants pobles d\u2019Espanya. No obstant, l\u2019aprofitament per part del catalanisme de les actuals circumstancies per a plantejar un repte a l\u2019Estat, exigint l\u2019independencia, sense solucions intermiges, l\u2019efecte que ha conseguit es radicalisar les postures, condicionant el debat sobre el model d\u2019Estat, en el que se crea un mensage en el qual o eres \u201cmuy espa\u00f1ol\u201d o eres independentiste, deixant fora postures intermiges. Tot a\u00e7o no deixa de ser un joc que beneficia tant a Catalunya com a Madrit, perque el centralisme paga al pancatalanisme mils de millons d\u2019euros per eixa actuacio teatral, teatre que beneficia ad eixe mateix centralisme, que l\u2019utilisa per a desacreditar les justes reclamacions d\u2019unes atres autonomies, que son els pilars basics per a la prosperitat de tota societat, com la justa finan\u00e7acio. Prosperitat seq\u00fcestrada per estos dos territoris a costa de la resta. Aixina que es una realitat constatable que som els valencians les victimes de tals abusos, i ho som de manera ininterrompuda des de fa sigles per culpa de la concentracio del poder en una minor\u00eda.
\nPer tant, estem totalment llegitimats per a reclamar els nostres drets mes fonamentals, tals com el foment de la llengua valenciana o el dret d\u2019autogovern, independentment de lo que uns atres territoris demanen, i no estar condicionats en rebujar-los perque s\u2019hagen avivat els fantasmes del separatisme o la desllealtat, ya que la nostra primera llealtat es la Patria Valenciana. La millor manera de garantisar-los es per mig del dret d\u2019autonomia, perque la descentralisacio es la base primaria de la democracia, ya que el nostre vot te mes valor entre quatre que no entre quaranta millons, i perque esta t\u00e9 les ferramentes llegislatives, eixecutives i judicials per a recuperar el nostre benestar social i el nostre poder economic.
\nPer a fer valencianisme, puix, no hem de destruir l\u2019autonomia, sino revalencianisar-la, no hem d\u2019eliminar el seudovalenci\u00e0 de les escoles, sino revalencianisar-lo fins a que siga autenticament valenci\u00e0, no hem d\u2019excloure als anti-valencians sino revalencianisar-los, lliurant-los de l\u2019engany del que son victimes, hem de revalencianisar les nostres institucions, els nostres carrers, la nostra familia i amics\u2026
\nRespectant totes les idees, hem de definir qu\u00e9 considerem valencianisme i qu\u00e9 no, en qu\u00ed volem estar i en qu\u00ed no. En este sentit, rebugem tant als que utilisen la denominacio \u201cvalencianisme\u201d per a fer simple anticatalanisme com a forma de mantindre un centralisme uniformisador, com als qui l\u2019usen per a fer un \u201cprocatalanisme\u201d igualment despersonalisador.
\nEls valencianistes estem llunt dels extremismes, condenem la violencia i no pretenem discriminar ni segregar a ningu, sino que la nostra labor est\u00e0 en tractar d\u2019evitar la nostra aniquilacio cultural, social i economica. Hem d\u2019insistir en que la nostra actuacio, a pesar d\u2019estar a un pas del genocidi cultural, no ha de ser mai violenta. I englobem en esta expressio la violencia fisica i la sicologica, de la que tant saben els nostres enemics. La violencia que s\u2019eixercix sobre el chiquet al que se li ensenya a despreciar a sos pares per \u201cignorants\u201d quan se\u2019ls diu que no \u201csaben parlar\u201d la seua propia llengua, la que s\u2019eixercix sobre el conjunt de la poblacio, al que se l\u2019inoculen preju\u00efns contra el seu sentir mes intim i les seues conviccions mes profundes, fent-lo avergonyir-se de la seua condicio de valenci\u00e0, la que s\u2019aplica als valencianistes, als que s\u2019acusa de violents, de \u201cfeixistes\u201d o d\u2019anticientifics des del pancatalanisme, o de tra\u00efdors o mal valencians per denunciar l\u2019espanyolisme ranci que nos aniquila, tot sense donar-nos l\u2019oportunitat de replica en els mateixos mijos dels que els atres disponen.
\nEls valencians que no pensen com mosatros no son els nostres enemics, a pesar de que mos odien, ya que no mos odien a mosatros, sino que odien la idea que els han implantat des d\u2019uns atres territoris gent que, en un somriure en la cara, com cada any vor\u00e0 des de la seua televisio c\u00f3m els valencians mos barallem entre mosatros per a satisfer els seus interessos. Aixina que hem de fer que els valencians defengam les nostres intitucions, els nostres drets socials, la nostra riquea economica, el nostre teixit industrial, la nostra historia\u2026, i per supost que practiquem de manera activa i quotidiana la nostra llengua valenciana (escrivint-la en Normes d\u2019El Puig) per a fer gran i posar en valor la nostra cultura, puix nos amparen les lleis de l\u2019Home i la llei natural, baix la declaracio universal dels drets humans.
\nImpregnats de l\u2019espririt de Francesc de Vinatea quan s\u2019enfront\u00e0 a la Reina Elionor, o que Vicent Blasco Iba\u00f1ez al\u00e7\u00e0 la veu front al catalanisme, hui continua la nostra lluita pacifica per la revalencianisacio del nostre POBLE. Un poble que afona les seues ra\u00efls en l\u2019epoca romana i mes fondo, que se consolid\u00e0 fins a convertir-se en Regne independent en el sigle VI i que creixqu\u00e9 fins que la paraula Valencia fon sinonim d\u2019abundor i d\u2019excelencia en tota Europa. Els nostres antepassats mos donaren en herencia i en tot el seu amor un ric llegat que alguns pretenen regalar per auto-odi, per ignorancia o per interes personal. Este es el fi ultim del valencianisme, recordar, que el valenci\u00e0 fon un poble lliure i orgullos de si mateix durant els segles mes gloriosos de la seua historia, que treballar\u00e9m sense desmai per a recuperar eixe esplendor i que no hi ha diners en el mon, ni mentires, ni tra\u00efcions que puguen vencer la resistencia mes tena\u00e7 i incansable que cap dictador, opressor o desposta haja trobat mai sobre la fa\u00e7 de la Terra.
\nValencians, prou de temps s\u2019alluntarem oblidant-mos de que erem germans, ajuntem-nos que ya ha arribat l\u2019hora de ser Lliures i ser Valencians.
\n\u00a11468 anys com a Regne! \u00a1780 anys de 9 d\u2019Octubre! <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
En la nostra militancia valencianista, la lluita sostinguda contra el pancatalanisme no ha de fer-nos oblidar el fi ultim pel qual iniciarem eixa batalla. Hem de recordar l\u2019autentic motiu que feu que centenars de mils de valencianes i valencians al\u00e7arem la veu i conquistarem les places de tantissimes poblacions duent una Real Senyera en la […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":0,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[5],"tags":[],"yoast_head":"\n