Declaracions

Les declaracions de la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, en el seu discurs de presa de possessió d'ahir, a on va dir "quiero manifestar mi compromiso con el castellano, el catalán, el euskera y el gallego, y la riqueza lingüística que suponen", negant-li a la llengua valenciana la seua oficialitat i la seua igualtat respecte a les demés llengües d'Espanya, la considerem un nou atac a la senya d'identitat més important del Poble Valencià.

Recordem a la Presidenta del Congrés i als demés polítics espanyols i valencians que la Constitució Espanyola en el seu artícul 3.1 establix que «el castellà és la llengua oficial de l'Estat» i que en el punt 2 dispon que «les atres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acort en els seus Estatuts»; i afig en el punt 3 que «la riquea de les distintes modalitats llingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció». L'Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu artícul sext, dispon que: «La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. L'idioma valencià és l'oficial de la Comunitat Valenciana».

 És per açò que Convenció Valencianista, entitat cívica-social que des de 2012 treballa des d'un esperit constructiu per un futur més valencià i més lliure per a la Societat Valenciana vol fer constar que:

1) La denominació de “valencià” és, dins del marc jurídic estatutari i constitucional, l’única aplicable en organismes oficials per a la llengua pròpia del poble valencià. Un marc clarament delimitat per les normes llegals de més alt ranc de l'Estat Espanyol, les quals no poden ser contradites per l'interpretació forçada de dictàmens sense valor jurídic, pels usos particulars d'entitats o partits polítics en eixercici de la seua llibertat d'expressió, ni, menys encara, per interpretacions particulars, que no són més que afirmacions de part.

2) Eixa entitat oficialment diferenciada de la llengua valenciana deu tindre el seu reflex en les seues pròpies versions llingüístiques oficials.

3) Aixina puix, en àmbits oficials, ha d'utilisar-se la denominació oficial del nostre idioma, i en cap ocasió produir-se l’omissió de la llengua valenciana en versions i traduccions oficials pròpies, si volem assegurar el respecte a la llei i a la convivència democràtica i pacífica.

Per tot açò, Convenció Valencianista insta a la presidenta del Congrés dels Diputats a que, en el desenroll del seu càrrec, utilise i respecte la denominació oficial, estatutària i constitucional de “valencià”, “llengua valenciana” o “idioma valencià”, i també garantise la seua consideració com a llengua oficial en les versions oficials orals i escrites que emeta el Congrés dels Diputats, en les mateixes consideracions i prerrogatives que el restant de llengües cooficials d’acort en els respectius Estatuts d’Autonomia.

També, instem als diputats i senadors valencians, als diputats de les Corts Valencianes, al Govern Espanyol, al Govern Valencià i, en general, a tots els valencians, a que exigixquen públicament l'estricte compliment de la llegalitat vigent en esta matèria, per damunt d'opinions particulars o partidistes.

 En Valéncia, a 18 d’agost de 2023

CONVENCIÓ VALENCIANISTA

 

 

 

 

 

 

En un acte de caracter privat, celebrat en la seu de l’associacio cultural El Piló de Burjassot el dissabte 26 d’octubre, les entitats que convocaren i organisaren el Congrés Valencianisme 2018 (24/11/2018) han procedit a la firma del document que inspirà la celebracio d’aquell event.

Es tracta de la Declaracio Valencianista 2018, una aportacio ideologica del valencianisme cultural, dirigida a la societat valenciana, que ve a completar el document Consens per al futur, ratificat en un encontre anterior, la Convencio Valencianista 2012.

La Declaracio ha segut redactada per una comissio integrada per membres de les associacions organisadores, els quals constituixen una representacio de diferents sectors de la societat: professors, membres de professions lliberals, tecnics de l’Administracio, treballadors de diversios camps...

El document es una actualisacio dels huit punts de que consta la Declaració Valencianista de 1918. Com aquella, presenta huit apartats en els quals es tracten temes relacionats en el territori, senyes d’identitat, idioma, facenda, organisacio i encaix en l’Estat, entre uns atres, dirigits a una societat valenciana que afronta nous reptes en este sigle XXI. A l’hora s’ha volgut fer un tribut i reconeiximent a la labor dels redactors d’aquella primera Declaració de la que se complien cent anys en novembre de 2018.

La Declaracio Valencianista 2018. El consens del valencianisme del sigle XXI es fara publica en breu. Ademes de realisar-se una tirada en paper en la finalitat de fer-la arribar a institucions, formacions politiques, organisacions empresarials i sindicals, etc., se difondrà per les rets socials i es podra conseguir en les webs de les associacions i del Congrés, obrint l’opcio a que puga ser recolzada i firmada per la ciutadania.

Els valencians sempre hem sigut un poble que per uns o atres, per activa o passiva hem segut atacats, oblidats, suplantats o relegats a un segon pla, aixina com el valencianisme, al que sempre mos han mirat per damunt del muscle, tildant-mos d’exagerats i en unes connotacions negatives que res tenien que vore en mosatros.

Atres ideologies que en un principi no tenien problema en nomenar-se tal i com eren: centralistes, franquistes o catalanistes, decidiren, en un moment donat, passar a autonomenar-se "valencianistes". Resulta grotesc, que no havent canviat ni una coma en 50 anys, no tinguen cap decor en utilisar un nom que en absolut definix els seus idearis.

Eixes ideologies progressaren conjuntament i es retroalimentaren, i prova d’aço es el fortaliment del pancatalanisme durant el franquisme. Efectivament, el propi regim franquiste, en els anys 60, donava l’aprovacio a les seues teories en els llibres docents valencians dels futurs mestres, convertits aixina en difusors del cancer de la nostra societat; llibres en els que figura que el valencià i el mallorqui son dialectes del catala, que els escritors valencians eren catalans, i un llarc etcera de recolzament a l’implantacio de l’ideologia racial catalana, paralelament a la castellana, que hui mos passa una factura d’empobriment.

Clar que este canvi de nom en la terminología te un objectiu: la confusio; la confusio de la societat. I es ademes un fet que demostra el reconeixement per part dels anti-valencians de que lo que motiva a la societat valenciana en el seu conjunt, es el valencianisme.

Pero la realitat es que els actes d’estos seudo-valencianistes no se corresponen en els fonaments d’un autentic valencianisme, i la conseqüencia d’esta confusio està en la denigracio, el desprestigi i el descredit d’un moviment que RES te que vore en eixos auto-proclamats defensors de lo valencià.

Eixos moviments aliens a les necessitats, interesos i sentiments valencians, estan aniquilant la nostra societat, segment a segment, sector a sector, per lo que hem de ser conscients de que, si no actuem, cada dia anira a pijor; i aquells que pensen que estes disputes no van en ells, aquells que se queden al marge creent que no els afecta, obliden que estes ideologies no entenen de llimits. Si penses que quedant-te al marge no patiras les conseqüencies te trobaras inexorablement en que dema seras tu el que se trobarà privat i expoliat del teu patrimoni. De fet, tots i cada u dels valencians, siga quina siga la nostra forma de pensar, ya estem patint les conseqüencies.  El govern central, des de Madrit mos impon llimitacions al nostre creiximent economic i al nostre lliure desenroll de l’identitat, i no a soles aixo, sino que per a major ofensa dona eixa potestat a unes atres regions alienes a l’Autonomia Valenciana. Eixemples d’aço son tan antics com l’abolicio dels Furs, del nostre Dret Civil, de les nostres administracions… en mans de Castella, passant per totes les epoques des d’aquell fatidic 25 d’abril de 1707, fins a la mateixa actualitat, en que la nostra viticultura acaba de ser entregada a mans catalanes, sense oblidar que la nostra Banca fon regalada a madrilenys i catalans, la nostra citricultura sacrificada a interesos europeus, la nostra produccio audiovisual abolida, la nostra industria boicotejada, la nostra llengua obsequiada a Catalunya, i un llarguissim etcera, del que simplementestem FARTS.

No necessitem ajuda d’unes atres ideologies, sino que necessitem tindre les coses molt clares i la perseverancia de treballar conjuntament, acceptant en humiltat les llimitacions individuals, perseguint la millora personal i confiant en l’experiencia i coneixement de la colectivitat que du 50 anys en lluita, el valencianisme que hui està aci. Els erros son part fonamental de la ciencia, i deprendre d’ells es lo que mos durà a la victoria. El valencianisme es molt mes que un sentiment, es una necessitat, per al nostre benestar i el dels nostres fills.

Hui no va a ser el dia en que desaparegam, perque vos fem el jurament dels que componem estes entitats que lluitarém per Valencia, per vosatros, fins que no mos quede sanc en les venes, i vos animem a tots vosatros a unir-vos ad esta lluita, la lluita pel Dret de Ser 100% Valencians.

En la nostra militancia valencianista, la lluita sostinguda contra el pancatalanisme no ha de fer-nos oblidar el fi ultim pel qual iniciarem eixa batalla. Hem de recordar l’autentic motiu que feu que centenars de mils de valencianes i valencians alçarem la veu i conquistarem les places de tantissimes poblacions duent una Real Senyera en la ma. No era essencialment una lluita contra el pancatalanisme, sino una lluita per no deixar d’existir com a poble, per recuperar part de l’autogovern que una volta tinguerem (tal i com nos ho recorden les manifestacions en les que coincidiren totes les tendencies politiques en la reclamacio de l’Estatut d’Autonomia); pel nostre dret a continuar sent valencians.
En esta lluita el simbol maxim fon, i continua sent, la mes emblematica senya de la nostra identitat, la llengua valenciana. Amenaçada per la suplantacio pel castella i l’absorcio pel catala. Cada dia, quan passegem pels carrers dels nostres pobles, observem que les persones majors parlen en valencià, la llengua que deprengueren de sos pares, i estos dels seus, generacio darrere de generacio; per contra, una gran majoria dels jovens ho fan en castella. Ningu pot negar que l’index de valenciaparlants se reduix dia a dia i que, paralelament, la consciencia nacional valenciana està minvant. I quan, per a evitar esta perdua, reclamem un millor tracte front al castella per a recuperar la que es la llengua minorisada, aixina com un canvi en el “model oficial” de valencià que partixca del respecte al poble valencià, nos acusen d’opressors, de manipular, d’enganyar, a mosatros, quan en realitat som els oprimits, els qui voldriem que la veritat brotara, que la gent poguera formar-se la seua propia opinio sentint totes les veus. ¿Quína mostra de llibertat o d’igualtat hi ha si no contem en cap mig en la nostra llengua materna, si tot està en catala o en castella, si no hi ha cap periodic escrit en llengua valenciana, ni radio, ni televisio, ni administracio publica, ni colege, ni institut o universitat que l’usen sense els aditaments que la desdibuixen i la fan odiosa dia a dia? I lo mateix val dir de les restants senyes d’identitat valencianes que son distorsionades per interessos aliens als valencians.
Quan fem estos reclams i volem posar en valor tot lo nostre; des de les postures centralistes nos comparen en els independentistes catalans, quan en realitat les societats catalana i valenciana no son –ni en l’actualitat ni historicament- en absolut comparables. A la llealtat dels valencians, inclus en situacions com l’actual, en la que l’infrafinançacio i el menyspreu sistematic son constatables, s’opon una societat catalana en mans del catalanisme mes intolerant, el qual sí fa un us immoderat de molta falsa propaganda fingint-se atracats, espoliats, mal finançats…, falsetats que aprofiten per a sagnar a l’Estat, creixent dia a dia a costa de l’espoli d’unes atres regions i nacionalitats d’Espanya. El poble catala, es digne per conservar la seua identitat i recuperar la seua llengua, pero NO es un model a imitar per la forma en la que ho està fent.
Des de fa mes de trescents anys l’unica conseqüencia sistematica que hem conseguit els valencians per la nostra fidelitat a Espanya, ha segut la perdua constant i progressiva de la nostra identitat, de la nostra cultura i del nostre poder i pes economic. El centralisme que nos ha governat, i en el que han colaborat les nostres classes dirigents sumises a Madrit o a Barcelona, mos ha degradat d’historic Regne de referencia internacional a ser una de les regions mes pobres d’Europa. Catalunya, la societat catalana, es la maxima beneficiaria dels favors del centralisme des de que este existix, gracies al qual ha passat del vassallage a ser l’autonomia mes rica i a eixercir la major influencia en les decisions que se prenen a nivell estatal.
Esta evidencia no lleva que el poder de l’Estat seguixca estant en Madrit, i que des d’alli continuen coartant-se llegitimes reclamancions dels valencians i dels restants pobles d’Espanya. No obstant, l’aprofitament per part del catalanisme de les actuals circumstancies per a plantejar un repte a l’Estat, exigint l’independencia, sense solucions intermiges, l’efecte que ha conseguit es radicalisar les postures, condicionant el debat sobre el model d’Estat, en el que se crea un mensage en el qual o eres “muy español” o eres independentiste, deixant fora postures intermiges. Tot aço no deixa de ser un joc que beneficia tant a Catalunya com a Madrit, perque el centralisme paga al pancatalanisme mils de millons d’euros per eixa actuacio teatral, teatre que beneficia ad eixe mateix centralisme, que l’utilisa per a desacreditar les justes reclamacions d’unes atres autonomies, que son els pilars basics per a la prosperitat de tota societat, com la justa finançacio. Prosperitat seqüestrada per estos dos territoris a costa de la resta. Aixina que es una realitat constatable que som els valencians les victimes de tals abusos, i ho som de manera ininterrompuda des de fa sigles per culpa de la concentracio del poder en una minoría.
Per tant, estem totalment llegitimats per a reclamar els nostres drets mes fonamentals, tals com el foment de la llengua valenciana o el dret d’autogovern, independentment de lo que uns atres territoris demanen, i no estar condicionats en rebujar-los perque s’hagen avivat els fantasmes del separatisme o la desllealtat, ya que la nostra primera llealtat es la Patria Valenciana. La millor manera de garantisar-los es per mig del dret d’autonomia, perque la descentralisacio es la base primaria de la democracia, ya que el nostre vot te mes valor entre quatre que no entre quaranta millons, i perque esta té les ferramentes llegislatives, eixecutives i judicials per a recuperar el nostre benestar social i el nostre poder economic.
Per a fer valencianisme, puix, no hem de destruir l’autonomia, sino revalencianisar-la, no hem d’eliminar el seudovalencià de les escoles, sino revalencianisar-lo fins a que siga autenticament valencià, no hem d’excloure als anti-valencians sino revalencianisar-los, lliurant-los de l’engany del que son victimes, hem de revalencianisar les nostres institucions, els nostres carrers, la nostra familia i amics…
Respectant totes les idees, hem de definir qué considerem valencianisme i qué no, en quí volem estar i en quí no. En este sentit, rebugem tant als que utilisen la denominacio “valencianisme” per a fer simple anticatalanisme com a forma de mantindre un centralisme uniformisador, com als qui l’usen per a fer un “procatalanisme” igualment despersonalisador.
Els valencianistes estem llunt dels extremismes, condenem la violencia i no pretenem discriminar ni segregar a ningu, sino que la nostra labor està en tractar d’evitar la nostra aniquilacio cultural, social i economica. Hem d’insistir en que la nostra actuacio, a pesar d’estar a un pas del genocidi cultural, no ha de ser mai violenta. I englobem en esta expressio la violencia fisica i la sicologica, de la que tant saben els nostres enemics. La violencia que s’eixercix sobre el chiquet al que se li ensenya a despreciar a sos pares per “ignorants” quan se’ls diu que no “saben parlar” la seua propia llengua, la que s’eixercix sobre el conjunt de la poblacio, al que se l’inoculen prejuïns contra el seu sentir mes intim i les seues conviccions mes profundes, fent-lo avergonyir-se de la seua condicio de valencià, la que s’aplica als valencianistes, als que s’acusa de violents, de “feixistes” o d’anticientifics des del pancatalanisme, o de traïdors o mal valencians per denunciar l’espanyolisme ranci que nos aniquila, tot sense donar-nos l’oportunitat de replica en els mateixos mijos dels que els atres disponen.
Els valencians que no pensen com mosatros no son els nostres enemics, a pesar de que mos odien, ya que no mos odien a mosatros, sino que odien la idea que els han implantat des d’uns atres territoris gent que, en un somriure en la cara, com cada any vorà des de la seua televisio cóm els valencians mos barallem entre mosatros per a satisfer els seus interessos. Aixina que hem de fer que els valencians defengam les nostres intitucions, els nostres drets socials, la nostra riquea economica, el nostre teixit industrial, la nostra historia…, i per supost que practiquem de manera activa i quotidiana la nostra llengua valenciana (escrivint-la en Normes d’El Puig) per a fer gran i posar en valor la nostra cultura, puix nos amparen les lleis de l’Home i la llei natural, baix la declaracio universal dels drets humans.
Impregnats de l’espririt de Francesc de Vinatea quan s’enfrontà a la Reina Elionor, o que Vicent Blasco Ibañez alçà la veu front al catalanisme, hui continua la nostra lluita pacifica per la revalencianisacio del nostre POBLE. Un poble que afona les seues raïls en l’epoca romana i mes fondo, que se consolidà fins a convertir-se en Regne independent en el sigle VI i que creixqué fins que la paraula Valencia fon sinonim d’abundor i d’excelencia en tota Europa. Els nostres antepassats mos donaren en herencia i en tot el seu amor un ric llegat que alguns pretenen regalar per auto-odi, per ignorancia o per interes personal. Este es el fi ultim del valencianisme, recordar, que el valencià fon un poble lliure i orgullos de si mateix durant els segles mes gloriosos de la seua historia, que treballarém sense desmai per a recuperar eixe esplendor i que no hi ha diners en el mon, ni mentires, ni traïcions que puguen vencer la resistencia mes tenaç i incansable que cap dictador, opressor o desposta haja trobat mai sobre la faç de la Terra.
Valencians, prou de temps s’alluntarem oblidant-mos de que erem germans, ajuntem-nos que ya ha arribat l’hora de ser Lliures i ser Valencians.
¡1468 anys com a Regne! ¡780 anys de 9 d’Octubre!

En la societat que nos movem li donem gran importancia a lo proxim, a lo mes tangible, a lo que nos toca de mes prop; i es el cas que en breu la ciutadania valenciana està convocada a manifestar-se per a reclamar un finançament just per a la nostra Valencia –tan prop, tan proxima, tan oblidada– i lo que aixo resultaria en un increment del nivell del vida dels seus ciutadans.

En realitat, qualsevol movilisacio que comporte reivindicar una millora per a la societat, siga en la seua totalitat o per a una part d’ella que es veja maltractada o despreciada, ha de ser ben vista i millor considerada; el problema sorgix quan una reclamacio justa es vicia, be perque es margina a part d’eixa societat, fent que li resulte totalment incomodo poder sumar-se, o be perque grups oportunistes l’aprofiten per a desviar part del requeriment principal en benefici de les seues particulars reivindicacions.

El proxim dia 18 per la vesprada, despuix de dos ajornaments, s’ha convocat a la ciutadania valenciana –en un intent de recuperar l’esperit del 77– a manifestar-se per a reclamar lo que els politics o nos han negat o no han tengut la suficiente talla per a defendre, permetent que els valencians patim eixa marginacio a la que una concepcio centralista de l’Estat nos condena. Alguns politics que diuen representar-nos, forrant-se la cara de vaqueta, eixe dia participaran a pesar de que en el seu moment ajudaren –votant a favor de l’actual sistema de finançacio– a que no es fera justicia en els valencians –els seus votants directes– i contribuint aixina a relegar-nos a ser els ultims de la fila en l’Estat que compartim, els ultims en quan a renda per capita, en dotacio d’infraestructures o en el reconeiximent del deute historic, per posar alguns eixemples sense eixir-nos-en de l’ambit economic.

En tot aço no es que falle la classe politica, ho fa l’empresarial i ho fa aquella part de la societat que, a pesar del seu estatus o dels llocs de responsabilitat que ocupa, no fa res; o, millor dit, si que fa, fa lo possible per mantindre el seu estatus personal o llocs privilegiats sense moure un dit per a evitar la postergacio del conjunt de la societat valenciana.

El valencianisme –en poca o practicament nula influencia en esta societat nostra– dies arrere es debatia entre participar o no en la convocatoria aludida. Sense renunciar a fer-ho caminant junt en qui nega la propia essencia de Valencia, ha decidit manifestar-se sol, com un colectiu que compartix concepcions, anhels, idees, aspiracions per a Valencia, davant la qual mai antepon res, perque enten que una millor finançacio, un decidit respecte a la propia proyeccio cultural sense servilismes ni complexos, sense marcages foraneus, una reivindicacio de lo que nos fa en essencia valencians, era la millor manera de dir a la societat que, sent-ne molts o pocs, ne som; que, a pesar dels afanys per silenciar-nos i invisibilisar-nos, existim i fem, i que nos guia en l’accio el primar lo propi, enorgullint-nos de lo que som –en els nostres vicis i les nostres virtuts– pero sobre tot compartint les ganes de posar a Valencia en el lloc que mereix en Europa i en el mon, i convertir-la en referent cultural, economic, de l’investigacio i de l’innovacio –sense perdre ni menysprear tradicions ni deixar de posar en valor el nostre patrimoni creat a lo llarc dels segles pels valencians que nos precediren–.

Alguns estarem per la vesprada en eixa manifestacio que ixcà conseguixca el fi que perseguix, pero no dubteu que estarem pel mati per a dir: som lo que som, i com som valencians volem lo millor per a la nostra terra i la seua gent, perque Valencia es primer i la desigem protagonista del seu futur, que ni volem hipotecat ni constrenyit per injustes relegacions, ni manco encara volem que siga una atra vegada moneda de canvi per a un Estat arbitrari que castiga la llealtat mentres reconeix diferencies a chantagistes i a qui no desija que tots els seus ciutadans siguen iguals en drets i en deures.

Juli Moreno
President del Rogle Constanti Llombart
Valencia ciutat, 14 de novembre de 2017

ELS QUE NO MOS HEM ANAT, NO PODEM “TORNAR”

En el present escrit les associacions valencianes i valencianistes que firmen comuniquem que
no participarém en l’anunciada manifestacio del 11 de novembre de 2017.
Volem aclarir que no podem sumar-nos a una manifestacio que du en els seus lemes un
mensage en el qual, en tant que organisacions valencianistes, no mos sentim representats;
com tampoc mos representa una entitat, la “Coordinadora d’Entitats Culturals del Regne de
Valencia” -inoperativa durant molts anys i que actualment no ha trascendit qui la compon-, en
la qual la major part de les nostres associacions mai ha estat integrada, i les que si ho han
estat, no tenien noticia d’esta manifestacio fins que fon feta publica.
Per una atra banda i ya que en cap moment hem deixat la nostra activitat en pro de la defensa
de l’identitat i interessos valencians, es tecnicament impossible que “tornem”; pel contrari
seguim i seguirém, com sempre, i d’acort en els fins de les nostres associacions, treballant des
del valencianisme compromes i de construccio pel be i pel progrés del Regne de Valencia.
Assumim i fem publica esta declaracio conjunta en l’intencio d’evitar confusions i crispacions,
les següents entitats:
CONVENCIO VALENCIANISTA
GRUP D’ACCIO VALENCIANISTA (GAV)
INSTITUT D’ESTUDIS VALENCIANS
JOVENTUTS DEL GRUP D’ACCIO VALENCIANISTA (JJGAV)
Associacio “EL PILÓ” de Burjassot
Associacio ALBOAYAL d’Albal
PLATAFORMA JOVENIL VALENCIANISTA
EN MOVIMENT
ROGLE CONSTANTI LLOMBART DE CULTURA VALENCIANA
ROGLE CULTURAL “LLUÏS FULLANA” d’Alacant
GRUP CULTURAL ILICITÀ “TONICO SANSANO MORA” d’Elig
CIRCUL CIVIC VALENCIÀ
FILLA (Front per les llengües amençades)
REGNE DE VALENCIA GAIS I LESBIANES (LGTB)

Valéncia ciutat, 26 d’octubre de 2017

 

Davant els recents acontenyiments ocorreguts en Catalunya, Convenció Valencianista fa el següent comunicat:

1. Rebugem l'us de la violència com a mig per a resoldre les disputes ideològiques o polítiques. Considerem que el dia 1-O fon una jornada trista i que mai es deuria haver arribat a situacions com les que es vixqueren.
2. Entenem que Espanya és un estat multinacional conformat per pobles en identitat pròpia, com es el cas del poble valencià.
3. L'actual estat autonòmic espanyol està agotat perque no resol els problemes identitaris i socieconòmics d'estos territoris. La visió uniformisadora i centralista que se vol impondre perjudica la convivència i crea agravis que, llunt de corregir-se, se perpetuen i aumenten en el temps.
4. En el cas valencià, açò és cert des del principi, puix el nostre Estatut ni tan sols s’adequa al mandat constitucional que reclama el nom que millor corresponga per història als territoris. Actualment, entre uns atres fets denunciables, se nos nega el dret a recuperar el propi dret civil i se nos manté arbitràriament en una situació d’infrafinançació llamentable. També la concepció actual de l’Estat permet que nos vejam somesos a unes pressions intolerables rebudes precisament des d’una Catalunya en la que molts volen per ad ells la llibertat que neguen als demés.
5. Estimem com un valor inalienable el dret a la llibertat, no només dels individus, sino tambe dels colectius humans. Pensem, en conseqüència, que la solució passa per canviar la Constitució espanyola per a convertir a Espanya en un Estat confederal en el que els estats membres que l’integren tinguen clarament definits drets, obligacions i competencies, i entre els drets, el de poder eixercir el d’autodeterminació per mig d’un referèndum dels habitants del territori particular que ho demane.
6. Pensem que esta seria la millor solució al problema plantejat per Catalunya, que amenaça en derivar cap a un escenari preocupant. Perque, ademés, no admetem una solució particular per al catalans que signifique una nova marginació dels atres territoris i pobles, en particular, del valencià. Necessitem una solució global, equitativa i justa, que un Estat confederal proporcionaria.

En la ciutat de Valéncia, a 5 d’octubre de 2017

L’any que ve se complirà el centenari de la publicacio de la Declaracio Valencianista de 1918. Inspirat en esta celebracio, diverses associacions valencianistes s’han fixat com a objectiu celebrar el Congrés Valencianiste 2018, el qual ha de servir per a posicionar el moviment de cara al futur.

En acabant d’una serie de contactes previs, ahir, dijous 27 de juliol,  tingue lloc una reunio en la que se crearen el comite organisador i les comissions de treball que han de dur avant el proyecte.

La convocatoria es colectiva. De moment no se fa public el llistat d’entitats convocants a l’espera de que s’unixquen mes associacions que, per diverses raons, no pogueren estar en la passada reunio; totes participaran en igualtat de drets i deures. Esta es la rao tambe de que s’haja decidit ajornar la presentacio publica del proyecte fins al final del periodo vacacional.

Les associacions reunides esperen que, a partir d’esta prometedora iniciativa, el valencianisme cobre un nou impuls que el permeta contribuir a solucionar els problemes que te plantejats la societat valenciana en este començament de segle.

Convenció Valencianista vol fer pública la seua decisió de no participar en la concentració que diverses associacions d'àmbit cultural i social valencià han convocat per al próxim 19 de setembre . Les raons per les quals no participarà son:

• Encara que rebugem les declaracions de membres del Consell aduïdes en la convocatòria, considerem que, sent totes relatives al passat, quan encara no ocupaven eixos càrrecs i, per tant, quan no representaven al poble valencià en el seu conjunt, no podem utilisar-les ara com a justificació per a una movilisació.
• Les accions mampreses fins al moment pel Consell i per alguns ajuntaments no podem considerar que atenten a les nostres senyes d'identitat.
• La coincidència de la convocatòria en la campanya electoral catalana pot convertir-la en facilitat en una concentració anticatalanista, i no valencianista, camí pel qual Convenció Valencianista no vol discorrer.
  Esta postura oficial no es incompatible en el fet de que qualsevol dels seus socis, a títul personal, vullga acodir o recolzar-la.

Valéncia a 17 de setembre de 2015