“Pasaron unos meses, y un día, el mismo señor Marqués de Estella, sin venir a cuento, en una de esas declaraciones en que tan insubstancialmente agraviaba a unos y a otros, ocurriéndosele censurar que los valencianos se pusieran en pie y se descubriesen al ejecutarse su Himno Regional, y de una manera indirecta vino a ordenar que esa costumbre debía desaparecer. Y ocurrió que a partir de aquel día, el Himno despierta mayores entusiasmos, y que esos entusiasmos su(se) subrayan, cosa que antes no ocurría, cuando a continuación, con un celo verdaderamente ridículo, se exigió que tras el Himno Regional había de tocarse el Nacional.”[1]
Durant molt de temps, els valencians nos hem preguntat per qué en el nostre dia nacional, el 9 d’octubre, sona despuix de l’himne valencià el d’Espanya. Este contrasentit s’ha intentat explicar des d’alguns sectors com una forma d’honrar a la Senyera, cosa difícilment sostenible puix la forma comuna de fer un acte del genero és en 21 salves. Ademés, si es vol fer qualsevol cosa pereguda ¿per qué no es fa en la marcha del poble al que representa, es a dir, en la Marcha Real Valenciana? Tal vegada estes paraules de Jordi de Fenollar nos presenten una visió més pròxima a la realitat de perqué sona l’Himne d’Espanya quan acaba el de Valencià en la nostra celebració pàtria.
Jordi de Fenollar és un dels pseudònims utilisats per l’escritor Teodor Llorente i Falcó (Valéncia ciutat, 1879-1949), fill del famós poeta renaixentiste del mateix nom. Com a periodiste va dirigir Las Provincias des de 1905 fins a 1949 i va colaborar en diversos diaris, no només de Valéncia, utilisant diversos pseudònims. Va publicar llibres com, En defensa de la personalidad valenciana (1930), un recull d’artículs publicats en Las Provincias; Mistral i Llorente, recull d’impressions (1932), Memorias de un setentón (1942-1948) i va fer les anotacions i edità l’Epistolari Llorente (1942-1948). També fon secretari de Lo Rat Penat (1931, 1948) i Director-decà del Centre de Cultura Valenciana (1939-1941).
El fragment citat forma part d’un artícul publicat en Las Provincias el 19 d’abril de 1930 –despuix editat– com a contestació a un atre artícul aparegut en el diari ABC, a on es criticava l’incursió d’acadèmics de les llengües no castellanes de l’Estat Espanyol dins de la Real Academia de la Lengua. L’artícul sancer és molt interessant per a fer un repàs a l’història de la nostra Nació, dins d’un règim totalitari espanyol com fon la Dictadura del Marqués d’Estella (1923-1930).
Aixina puix, per lo anteriorment expost, veem que l’interpretació de l’Himne d’Espanya despuix de l´Himne Valencià no és com s’ha dit una forma d’homenajar a la Senyera, sino la perpetuació d’un acte de repressió cap al poble valencià, una repressió que començava durant el règim dictatorial de Primo de Rivera en els anys 20 del segle passat i que s’ha encastrat com a costum en les nostres celebracions més significatives, pero que no ha perdut el sentit de despreci cap a la nostra cultura.r
[1] Fenollar, Jordi de. En defensa de la personalidad valenciana. Imprenta Domenech, Valencia ¿1930?
Asensi Zaro
Historiador
Publicat en el Dossier de Convencio Valencianista el 9 d’octubre de 2012,