Per Albert Marín Sanchis
En nomes unes semanes els valencians tindrem de nou l’oportunitat d’elegir als qui dirigiran la nostra societat, la nostra economia, inclus la nostra forma de vida en els proxims quatre anys. Es, se diu, la festa de la democracia, encara que de festa pot ser tinga alguna cosa, pero de democracia, poc, perque totes les candidatures que se presenten no juguen en les mateixes cartes i, per tant, no conten en les mateixes possibilitats d’eixir.
Per a començar, l’estat finança als partits segons el numero de vots que obtenen; pero nomes si trauen representacio. Aixina, el vot depositat a una candidatura que no alcança eixa meta, es pert per a tot, inclus per a pagar les despeses que la presentacio a eleccions comporta, que han de ser assumides pels propis militants d’eixos partits.
I, una vegada presentada la candidatura, els temps de propaganda electoral que els mijos de comunicacio publics els regalen, tampoc es repartix equitativament, ni en quantitat ni en horari. Els mes votats en les ultimes eleccions reben hores d’atencio mediatica i d’espots gratuïts en prime time, mentres que al restant a penes els donen 10 minuts en horari de matinada. El resultat es que, per a la major part de la ciutadania, a les eleccions nomes es presenten mija dotzena de candidatures, i no les prop de 20 que ho fan realment.
I si ya tenim clar que el joc es juga en nomes uns pocs jugadors, ¿quines opcions tenim els valencians?
Fa uns dies, en una televisio publica vaig oir que els valencians no tenim motius per a deixar de votar als partits que en este moment estan en el Consell. Era, per supost, una veu interessada. Perque si fem memoria, el PSPV-PSOE en estos huit anys de presidencia del Consell no ha conseguit fer realitat les reivindicacions que teniem llavors:
• Continuem sent l’autonomia pijor finançada de l’estat, sent l’unica que, estant per baix del PIB per habitant mig de l’estat, som aportadors nets al sistema.
• Les despeses de la dependencia, que l’estat per llei hauria d’assumir en un 50%, continua fent-ho en manco del 20%.
• El corredor mediterraneu permaneix estancat.
• El Dret Civil valencià seguix sense poder-se aplicar. El recurs d’inconstitucionalitat que va posar el PSOE de Zapatero va fer illegal lo que s’arreplegava en l’Estatut, i nos va convertir en l’unica nacionalitat de l’estat que no pot llegislar la vida dels seus ciutadans segons el seu Dret Civil propi. I no hi ha esperança de que pugam fer-ho en breu.
• Els trens de rodalies, de titularitat estatal, son un desastre.
• Etc., etc.
I si tot aço no fora prou, a l’aigua del transvasament Tajo-Segura, que fa huit anys la teniem, fa poc que se li ha donat practicament el colp de gracia en favor de Castilla-La Mancha.
Tota una carta de presentacio per a tornar-los a votar.
I qué dir del seu soci de govern, Compromís. Compliç dels incompliments anteriors, en la seua versió “nacionalista” tampoc ha complit. En el Parlament espanyol, a on teoricament es oposició, no ha segut capaç d’obtindre cap de les nostres reivindicacions. Nomes ha tret del president Sánchez promeses que han segut sistematicament incomplides, sense que aixo haja supost ni una sola vegada que votara en contra del govern espanyol.
I el seu candidat a president de la Generalitat, Baldoví, hui diputat en Madrit, ni tan sols va ser capaç de presentar com tocava una mocio per a que la Constitucio nos permetera tindre el nostre Dret Civil propi; i la seua intervencio en l’esperpentica mocio de censura de Tamames, va ser l’unica “autonomista” que no va fer cap reivindicacio de les necessitats del seu territori.
I si la seua presencia en el Parlament espanyol ha segut com a poc, inutil, el seu comportament en Valéncia tampoc ha segut millor. Dient-se “nacionalistes”, la nacionalitat valenciana està cada vegada mes diluida entre la ciutadania:
• Els actes del 9 d’Octubre es tanquen en el cap i casal en les notes de l’himne espanyol, com tambe es fa a la fi de l’ofrena de flors a la Mare de Deu, o en la cremà de la falla de la Plaça de l’Ajuntament de Valéncia.
• Les falleres majors continuen duent l’ensenya estatal en la banda, situant-la per damunt de la Senyera que porten les dones de les Corts d’Honor.
• Continuem sense un codic ISO que identifique les obres fetes en valencià, com tenen per eixemple els lleonesos o els asturians.
• Continuem sense una extensio de domini .val per a les pagines web valencianes.
• El requisit llingüistic està encara en qüestio i pareix que siga un destrellat que un servidor public haja d’entendre (que ni tan sols parlar) el nostre idioma.
I a nivell economic, la seua oposicio a acontenyiments com la Copa America, que acabà en Barcelona, o a l’ampliacio del port de Valéncia ciutat, que nomes beneficia a Catalunya, dibuixa una Valéncia poblerenca i sense proyeccio internacional.
I com a colofo, si en estos huit anys no han fet res, el cap de la formacio “nacionalista” de la coalicio, l’antic Bloc, no estarà en lloc d’eixida de les proximes llistes, en lo qual encara farien manco “nacionalment”; o pijor, farien mes espanyolisme i mes catalanisme, puix la seua aliança en el Sumar de Yolanda Díaz pareix un fet.
De l’atre soci de govern en la Generalitat, Podemos, poc es pot dir a nivell valencià. Obsesionats en la seua revolucio feminista (en propostes com “Aplicar criteris de l’urbanisme feminista en la planificacio urbana”, “Promoció de l’accesibilitat universal de l’urbanisme feminista”, o “Disseny de patis escolars des de la perspectiva de genere”) pareix que el restant s’assunts els importen manco. I propostes que podriem considerar valencianes, com la modificació de l’Estatut, l’eliminacio de les diputacions, la llimitacio de mandats o la modificacio de la Llei Electoral valenciana, mai arribaren a les Corts; i en estos moments el seu proces de descomposicio pareix imparable.
¿Confiem, per tant, en l’oposicio? Puix tampoc. S’ha de recordar que el PP ya estigue governant este territori molts anys i la situacio actual valenciana, en molts aspectes, es culpa d’eixe partit. La seua dependencia de les decisions de Madrit dugueren a la creacio de la AVLl ‒excusa actual per a justificar la substitucio llingüistica en marcha‒ com a favor a Aznar. No volgue resoldre l’infrafinançament, que ya patiem, com tampoc retirà el recurs d’inconstitucionalitat posat pel PSOE contra el Dret Civil valencià, i, mes encara, recentment ha pactat en ell no modificar la Constitucio per a que tinga cabuda en ella. A la fi, PSOE i PP son tal per a qual: Espanya primer.
I del restant de partits que hui estan en les Corts, Ciudadanos i Vox, millor comentar poc. De tall explicitament antiautonomiste, i, per tant antivalencià, votaren en contra de la recuperacio del Dret Civil valencià, i les seues estructures son totalment dependents de les decisions que prenguen els seus caps de Madrit.
Aixina puix, l’opcio de tornar a deixar el nostre govern en mans de partits estatals no nos durà res bo als valencians, com ho ha fet fins ara.
Hauriem, d’una vegada per totes, de canviar la nostra historia mirant cap a dins, als partits que no sols tinguen les seues seus aci, sino que no tinguen interessos culturals, economics o politics en uns atres territoris.
L’oferta, en tot cas, es variada.
Totes estes formacions tenen una vocació essencialment municipalista i en nules opcions d’arribar a Corts; pero tota pedra fa paret, i hi ha que consolidar proyectes propis per a poder jugar a llargues.
Pero hem de fer tria. Tria entre aquelles que no es creuen la nacionalitat valenciana i les que sí. Entre les que son una especie de satelits de partits espanyols en algun tiny culturaliste valencià, i les que pensen en Valéncia de manera autonoma i sense dependencies exteriors.
I, de les que en principi es poden presentar, pense que n’hi ha una que està intentant fer be les coses, aglutinant forces dispars i construint des de baix: es DECIDIX, a la que des d’aci li desige tota la sort del mon.