En la societat que nos movem li donem gran importancia a lo proxim, a lo mes tangible, a lo que nos toca de mes prop; i es el cas que en breu la ciutadania valenciana està convocada a manifestar-se per a reclamar un finançament just per a la nostra Valencia –tan prop, tan proxima, tan oblidada– i lo que aixo resultaria en un increment del nivell del vida dels seus ciutadans.
En realitat, qualsevol movilisacio que comporte reivindicar una millora per a la societat, siga en la seua totalitat o per a una part d’ella que es veja maltractada o despreciada, ha de ser ben vista i millor considerada; el problema sorgix quan una reclamacio justa es vicia, be perque es margina a part d’eixa societat, fent que li resulte totalment incomodo poder sumar-se, o be perque grups oportunistes l’aprofiten per a desviar part del requeriment principal en benefici de les seues particulars reivindicacions.
El proxim dia 18 per la vesprada, despuix de dos ajornaments, s’ha convocat a la
ciutadania valenciana –en un intent de recuperar l’esperit del 77– a manifestar-se per a reclamar lo que els politics o nos han negat o no han tengut la suficiente talla per a defendre, permetent que els valencians patim eixa marginacio a la que una concepcio centralista de l’Estat nos condena. Alguns politics que diuen representar-nos, forrant-se la cara de vaqueta, eixe dia participaran a pesar de que en el seu moment ajudaren –votant a favor de l’actual sistema de finançacio– a que no es fera justicia en els valencians –els seus votants directes– i contribuint aixina a relegar-nos a ser els ultims de la fila en l’Estat que compartim, els ultims en quan a renda per capita, en dotacio d’infraestructures o en el reconeiximent del deute historic, per posar alguns eixemples sense eixir-nos-en de l’ambit economic.
En tot aço no es que falle la classe politica, ho fa l’empresarial i ho fa aquella part de la societat que, a pesar del seu estatus o dels llocs de responsabilitat que ocupa, no fa res; o, millor dit, si que fa, fa lo possible per mantindre el seu estatus personal o llocs privilegiats sense moure un dit per a evitar la postergacio del conjunt de la societat valenciana.
El valencianisme –en poca o practicament nula influencia en esta societat nostra– dies arrere es debatia entre participar o no en la convocatoria aludida. Sense renunciar a fer-ho caminant junt en qui nega la propia essencia de Valencia, ha decidit manifestar-se sol, com un colectiu que compartix concepcions, anhels, idees, aspiracions per a Valencia, davant la qual mai antepon res, perque enten que una millor finançacio, un decidit respecte a la propia proyeccio cultural sense servilismes ni complexos, sense marcages foraneus, una reivindicacio de lo que nos fa en essencia valencians, era la millor manera de dir a la societat que, sent-ne molts o pocs, ne som; que, a pesar dels afanys per silenciar-nos i invisibilisar-nos, existim i fem, i que nos guia en l’accio el primar lo propi, enorgullint-nos de lo que som –en els nostres vicis i les nostres virtuts– pero sobre tot compartint les ganes de posar a Valencia en el lloc que mereix en Europa i en el mon, i convertir-la en referent cultural, economic, de l’investigacio i de l’innovacio –sense perdre ni menysprear tradicions ni deixar de posar en valor el nostre patrimoni creat a lo llarc dels segles pels valencians que nos precediren–.
Alguns estarem per la vesprada en eixa manifestacio que ixcà conseguixca el fi que perseguix, pero no dubteu que estarem pel mati per a dir: som lo que som, i com som valencians volem lo millor per a la nostra terra i la seua gent, perque Valencia es primer i la desigem protagonista del seu futur, que ni volem hipotecat ni constrenyit per injustes relegacions, ni manco encara volem que siga una atra vegada moneda de canvi per a un Estat arbitrari que castiga la llealtat mentres reconeix diferencies a chantagistes i a qui no desija que tots els seus ciutadans siguen iguals en drets i en deures.
Juli Moreno
President del Rogle Constanti Llombart
Valencia ciutat, 14 de novembre de 2017