Comunicat de CONVENCIÓ VALENCIANISTA en defensa de la llengua valenciana

Les declaracions de la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, en el seu discurs de presa de possessió d’ahir, a on va dir «quiero manifestar mi compromiso con el castellano, el catalán, el euskera y el gallego, y la riqueza lingüística que suponen», negant-li a la llengua valenciana la seua oficialitat i la seua igualtat respecte a les demés llengües d’Espanya, la considerem un nou atac a la senya d’identitat més important del Poble Valencià.

Recordem a la Presidenta del Congrés i als demés polítics espanyols i valencians que la Constitució Espanyola en el seu artícul 3.1 establix que «el castellà és la llengua oficial de l’Estat» i que en el punt 2 dispon que «les atres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acort en els seus Estatuts»; i afig en el punt 3 que «la riquea de les distintes modalitats llingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció». L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu artícul sext, dispon que: «La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. L’idioma valencià és l’oficial de la Comunitat Valenciana».

 És per açò que Convenció Valencianista, entitat cívica-social que des de 2012 treballa des d’un esperit constructiu per un futur més valencià i més lliure per a la Societat Valenciana vol fer constar que:

1) La denominació de “valencià” és, dins del marc jurídic estatutari i constitucional, l’única aplicable en organismes oficials per a la llengua pròpia del poble valencià. Un marc clarament delimitat per les normes llegals de més alt ranc de l’Estat Espanyol, les quals no poden ser contradites per l’interpretació forçada de dictàmens sense valor jurídic, pels usos particulars d’entitats o partits polítics en eixercici de la seua llibertat d’expressió, ni, menys encara, per interpretacions particulars, que no són més que afirmacions de part.

2) Eixa entitat oficialment diferenciada de la llengua valenciana deu tindre el seu reflex en les seues pròpies versions llingüístiques oficials.

3) Aixina puix, en àmbits oficials, ha d’utilisar-se la denominació oficial del nostre idioma, i en cap ocasió produir-se l’omissió de la llengua valenciana en versions i traduccions oficials pròpies, si volem assegurar el respecte a la llei i a la convivència democràtica i pacífica.

Per tot açò, Convenció Valencianista insta a la presidenta del Congrés dels Diputats a que, en el desenroll del seu càrrec, utilise i respecte la denominació oficial, estatutària i constitucional de “valencià”, “llengua valenciana” o “idioma valencià”, i també garantise la seua consideració com a llengua oficial en les versions oficials orals i escrites que emeta el Congrés dels Diputats, en les mateixes consideracions i prerrogatives que el restant de llengües cooficials d’acort en els respectius Estatuts d’Autonomia.

També, instem als diputats i senadors valencians, als diputats de les Corts Valencianes, al Govern Espanyol, al Govern Valencià i, en general, a tots els valencians, a que exigixquen públicament l’estricte compliment de la llegalitat vigent en esta matèria, per damunt d’opinions particulars o partidistes.

 En Valéncia, a 18 d’agost de 2023

CONVENCIÓ VALENCIANISTA

 

 

 

 

 

 

Jornada valencianista en Denia, el proxim 14 de maig

L’activitat Tots els dies 9 que mensualment organisa Convencio Valencianista, en colaboracio en unes atres associacions, es desenrollarà en la ciutat de Denia el proxim 14 de maig, a partir de les 10:30 h.

En esta ocasio l’associacio Roc Chabàs-La Marina actuarà d’amfitriona; dels seus membres ha partit la proposta i la persona sobre la que centrarém l’activitat i homenage. Es tracta del pare Pere Esteve, un francisca natural de la capital de la Marina que mori en llaors de santitat en el segle XVII i que fon un gran benefactor dels seus conveïns, a l’hora que realisà una gran labor evangelisadora i se feu carrec d’importants responsabilitats en l’orde conventual. Te obra escrita en llengua valenciana (sermons, goigs i una Historia del Sant Sepulcre en vers).

La cita es a les 10:30 h en el Parc de Torrecremada. Des d’alli nos dirigirém a la ‘Caseta del Pare Pere’, ermitori que ell mateixa va construir i en el que se l’honra, situat als peus del Mongo.

Acabat l’acte nos desplaçarém al carrer Temple de Sant Telm, 7 D, local cedit a l’associacio Roc Chabàs-La Marina per a assistir a la presentacio tres llibres de recent edicio: L’Himne Valencià. Un himne per a un poble, de Juli Moreno, Mosaic castellonenc. Estampes i històries de Castelló, de Xavier Gimeno i XL Aniversari de les Normes d’El Puig de diversos autors. En l’acte participaran els autors indicats, el president de l’associacio amfitriona, Pedro Fuentes, i el president de Convencio Valencianista, Joan Sancho.

Portada del fullet que entregarem a tots els assistents, a on contindrà una biografia del pare Pere Esteve.

 

Cartell de la presentacio i firma de llibres (Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina).

Tornen «Tots els dies 9» despuix del paro per la pandemia

El dissabte passat, 19 de febrer, Convencio Valencianista recuperava l’activitat “Tots els dies 9”. En esta ocasio dos foren els temes tractats i tres els parlaments.

Enfront de l’iglesia del Carme començà Carles Recio narrant, en la solvencia de qui domina la materia, la proclamacio en 1009 de Mubarak (junt en Muzzafar) com a rei de Valencia a l’independisar-se del Califat de Cordova. Duya en ell el cartell que confeccionà en 2009 -en l’ajuda de la l’Associacio Cultural Islamica de Valencia-, en el que, en escritura arap, se pot llegir “Milenari del Regne de Valencia”. En ell introdui el relat dels seus infructuosos intents de que algun organisme oficial impulsara la commemoracio.

A continuacio la comitiva se dirigi al proxim carrer En Borràs, a on se pot contemplar algun fragment de la muralla d’epoca islamica. Aci Juli Moreno feu una explicacio del seu recorregut i tecnica de construccio.

Finalment, a curta distancia, en la tranquila plaça de la Santa Creu, Joan Batiste Sancho glossà la figura de Rafael Villar, gran poeta i dramaturc. Un autor injutament oblidat, fallit en 1983, que Sancho reivindicà per la seua calitat com a poeta, aixina com per la seua aportacio al valencianisme.

Els assistents, prop de trenta, que coincidiren en lo molt que trobaven a faltar estes cites mensuals, pogueren resarcir-se en este intens mati cultural.