El valencianisme recolza la recuperacio del Dret Civil Valencià

Membres del Rogle Constanti Llombart i de Convencio Valencianista junt a unes atres entitats de la societat vivil valenciana forem convidats a la jornada que l’associacio Juristes Valencians (AJV) organisà, el passat 7 de març en el Congrés dels Diputats, baix el lema “40 Aniversari Estatut. Hora del Dret Civil Valencià”.

Partiparem en una jornada reivindictiva sobre la recuperacio del Dret Civil Valencià en la que es desenrollaren varies taules redones al voltant de cóm i quína es la situacio per a que puga prosperar esta iniciativa de recuperacio, despuix d’haver segut tombada pel Tribunal Constitucional, que no dubtà en fer-ho retrotaguent-se i amparant-se en al Decrert de Nova Planta de 1707 en el que el borbo Felip V castigà en sanya als valencians, a pesar de la fidelitat i recolzament que li prestaren part i destacats membres de la societat valenciana de l’epoca.

L’acte s’inicià en les paraules de la consellera de Participacio, Transparencia, Cooperacio i Calitat Democratica que no dubtà en recolzar esta reivindicacio, pero foren juristes, doctors en Dret i professors d’Historia del Dret els qui protagonisaren les intervencions mes documentades sobre la situacio sobre la recuperacio del Dret Civil Valencià, l’estat de la qüestio i les o la possible via que s’obri proponent una solucio imaginativa que consistix no en una reforma del text constitucional propiament dita, sino en un afegit tecnic a la disposicio adicional.

 

Destacà l’intervencio del valencià Pascual Sala, expresident del Tribunal Suprem, del Consell general del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional, en la que explicà l’utilitat de recuperar el poder llegislar en materia de Dret Civil, lo qual ajudaria a fer mes agil, comoda i viable la vida dels valencians en le seues relacions interpersonals, un dret del que fruixen mes de 15 millons d’espanyols i autonomies en molt menor tradicio historica sobre el mateix, no de bades el Dret foral valencià fon pioner, model i inspirador d’uns atres codics llegislatius historics.

Representacio empresarial, sindical i de partits politics tingueren veu en diferents taules i, si be la majoria coincidiren en que era el moment adequat per a exigir eixe llauger retoc tecnic, no faltà qui expongue lo contrari, que igual “este no era el moment adequat”. Aço, en veu d’un diputat nacional, que pertany a una circumscripcio valenciana, es “sempre” l’excusa pefecta per a no comprometre’s i mirar mes pels interessos propis i partidistes que els de la ciutadania a la que deu representar.

Una jornada intensa en la que José Ramon Chirivella, president de AJV, en valentes paraules clausurà la jornada interpelant tant als diputats valencians en el Congrés com al President del Consell i a les Corts Valencianes a que peguen una ultima espenta per a fer realitat esta justa aspiracio abans del proxim mes de juliol de 2022, data en que celebrarém el 40 aniversari de l’Estatut d’Autonomia. Este sería el millor regal, la millor prova d’afecte i consideracio.

Des de les nostres associacions seguirém recolzant la labor que desenrolla AJV perque coincidim en la necessitat de recuperar i profundisar en tot allo que contribuixca a millorar la vida dels valencians, les nostres aspiracions d’autogovern i elevar la nostra autoestima.

Tornen «Tots els dies 9» despuix del paro per la pandemia

El dissabte passat, 19 de febrer, Convencio Valencianista recuperava l’activitat “Tots els dies 9”. En esta ocasio dos foren els temes tractats i tres els parlaments.

Enfront de l’iglesia del Carme començà Carles Recio narrant, en la solvencia de qui domina la materia, la proclamacio en 1009 de Mubarak (junt en Muzzafar) com a rei de Valencia a l’independisar-se del Califat de Cordova. Duya en ell el cartell que confeccionà en 2009 -en l’ajuda de la l’Associacio Cultural Islamica de Valencia-, en el que, en escritura arap, se pot llegir “Milenari del Regne de Valencia”. En ell introdui el relat dels seus infructuosos intents de que algun organisme oficial impulsara la commemoracio.

A continuacio la comitiva se dirigi al proxim carrer En Borràs, a on se pot contemplar algun fragment de la muralla d’epoca islamica. Aci Juli Moreno feu una explicacio del seu recorregut i tecnica de construccio.

Finalment, a curta distancia, en la tranquila plaça de la Santa Creu, Joan Batiste Sancho glossà la figura de Rafael Villar, gran poeta i dramaturc. Un autor injutament oblidat, fallit en 1983, que Sancho reivindicà per la seua calitat com a poeta, aixina com per la seua aportacio al valencianisme.

Els assistents, prop de trenta, que coincidiren en lo molt que trobaven a faltar estes cites mensuals, pogueren resarcir-se en este intens mati cultural.