M’agradaria dir-vos eixes coses
que es fan espiga o llum a la paraula.
M’agradaria tindre sense núvols
el goig que es torna veu des de l’entranya.
Pero tinc un dolor enmig la llengua
que em fa tancar els llavis ple de ràbia,
quan veig el fill negat que mistifica
l’orige de la llengua valenciana.
Tinc un desig de paus i de concòrdies
marchant unidament per eixa causa
que no coneix l’engany, ni mai té dubte
quan sembra de Senyeres nostra pàtria.
I cride al poble meu. Cride a la terra
que sap quallar el fruit de nostra parla
per tal de que no calle ni claudique
davant de qui la ven, o la regala.
Que estem farts d’enemics i no de fòra
Estem sabent quí monta la batalla
per ser protagoniste d’eixa lluita
que li ompli de misèries la bojaca.
Estem cansats de vore les consciències
dispostes a l’oferta i la rebaixa,
per tindre camp obert a la mentira
i anar minant el tronc de la paraula.
Que hui tens valencians desfent l’història.
Hui aquells que ahir semblaven aigua clara
s’han despullat d’hipòcrites mesures
i han descobert que el joc tenia trampa.
Hui s’han llevat de colp la pell d’ovella
que ahir duyen per tota indumentària
els llops que preparaven l’envestida
per traure-li profit a la mudança.
I allò que pareixia una victòria
que al poble com en somis esperava
s’ha transformat en guerra sorda i dura
que hui estem tots patint potser massa.
Han dividit els hòmens i la terra.
Han destrossat la nota que agermana.
Han contrafet l’essència constructiva
sembrant l’antagonisme i la distància.
Han amerat de dubtes a eixe poble
que busca veritats en l’hora blava
deixant caure una boira que li oculta
la font en llibertat de l’esperança.
Ningú no sap per qué la veu es trenca.
Ningú no sap quí cobra ni quí paga
I yo dic que és Valéncia la que plora
per tant de fill postís i tanta estafa.
Si tots els valencians no anem a una
sabent que estem jugant-nos nostra raça,
¡serem un poble inútil sense meta
eterns esclaus d’un amo i una vara!
¡Germans! ¡Lliures germans de branca nova
que no voleu servir a gent estranya!
¡Unim-nos colze ab colze! Que es remonte
la veu i l’esperit per eixa causa
que és justa perque és nostra des de sempre
i té que ser, per nostra, valenciana.
Hui estem tots esperant eixa collita
que vol donar el fruit de la paraula.
Estem esperançats davant la nostra
Valéncia que vol créixer lliure i ampla.
Pero no confiem en els milacres
a l’hora de lluitar contra la farsa.
Parlem i parlem fort. Que ningú afluixe
el pas davant l’obstàcul si és que s’alça.
Perqué si es pert la fe i es calla l’home,
¡voreu com és la pedra la que parla!
Anfós Ramon i García
Publicat en el dossier de Convencio Valencianista el 9 d’octubre de 2013