Senyeres al balcó 2024

Un any llarc de gestio d’un nou govern en el Palau de la Generalitat permet valorar la seua actuacio.

En el tema de la llengua valenciana, que es el mes simbolic, podem vore cóm el continuisme es la tonica. Alguna manifestacio de cara a la galeria, alguna critica a l’Academia Valenciana de la Llengua (que no deixa de ser una criatura seua, del partit que governa), pero cap de canvi substancial. Podem testar la seua orientacio pel diferent tracte otorgat a dos poetes: homenages multiples a Andres Estelles en l’excusa del centenari i practica ignorancia d’un atre centenari, el que commemora a Anfos Ramon.

Per lo demes, continuen les subvencions a orri al pancatalanisme mentres s’otorguen almoines al valencianisme. Curios es cóm reguen en euros als primers, que no els van a votar mai, mentres esperen traure redit electoral de cada miser centim que gasten en els segons. L’explicacio es doble: per un costat, perque en Madrit els donen instruccions de no tocar res, que els catalans son molt seus i en el futur poden necessitar el seu recolzament en el Congrés dels Diputats, i per un atre, perque en el fondo no se creuen ad este poble, que, per ad ells, no es mes que un apendix sacrificable en l’altar de la sacrosanta unitat espanyola.

I, mentrestant, uns atres territoris van fent cami, i alguns d’ells, a base de chantages, conseguixen lo que volen. Lo pijor es que, entre les coses que volen, se troba menjar-se al poble valencià d’un mos.

Per tot aço i molt mes; perque hem de demostrar l’orgull de valenciania si volem sobreviure com a poble:

¡Valencianes i valencians, Senyeres al balco!

 

 

Senyeres al balco 2024

Reflexions en vespres d’eleccions

Per Albert Marín Sanchis

En nomes unes semanes els valencians tindrem de nou l’oportunitat d’elegir als qui dirigiran la nostra societat, la nostra economia, inclus la nostra forma de vida en els proxims quatre anys. Es, se diu, la festa de la democracia, encara que de festa pot ser tinga alguna cosa, pero de democracia, poc, perque totes les candidatures que se presenten no juguen en les mateixes cartes i, per tant, no conten en les mateixes possibilitats d’eixir.

Per a començar, l’estat finança als partits segons el numero de vots que obtenen; pero nomes si trauen representacio. Aixina, el vot depositat a una candidatura que no alcança eixa meta, es pert per a tot, inclus per a pagar les despeses que la presentacio a eleccions comporta, que han de ser assumides pels propis militants d’eixos partits.

I, una vegada presentada la candidatura, els temps de propaganda electoral que els mijos de comunicacio publics els regalen, tampoc es repartix equitativament, ni en quantitat ni en horari. Els mes votats en les ultimes eleccions reben hores d’atencio mediatica i d’espots gratuïts en prime time, mentres que al restant a penes els donen 10 minuts en horari de matinada. El resultat es que, per a la major part de la ciutadania, a les eleccions nomes es presenten mija dotzena de candidatures, i no les prop de 20 que ho fan realment.

I si ya tenim clar que el joc es juga en nomes uns pocs jugadors, ¿quines opcions tenim els valencians?

Fa uns dies, en una televisio publica vaig oir que els valencians no tenim motius per a deixar de votar als partits que en este moment estan en el Consell. Era, per supost, una veu interessada. Perque si fem memoria, el PSPV-PSOE en estos huit anys de presidencia del Consell no ha conseguit fer realitat les reivindicacions que teniem llavors:

• Continuem sent l’autonomia pijor finançada de l’estat, sent l’unica que, estant per baix del PIB per habitant mig de l’estat, som aportadors nets al sistema.
• Les despeses de la dependencia, que l’estat per llei hauria d’assumir en un 50%, continua fent-ho en manco del 20%.
• El corredor mediterraneu permaneix estancat.
• El Dret Civil valencià seguix sense poder-se aplicar. El recurs d’inconstitucionalitat que va posar el PSOE de Zapatero va fer illegal lo que s’arreplegava en l’Estatut, i nos va convertir en l’unica nacionalitat de l’estat que no pot llegislar la vida dels seus ciutadans segons el seu Dret Civil propi. I no hi ha esperança de que pugam fer-ho en breu.
• Els trens de rodalies, de titularitat estatal, son un desastre.
• Etc., etc.

I si tot aço no fora prou, a l’aigua del transvasament Tajo-Segura, que fa huit anys la teniem, fa poc que se li ha donat practicament el colp de gracia en favor de Castilla-La Mancha.

Tota una carta de presentacio per a tornar-los a votar.

I qué dir del seu soci de govern, Compromís. Compliç dels incompliments anteriors, en la seua versió “nacionalista” tampoc ha complit. En el Parlament espanyol, a on teoricament es oposició, no ha segut capaç d’obtindre cap de les nostres reivindicacions. Nomes ha tret del president Sánchez promeses que han segut sistematicament incomplides, sense que aixo haja supost ni una sola vegada que votara en contra del govern espanyol.

I el seu candidat a president de la Generalitat, Baldoví, hui diputat en Madrit, ni tan sols va ser capaç de presentar com tocava una mocio per a que la Constitucio nos permetera tindre el nostre Dret Civil propi; i la seua intervencio en l’esperpentica mocio de censura de Tamames, va ser l’unica “autonomista” que no va fer cap reivindicacio de les necessitats del seu territori.

I si la seua presencia en el Parlament espanyol ha segut com a poc, inutil, el seu comportament en Valéncia tampoc ha segut millor. Dient-se “nacionalistes”, la nacionalitat valenciana està cada vegada mes diluida entre la ciutadania:

• Els actes del 9 d’Octubre es tanquen en el cap i casal en les notes de l’himne espanyol, com tambe es fa a la fi de l’ofrena de flors a la Mare de Deu, o en la cremà de la falla de la Plaça de l’Ajuntament de Valéncia.
• Les falleres majors continuen duent l’ensenya estatal en la banda, situant-la per damunt de la Senyera que porten les dones de les Corts d’Honor.
• Continuem sense un codic ISO que identifique les obres fetes en valencià, com tenen per eixemple els lleonesos o els asturians.
• Continuem sense una extensio de domini .val per a les pagines web valencianes.
• El requisit llingüistic està encara en qüestio i pareix que siga un destrellat que un servidor public haja d’entendre (que ni tan sols parlar) el nostre idioma.

I a nivell economic, la seua oposicio a acontenyiments com la Copa America, que acabà en Barcelona, o a l’ampliacio del port de Valéncia ciutat, que nomes beneficia a Catalunya, dibuixa una Valéncia poblerenca i sense proyeccio internacional.

I com a colofo, si en estos huit anys no han fet res, el cap de la formacio “nacionalista” de la coalicio, l’antic Bloc, no estarà en lloc d’eixida de les proximes llistes, en lo qual encara farien manco “nacionalment”; o pijor, farien mes espanyolisme i mes catalanisme, puix la seua aliança en el Sumar de Yolanda Díaz pareix un fet.

De l’atre soci de govern en la Generalitat, Podemos, poc es pot dir a nivell valencià. Obsesionats en la seua revolucio feminista (en propostes com “Aplicar criteris de l’urbanisme feminista en la planificacio urbana”, “Promoció de l’accesibilitat universal de l’urbanisme feminista”, o “Disseny de patis escolars des de la perspectiva de genere”) pareix que el restant s’assunts els importen manco. I propostes que podriem considerar valencianes, com la modificació de l’Estatut, l’eliminacio de les diputacions, la llimitacio de mandats o la modificacio de la Llei Electoral valenciana, mai arribaren a les Corts; i en estos moments el seu proces de descomposicio pareix imparable.

¿Confiem, per tant, en l’oposicio? Puix tampoc. S’ha de recordar que el PP ya estigue governant este territori molts anys i la situacio actual valenciana, en molts aspectes, es culpa d’eixe partit. La seua dependencia de les decisions de Madrit dugueren a la creacio de la AVLl ‒excusa actual per a justificar la substitucio llingüistica en marcha‒ com a favor a Aznar. No volgue resoldre l’infrafinançament, que ya patiem, com tampoc retirà el recurs d’inconstitucionalitat posat pel PSOE contra el Dret Civil valencià, i, mes encara, recentment ha pactat en ell no modificar la Constitucio per a que tinga cabuda en ella. A la fi, PSOE i PP son tal per a qual: Espanya primer.

I del restant de partits que hui estan en les Corts, Ciudadanos i Vox, millor comentar poc. De tall explicitament antiautonomiste, i, per tant antivalencià, votaren en contra de la recuperacio del Dret Civil valencià, i les seues estructures son totalment dependents de les decisions que prenguen els seus caps de Madrit.

Aixina puix, l’opcio de tornar a deixar el nostre govern en mans de partits estatals no nos durà res bo als valencians, com ho ha fet fins ara.

Hauriem, d’una vegada per totes, de canviar la nostra historia mirant cap a dins, als partits que no sols tinguen les seues seus aci, sino que no tinguen interessos culturals, economics o politics en uns atres territoris.

L’oferta, en tot cas, es variada.

Totes estes formacions tenen una vocació essencialment municipalista i en nules opcions d’arribar a Corts; pero tota pedra fa paret, i hi ha que consolidar proyectes propis per a poder jugar a llargues.

Pero hem de fer tria. Tria entre aquelles que no es creuen la nacionalitat valenciana i les que sí. Entre les que son una especie de satelits de partits espanyols en algun tiny culturaliste valencià, i les que pensen en Valéncia de manera autonoma i sense dependencies exteriors.

I, de les que en principi es poden presentar, pense que n’hi ha una que està intentant fer be les coses, aglutinant forces dispars i construint des de baix: es DECIDIX, a la que des d’aci li desige tota la sort del mon.

¡Senyeres al balco 2022!

Un any mes Convencio Valencianista fa una crida que dirigix a la ciutadania en general i al valencianisme en particular per a que el 9 d’Octubre, Dia Nacional Valencià, fem tots patent la nostra valenciania exhibint la Real Senyera en els nostres domicilis, en balcons i finestres.

No deixem passar eixe dia com un festiu mes; te un profunt significat historic i reivindicatiu que no deu quedar diluit, be per l’interessada desvirtuacio –inclus institucional–, be pel mercantilisme auspiciat per sectors socials que tot ho convertixen en objecte de comerç.

Manifestem el nostre orgull de poble, de l’historia de la que hem segut protagonistes, de la llengua valenciana, una llengua ben nostra, construida pels nostres antepassats a lo llarc dels sigles i que nos han llegat com a herencia a conservar, dels valencians ilustres en tants camps i disciplines, que en el seu talent i esforç han contribuit a l’alvanç, progrés i modernisacio de la societat.

Exteriorisem la nostra voluntat de voler seguir sent un poble, el Poble Valencià, fent per viure els simbols que nos identifiquen i particularisen respecte del restant de pobles del mon. Fem, d’esta manera, homenage a tants valencians que a lo llarc del temps han lluitat per a defendre la nostra integritat i els nostres drets com a poble.

Demostrem la voluntat de compartir un futur, de resistir ad aquells que nos volen docils i sumissos, a ponent o a tramontana, perque no conceben, no toleren, que un valencià puga sentirse orgullos de ser-ho, sense sucursalismes culturals, economics o identitatiris.

Per orgull de lo que hem segut i per reivindicacio de lo que volem ser:

¡Valencianes i valencians, Senyeres al balco!

 

 

¿COM CONCURSAR EN LA CAMPANYA?

1.- Pengeu la vostra #Senyera en el balco de casa o en algun lloc esterior (finestra, teulada…)
2.- Feu una foto lo mes bonica que pogau i que es veja ben vista la Senyera.
3.- Envieu les fotos per privat a la pagina Facebook de Convencio Valencianista i mosatros les pujarem a l’album d’enguany. Molt important. Teniu fins als dia 8 a les 20:00h (8 de la nit)
4.- Lo mes important. Voteu i convideu als vostres amics a que vos voten. Tots podem guanyar el concurs.
El dia 9 d’octubre a les 21:00h (9 de la nit) es procedirà al reconte dels vots i es puntuaran com l’any passat (1 punt per cada màgrada, 2 per cada m’importa i 3 per cada m’enchisa).El guanyador serà publicat en la pagina de Convencio i rebrà un lot de llibres valencians.
Ademes, a l’any que ve la foto guanyadora anirà inclosa en el pasqui que publica tots els anys Convencio Valencianista.
¡Que guanye el millor!

 

Per la recuperacio del Dret Civil Valencià

Per una finançacio justa

Per la conclusio definitiva del Corredor Mediterraneu

Per unes infraestructures en les que poder afrontar en garanties els reptes del sigle XXI

Per la preservacio del nostre patrimoni natural

Pel respecte institucional a l’idioma valencià, reconegut en l’Estatut d’Autonomia

Per l’oficialisacio de les Normes d’El Puig

¡SENYERES AL BALCO!

 

 

Image de portada: Foto de Lola García Broch, guanyadora del concurs “Senyeres al Balco” 2021.

 

 

 

Convencio Valencianista celebra el «I Encontre Formatiu»

El dissabte 24 de setembre, en la seu de l’entitat cultural El Piló de Burjassot, una trentena d’assistents ha participat en el ‘I Encontre Formatiu’ organisat per l’associacio Convencio Valencianista.

La jornada ha començat a les nou del mati i ha acabat a les huit de la vesprada.

Cinc han segut les ponencies, desenrollades per experts en cada una de les tematiques: Jesualt Masia, sicolec, ha parlat de “L’influencia social de les minories”, Toni Fontelles, periodiste, de “Comunicacio i relacio en els mijos”, Albert Marín, ingenier industrial i politic, de «Models d’Estat i de govern”. Acabada la pausa per a dinar ‒en un local proxim‒, José Ramón Chirivella, president de Juristes Valencians, ha donat una lliço sobre “El Dret Civil Valencià” i Joan Sancho, ingenier de telecomunicacions i president de Convencio Valencianista, ha presentat una “Aproximacio a un Pla Estrategic per al valencianisme”.

Totes les intervencions han segut complementades per una tanda de preguntes, quan no de vius debats.

Al finalisar, els assistents han destacat l’alt nivell dels ponentes i l’ambient de treball en un clima de cordialitat.

L’organisacio anuncia que este es el primer d’una serie d’encontres que tenen l’objectiu de possibilitar una formacio d’ample espectre en el moviment valencianiste.

 

 

 

 

El valencianisme recolza la recuperacio del Dret Civil Valencià

Membres del Rogle Constanti Llombart i de Convencio Valencianista junt a unes atres entitats de la societat vivil valenciana forem convidats a la jornada que l’associacio Juristes Valencians (AJV) organisà, el passat 7 de març en el Congrés dels Diputats, baix el lema “40 Aniversari Estatut. Hora del Dret Civil Valencià”.

Partiparem en una jornada reivindictiva sobre la recuperacio del Dret Civil Valencià en la que es desenrollaren varies taules redones al voltant de cóm i quína es la situacio per a que puga prosperar esta iniciativa de recuperacio, despuix d’haver segut tombada pel Tribunal Constitucional, que no dubtà en fer-ho retrotaguent-se i amparant-se en al Decrert de Nova Planta de 1707 en el que el borbo Felip V castigà en sanya als valencians, a pesar de la fidelitat i recolzament que li prestaren part i destacats membres de la societat valenciana de l’epoca.

L’acte s’inicià en les paraules de la consellera de Participacio, Transparencia, Cooperacio i Calitat Democratica que no dubtà en recolzar esta reivindicacio, pero foren juristes, doctors en Dret i professors d’Historia del Dret els qui protagonisaren les intervencions mes documentades sobre la situacio sobre la recuperacio del Dret Civil Valencià, l’estat de la qüestio i les o la possible via que s’obri proponent una solucio imaginativa que consistix no en una reforma del text constitucional propiament dita, sino en un afegit tecnic a la disposicio adicional.

 

Destacà l’intervencio del valencià Pascual Sala, expresident del Tribunal Suprem, del Consell general del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional, en la que explicà l’utilitat de recuperar el poder llegislar en materia de Dret Civil, lo qual ajudaria a fer mes agil, comoda i viable la vida dels valencians en le seues relacions interpersonals, un dret del que fruixen mes de 15 millons d’espanyols i autonomies en molt menor tradicio historica sobre el mateix, no de bades el Dret foral valencià fon pioner, model i inspirador d’uns atres codics llegislatius historics.

Representacio empresarial, sindical i de partits politics tingueren veu en diferents taules i, si be la majoria coincidiren en que era el moment adequat per a exigir eixe llauger retoc tecnic, no faltà qui expongue lo contrari, que igual “este no era el moment adequat”. Aço, en veu d’un diputat nacional, que pertany a una circumscripcio valenciana, es “sempre” l’excusa pefecta per a no comprometre’s i mirar mes pels interessos propis i partidistes que els de la ciutadania a la que deu representar.

Una jornada intensa en la que José Ramon Chirivella, president de AJV, en valentes paraules clausurà la jornada interpelant tant als diputats valencians en el Congrés com al President del Consell i a les Corts Valencianes a que peguen una ultima espenta per a fer realitat esta justa aspiracio abans del proxim mes de juliol de 2022, data en que celebrarém el 40 aniversari de l’Estatut d’Autonomia. Este sería el millor regal, la millor prova d’afecte i consideracio.

Des de les nostres associacions seguirém recolzant la labor que desenrolla AJV perque coincidim en la necessitat de recuperar i profundisar en tot allo que contribuixca a millorar la vida dels valencians, les nostres aspiracions d’autogovern i elevar la nostra autoestima.