Etiqueta: Valencianisme

Senyeres al balco 2023

Javier Navarro

En l’arribada d’un nou govern al Palau de la Generalitat ha tornat a aguaitar la polemica entorn a la llengua; el “conflicte llingüistic”, com s’ha batejat per uns i per atres, pero que va molt mes alla de la llengua fins a comprendre l’identintat valenciana tota.

L’existencia d’una normativa ortografica propia –les Normes d’El Puig o de la RACV– per a la llengua valenciana s’ha fet visible i present novament, trencant el silenci, l’arraconament i la persecucio a les que ha segut somesa, en especial intensitat –pero no a soles– per part del govern del Botanic en les dos passades llegislatures.

Pero tot apunta a que nomes es tracta d’una breu llampada d’esperança, perque la situacio politica actual augura que Valencia i els valencians tornarém a ser de nou moneda de canvi en les negociacions per a conseguir el govern en l’estat.

Front a tan innobles maniobres no hem de deixar de fer crides d’atencio a un poble valencià que necessita reaccionar. Valencia pesara en l’estat, en Europa i en el mon, si es valenciana, si se lliura de tuteles i de sumissions a proyectes imperialistes que nos volen provincians i despersonalisats.

Es hora de fer valdre la llibertat i de fer front als qui bramen en contra de la nostra nacionalitat, als qui treballen per la dilucio de la nostra cultura, historia i llengua, als qui neguen i reneguen de Valencia, i als que no son mes que vassalls al servici de proyectes quimerics.

Es hora d’exteriorisar l’orgull de valenciania, de reivindicar que volem ser lo que sempre hem segut. Per tot aixo:

¡Valencianes i valencians, Senyeres al balco!

 

 

¿COM CONCURSAR EN LA CAMPANYA?

1.- Pengeu la vostra #Senyera en el balco de casa o en algun lloc esterior (finestra, teulada…)
2.- Feu una foto lo mes bonica que pogau i que es veja ben vista la Senyera.
3.- Envieu les fotos per privat a la pagina Facebook de Convencio Valencianista i mosatros les pujarem a l’album d’enguany. Molt important. Teniu fins als dia 8 a les 20:00h (8 de la nit)
4.- Lo mes important. Voteu i convideu als vostres amics a que vos voten. Tots podem guanyar el concurs.
El dia 9 d’octubre a les 21:00h (9 de la nit) es procedirà al reconte dels vots i es puntuaran com l’any passat (1 punt per cada màgrada, 2 per cada m’importa i 3 per cada m’enchisa).El guanyador serà publicat en la pagina de Convencio i rebrà un lot de llibres valencians.
Ademes, a l’any que ve la foto guanyadora anirà inclosa en el pasqui que publica tots els anys Convencio Valencianista.
¡Que guanye el millor!

 

Per l’identitat i genuïnitat de la llengua valenciana

Per l’oficialisacio de les Normes d’El Puig

Per un codic ISO i un domini .val per a la nostra llengua

Per la recuperacio del Dret Civil Valencià

Per la conclusio del Corredor Mediterraneu i demes infraestructures necessaries per a desenrollar el nostre potencial

Per la preservacio del nostre camp i el nostre patrimoni natural



Per a transmetre als nostres fills l’herencia dels nostres majors.

Valencianes i valencians, per tot aço i per a demostrar que no som un poble vençut:

¡Senyeres al balco!

Comunicat de CONVENCIÓ VALENCIANISTA en defensa de la llengua valenciana

Javier Navarro

Les declaracions de la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, en el seu discurs de presa de possessió d’ahir, a on va dir «quiero manifestar mi compromiso con el castellano, el catalán, el euskera y el gallego, y la riqueza lingüística que suponen», negant-li a la llengua valenciana la seua oficialitat i la seua igualtat respecte a les demés llengües d’Espanya, la considerem un nou atac a la senya d’identitat més important del Poble Valencià.

Recordem a la Presidenta del Congrés i als demés polítics espanyols i valencians que la Constitució Espanyola en el seu artícul 3.1 establix que «el castellà és la llengua oficial de l’Estat» i que en el punt 2 dispon que «les atres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acort en els seus Estatuts»; i afig en el punt 3 que «la riquea de les distintes modalitats llingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció». L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu artícul sext, dispon que: «La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. L’idioma valencià és l’oficial de la Comunitat Valenciana».

 És per açò que Convenció Valencianista, entitat cívica-social que des de 2012 treballa des d’un esperit constructiu per un futur més valencià i més lliure per a la Societat Valenciana vol fer constar que:

1) La denominació de “valencià” és, dins del marc jurídic estatutari i constitucional, l’única aplicable en organismes oficials per a la llengua pròpia del poble valencià. Un marc clarament delimitat per les normes llegals de més alt ranc de l’Estat Espanyol, les quals no poden ser contradites per l’interpretació forçada de dictàmens sense valor jurídic, pels usos particulars d’entitats o partits polítics en eixercici de la seua llibertat d’expressió, ni, menys encara, per interpretacions particulars, que no són més que afirmacions de part.

2) Eixa entitat oficialment diferenciada de la llengua valenciana deu tindre el seu reflex en les seues pròpies versions llingüístiques oficials.

3) Aixina puix, en àmbits oficials, ha d’utilisar-se la denominació oficial del nostre idioma, i en cap ocasió produir-se l’omissió de la llengua valenciana en versions i traduccions oficials pròpies, si volem assegurar el respecte a la llei i a la convivència democràtica i pacífica.

Per tot açò, Convenció Valencianista insta a la presidenta del Congrés dels Diputats a que, en el desenroll del seu càrrec, utilise i respecte la denominació oficial, estatutària i constitucional de “valencià”, “llengua valenciana” o “idioma valencià”, i també garantise la seua consideració com a llengua oficial en les versions oficials orals i escrites que emeta el Congrés dels Diputats, en les mateixes consideracions i prerrogatives que el restant de llengües cooficials d’acort en els respectius Estatuts d’Autonomia.

També, instem als diputats i senadors valencians, als diputats de les Corts Valencianes, al Govern Espanyol, al Govern Valencià i, en general, a tots els valencians, a que exigixquen públicament l’estricte compliment de la llegalitat vigent en esta matèria, per damunt d’opinions particulars o partidistes.

 En Valéncia, a 18 d’agost de 2023

CONVENCIÓ VALENCIANISTA

 

 

 

 

 

 

Reflexions en vespres d’eleccions

Javier Navarro

Per Albert Marín Sanchis

En nomes unes semanes els valencians tindrem de nou l’oportunitat d’elegir als qui dirigiran la nostra societat, la nostra economia, inclus la nostra forma de vida en els proxims quatre anys. Es, se diu, la festa de la democracia, encara que de festa pot ser tinga alguna cosa, pero de democracia, poc, perque totes les candidatures que se presenten no juguen en les mateixes cartes i, per tant, no conten en les mateixes possibilitats d’eixir.

Per a començar, l’estat finança als partits segons el numero de vots que obtenen; pero nomes si trauen representacio. Aixina, el vot depositat a una candidatura que no alcança eixa meta, es pert per a tot, inclus per a pagar les despeses que la presentacio a eleccions comporta, que han de ser assumides pels propis militants d’eixos partits.

I, una vegada presentada la candidatura, els temps de propaganda electoral que els mijos de comunicacio publics els regalen, tampoc es repartix equitativament, ni en quantitat ni en horari. Els mes votats en les ultimes eleccions reben hores d’atencio mediatica i d’espots gratuïts en prime time, mentres que al restant a penes els donen 10 minuts en horari de matinada. El resultat es que, per a la major part de la ciutadania, a les eleccions nomes es presenten mija dotzena de candidatures, i no les prop de 20 que ho fan realment.

I si ya tenim clar que el joc es juga en nomes uns pocs jugadors, ¿quines opcions tenim els valencians?

Fa uns dies, en una televisio publica vaig oir que els valencians no tenim motius per a deixar de votar als partits que en este moment estan en el Consell. Era, per supost, una veu interessada. Perque si fem memoria, el PSPV-PSOE en estos huit anys de presidencia del Consell no ha conseguit fer realitat les reivindicacions que teniem llavors:

• Continuem sent l’autonomia pijor finançada de l’estat, sent l’unica que, estant per baix del PIB per habitant mig de l’estat, som aportadors nets al sistema.
• Les despeses de la dependencia, que l’estat per llei hauria d’assumir en un 50%, continua fent-ho en manco del 20%.
• El corredor mediterraneu permaneix estancat.
• El Dret Civil valencià seguix sense poder-se aplicar. El recurs d’inconstitucionalitat que va posar el PSOE de Zapatero va fer illegal lo que s’arreplegava en l’Estatut, i nos va convertir en l’unica nacionalitat de l’estat que no pot llegislar la vida dels seus ciutadans segons el seu Dret Civil propi. I no hi ha esperança de que pugam fer-ho en breu.
• Els trens de rodalies, de titularitat estatal, son un desastre.
• Etc., etc.

I si tot aço no fora prou, a l’aigua del transvasament Tajo-Segura, que fa huit anys la teniem, fa poc que se li ha donat practicament el colp de gracia en favor de Castilla-La Mancha.

Tota una carta de presentacio per a tornar-los a votar.

I qué dir del seu soci de govern, Compromís. Compliç dels incompliments anteriors, en la seua versió “nacionalista” tampoc ha complit. En el Parlament espanyol, a on teoricament es oposició, no ha segut capaç d’obtindre cap de les nostres reivindicacions. Nomes ha tret del president Sánchez promeses que han segut sistematicament incomplides, sense que aixo haja supost ni una sola vegada que votara en contra del govern espanyol.

I el seu candidat a president de la Generalitat, Baldoví, hui diputat en Madrit, ni tan sols va ser capaç de presentar com tocava una mocio per a que la Constitucio nos permetera tindre el nostre Dret Civil propi; i la seua intervencio en l’esperpentica mocio de censura de Tamames, va ser l’unica “autonomista” que no va fer cap reivindicacio de les necessitats del seu territori.

I si la seua presencia en el Parlament espanyol ha segut com a poc, inutil, el seu comportament en Valéncia tampoc ha segut millor. Dient-se “nacionalistes”, la nacionalitat valenciana està cada vegada mes diluida entre la ciutadania:

• Els actes del 9 d’Octubre es tanquen en el cap i casal en les notes de l’himne espanyol, com tambe es fa a la fi de l’ofrena de flors a la Mare de Deu, o en la cremà de la falla de la Plaça de l’Ajuntament de Valéncia.
• Les falleres majors continuen duent l’ensenya estatal en la banda, situant-la per damunt de la Senyera que porten les dones de les Corts d’Honor.
• Continuem sense un codic ISO que identifique les obres fetes en valencià, com tenen per eixemple els lleonesos o els asturians.
• Continuem sense una extensio de domini .val per a les pagines web valencianes.
• El requisit llingüistic està encara en qüestio i pareix que siga un destrellat que un servidor public haja d’entendre (que ni tan sols parlar) el nostre idioma.

I a nivell economic, la seua oposicio a acontenyiments com la Copa America, que acabà en Barcelona, o a l’ampliacio del port de Valéncia ciutat, que nomes beneficia a Catalunya, dibuixa una Valéncia poblerenca i sense proyeccio internacional.

I com a colofo, si en estos huit anys no han fet res, el cap de la formacio “nacionalista” de la coalicio, l’antic Bloc, no estarà en lloc d’eixida de les proximes llistes, en lo qual encara farien manco “nacionalment”; o pijor, farien mes espanyolisme i mes catalanisme, puix la seua aliança en el Sumar de Yolanda Díaz pareix un fet.

De l’atre soci de govern en la Generalitat, Podemos, poc es pot dir a nivell valencià. Obsesionats en la seua revolucio feminista (en propostes com “Aplicar criteris de l’urbanisme feminista en la planificacio urbana”, “Promoció de l’accesibilitat universal de l’urbanisme feminista”, o “Disseny de patis escolars des de la perspectiva de genere”) pareix que el restant s’assunts els importen manco. I propostes que podriem considerar valencianes, com la modificació de l’Estatut, l’eliminacio de les diputacions, la llimitacio de mandats o la modificacio de la Llei Electoral valenciana, mai arribaren a les Corts; i en estos moments el seu proces de descomposicio pareix imparable.

¿Confiem, per tant, en l’oposicio? Puix tampoc. S’ha de recordar que el PP ya estigue governant este territori molts anys i la situacio actual valenciana, en molts aspectes, es culpa d’eixe partit. La seua dependencia de les decisions de Madrit dugueren a la creacio de la AVLl ‒excusa actual per a justificar la substitucio llingüistica en marcha‒ com a favor a Aznar. No volgue resoldre l’infrafinançament, que ya patiem, com tampoc retirà el recurs d’inconstitucionalitat posat pel PSOE contra el Dret Civil valencià, i, mes encara, recentment ha pactat en ell no modificar la Constitucio per a que tinga cabuda en ella. A la fi, PSOE i PP son tal per a qual: Espanya primer.

I del restant de partits que hui estan en les Corts, Ciudadanos i Vox, millor comentar poc. De tall explicitament antiautonomiste, i, per tant antivalencià, votaren en contra de la recuperacio del Dret Civil valencià, i les seues estructures son totalment dependents de les decisions que prenguen els seus caps de Madrit.

Aixina puix, l’opcio de tornar a deixar el nostre govern en mans de partits estatals no nos durà res bo als valencians, com ho ha fet fins ara.

Hauriem, d’una vegada per totes, de canviar la nostra historia mirant cap a dins, als partits que no sols tinguen les seues seus aci, sino que no tinguen interessos culturals, economics o politics en uns atres territoris.

L’oferta, en tot cas, es variada.

Totes estes formacions tenen una vocació essencialment municipalista i en nules opcions d’arribar a Corts; pero tota pedra fa paret, i hi ha que consolidar proyectes propis per a poder jugar a llargues.

Pero hem de fer tria. Tria entre aquelles que no es creuen la nacionalitat valenciana i les que sí. Entre les que son una especie de satelits de partits espanyols en algun tiny culturaliste valencià, i les que pensen en Valéncia de manera autonoma i sense dependencies exteriors.

I, de les que en principi es poden presentar, pense que n’hi ha una que està intentant fer be les coses, aglutinant forces dispars i construint des de baix: es DECIDIX, a la que des d’aci li desige tota la sort del mon.

Convencio Valencianista publica el número 2 de Claus de Llibertat en motiu del 40 aniversari de l'Estaut d'Autonomia

Convencio Valencianista publica el número 2 de Claus de Llibertat en motiu del 40 aniversari de l’Estaut d’Autonomia

Javier Navarro

Claus de Llibertat, la revista que edita Convenció Valencianista, dedica el seu numero 2 a commemorar el 40 aniversari de la consecució de l’Estatut Autonomia per part del poble valencià. La publicacio apareix el 9 d’Octubre, Dia Nacional Valencià.

Tres articuls centrals aborden, des de diferents perpectives, est aniversari: “40 anys d’autogovern valencià. La reivindicació del primer valencianisme i del republicanisme” de l’historiador Vicent Sanz Sancho, qui repassa exhaustivament les reivindicacions que el valencianisme realisà historicament en pro de la consecució de l’autogovern. L’expresident de les Corts Valencianes, Héctor Villalba Chirivella, i el president de l’Associació de Juristes Valencians, Josep Chirivella Vila, reflexionen sobre estos 40 anys d’autonomia i les carencies i reptes que encara queden per conseguir als valencians per a gojar d’un autogovern ple.

També conté artículs de caràcter més històric, com els escrits per Perdro Fuentes Caballero, president de l’Associació Roc Chabas La Marina, i per l’investigador Javier Navarro Andreu, els quals aborden les reivindicacions valencianistes entorn als símbols identitaris en la pre autonomia i l’invent de la denominació “Comunitat Valenciana”, respectivament.

La revista la completa l’editorial i una crida davant de la festivitat del 9 d’Octubre. També es pot llegir una crònica del I Encontre Formatiu que organisà l’associació fa nomes unes semanes i un artícul del sociòlec Jesualt Masià, en el qual tracta l’incomprensible “Any Joan Fuster” que ha celebrat la Generalitat Valenciana.

Per ultim, les resenyes de cinc publicacions de gran interés, carregades d’arguments per a l’autoafirmacio valencianista, que a l’hora desmonten les falacies del pancatalanisme, completen este numero de Claus de Llibertat.

Tots els que estiguen interessats en adquirir un eixemplar ho poden fer a través del correu electrònic publicacions@convenciovalencianista.org o en la llibreria “Paris-Valencia” del carrer Pelayo, 7, de Valéncia ciutat.

 

¡Senyeres al balco 2022!

Javier Navarro

Un any mes Convencio Valencianista fa una crida que dirigix a la ciutadania en general i al valencianisme en particular per a que el 9 d’Octubre, Dia Nacional Valencià, fem tots patent la nostra valenciania exhibint la Real Senyera en els nostres domicilis, en balcons i finestres.

No deixem passar eixe dia com un festiu mes; te un profunt significat historic i reivindicatiu que no deu quedar diluit, be per l’interessada desvirtuacio –inclus institucional–, be pel mercantilisme auspiciat per sectors socials que tot ho convertixen en objecte de comerç.

Manifestem el nostre orgull de poble, de l’historia de la que hem segut protagonistes, de la llengua valenciana, una llengua ben nostra, construida pels nostres antepassats a lo llarc dels sigles i que nos han llegat com a herencia a conservar, dels valencians ilustres en tants camps i disciplines, que en el seu talent i esforç han contribuit a l’alvanç, progrés i modernisacio de la societat.

Exteriorisem la nostra voluntat de voler seguir sent un poble, el Poble Valencià, fent per viure els simbols que nos identifiquen i particularisen respecte del restant de pobles del mon. Fem, d’esta manera, homenage a tants valencians que a lo llarc del temps han lluitat per a defendre la nostra integritat i els nostres drets com a poble.

Demostrem la voluntat de compartir un futur, de resistir ad aquells que nos volen docils i sumissos, a ponent o a tramontana, perque no conceben, no toleren, que un valencià puga sentirse orgullos de ser-ho, sense sucursalismes culturals, economics o identitatiris.

Per orgull de lo que hem segut i per reivindicacio de lo que volem ser:

¡Valencianes i valencians, Senyeres al balco!

 

 

¿COM CONCURSAR EN LA CAMPANYA?

1.- Pengeu la vostra #Senyera en el balco de casa o en algun lloc esterior (finestra, teulada…)
2.- Feu una foto lo mes bonica que pogau i que es veja ben vista la Senyera.
3.- Envieu les fotos per privat a la pagina Facebook de Convencio Valencianista i mosatros les pujarem a l’album d’enguany. Molt important. Teniu fins als dia 8 a les 20:00h (8 de la nit)
4.- Lo mes important. Voteu i convideu als vostres amics a que vos voten. Tots podem guanyar el concurs.
El dia 9 d’octubre a les 21:00h (9 de la nit) es procedirà al reconte dels vots i es puntuaran com l’any passat (1 punt per cada màgrada, 2 per cada m’importa i 3 per cada m’enchisa).El guanyador serà publicat en la pagina de Convencio i rebrà un lot de llibres valencians.
Ademes, a l’any que ve la foto guanyadora anirà inclosa en el pasqui que publica tots els anys Convencio Valencianista.
¡Que guanye el millor!

 

Per la recuperacio del Dret Civil Valencià

Per una finançacio justa

Per la conclusio definitiva del Corredor Mediterraneu

Per unes infraestructures en les que poder afrontar en garanties els reptes del sigle XXI

Per la preservacio del nostre patrimoni natural

Pel respecte institucional a l’idioma valencià, reconegut en l’Estatut d’Autonomia

Per l’oficialisacio de les Normes d’El Puig

¡SENYERES AL BALCO!

 

 

Image de portada: Foto de Lola García Broch, guanyadora del concurs “Senyeres al Balco” 2021.

 

 

 

Convencio Valencianista celebra el «I Encontre Formatiu»

Javier Navarro

El dissabte 24 de setembre, en la seu de l’entitat cultural El Piló de Burjassot, una trentena d’assistents ha participat en el ‘I Encontre Formatiu’ organisat per l’associacio Convencio Valencianista.

La jornada ha començat a les nou del mati i ha acabat a les huit de la vesprada.

Cinc han segut les ponencies, desenrollades per experts en cada una de les tematiques: Jesualt Masia, sicolec, ha parlat de “L’influencia social de les minories”, Toni Fontelles, periodiste, de “Comunicacio i relacio en els mijos”, Albert Marín, ingenier industrial i politic, de «Models d’Estat i de govern”. Acabada la pausa per a dinar ‒en un local proxim‒, José Ramón Chirivella, president de Juristes Valencians, ha donat una lliço sobre “El Dret Civil Valencià” i Joan Sancho, ingenier de telecomunicacions i president de Convencio Valencianista, ha presentat una “Aproximacio a un Pla Estrategic per al valencianisme”.

Totes les intervencions han segut complementades per una tanda de preguntes, quan no de vius debats.

Al finalisar, els assistents han destacat l’alt nivell dels ponentes i l’ambient de treball en un clima de cordialitat.

L’organisacio anuncia que este es el primer d’una serie d’encontres que tenen l’objectiu de possibilitar una formacio d’ample espectre en el moviment valencianiste.

 

 

 

 

L’illegalitat de la llengua valenciana

Javier Navarro

En Valencia patim una de les situacions llegals mes absurdes del mon mundial. Resulta que hi ha una forma llegal i una atra illegal d’escriure una llengua.

En qualsevol lloc civilisat, parlar o escriure una llengua en correccio es una qüestio d’educacio o de nivell cultural. Si algu comet alguna incorreccio des del punt de vista d’una normativa acceptada, o es per falta de coneiximent, o per rebelia delliberada a l’estar en contra de dita normativa.

Lo mes que te pot passar es trobar-te en el menyspreu per part dels mes elitistes en el primer cas o en el rebuig intelectual en el segon.

Puix be, aci no; aci, si comets una incorreccio normativa, eres directament illegal. 

En 2017 la Diputacio de Valencia retirà unes subvencions a Lo Rat Penat per no seguir la normativa de la AVLl. L’associacio presentà recurs i el passat mes de juliol el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha donat la rao a la Diputacio degut a que en les bases de la convocatoria per a optar a les subvencions s’exigia explicitament acatar la norma de la AVLl.

L’expressio que utilisa el tribunal es: “no se sigue ni se respeta el modelo lingüístico oficial”, i “no se ajusta ni en la ortografia, ni en la sintaxis, ni en la gramática”.

La llei hauria de ser clara, pero no hi ha res clar en tot aço.

Anem a vore. Un juge no sanciona a un conductor ebri perque “està clar” que ha begut. Hi ha una taula de sancions segons la cantitat d’alcohol expirat. Mai ve mal recordar-la:

Entre 0,26 mg/l y 0,50 mg/l: 500 euros i 4 punts del carnet.

Entre 0,50 mg/l y 0,60 mg/l: 1.000 euros i 6 punts del carnet.

A partir de 0,60 mg/l ya es un delit penal que inclus pot comportar penes de preso.

Si tornem al cas de la llengua, quan el tribunal diu que Lo Rat Penat no s’ajusta a la norma,

¿en quína mida no s’ajusta?

Des del punt de vista ortografic, ¿quàntes faltes d’ortografia son admisibles abans de que te deneguen una subvencio? Si escric en les normes del Institut d’Estudis Catalans (es dir, de la AVLl), pero comet cinc faltes cada 1000 paraules, ¿me llevaran la subvencio? ¿I si ne comet 10?, ¿i si en son 200? ¿A on està el llimit?

Lo mateix se pot dir dels atres aspectes, com la sintaxis: ¿quàntes voltes he d’escriure ‘per a tu’ en conte de ‘per tu’ per a ser condenat?

¿I qué dir del lexic? Si en un text escric sempre la preposicio ‘en’ en conte de ‘amb’, per mes que tot lo demes estiga perfectament escrit en subvalleca (subestandar valencià de la llengua catalana), ¿me retiren la subvencio? ¿I si en son mija dotzena de paraules les que canvie?

Tot queda a criteri dels juges, que “aprecien” que no seguix la normativa. Es com si un juge te posa una multa perque “aprecia” que el teu ale fa olor a alcohol.

Per un atre costat, els panques, que s’han passat la vida sentint-se orgullosos d’incomplir la llei quan se tractava de combatre l’imposicio del castella, des de la creacio de la AVLl s’han tornat els mes “llegalistes” del mon i s’alegren a monto d’estes llimitacions de les llibertats. Aixo si, quan els seus amos de Catalunya cometen illegalitats –com declarar l’independencia–, llavors la llei es roïna perque coarta la llibertat i lo moralment acceptable es la desobediencia. Resulta dificil imaginar lo que ha de ser tindre una ment que pot albergar tantes contradiccions sense sentir cap classe de vergonya.

Pero, ademes, esta persecucio nomes du una direccio. Moltes entitats que reben subvencions, per no parlar de, inclus, organismes oficials, com la mateixa Conselleria de Cultura, incomplixen les directrius de la AVLl un dia si i un atre tambe; per eixemple, publicant en web oficial en perfecte catala: “la seva pantalla”, “finalitzi el termini”, etc., sense que passe res. I no parlem de l’universitat perque el Tribunal Constitucional ya determinà que per ad ells no valen les lleis que han de complir els demes ciutadans.

¿Qué demanem, en definitiva? ¿Que s’establixca un barem que aclarixca quantes “incorreccions normatives” son admissibles abans de que te lleven una subvencio? Obviament, no. Aço no faria sino profundisar en l’aberracio en la que estem vivint des de fa ya mes de quaranta anys.

Demanem lo que hem demanat sempre, que s’imponga el trellat. Que se faça un autentic debat sobre este tema (que no l’ha hagut mai, per mes que diguen lo contrari) tant en els ambits academics com entre la societat tota. Pero per ad aixo lo primer hauria de ser deixar d’enganyar a la gent, deixar de manipular, tergiversar, silenciar, censurar i oprimir a qui pensa diferent, aprofitant, per ad aço, que se te el control del sistema educatiu, l’administracio i la major part dels mijos de comunicacio.

Per lo demes, hem de fer notar que el TSJCV no ha requerit cap informe de cap filolec per a fer el seu dictament. Es dir, si alguna cosa ha deixat clara esta sentencia es que no cal ser un expert per a distinguir entre lo que “normativitza” la AVLl i lo que utilisa Lo Rat Penat: efectivament, no fa falta l’ajuda d’un expert per a distinguir entre dos llengües diferents.

 

*Editorial del Rogle Constanti Llombart nº192 (Setembre 2022). 

*Image portada: Freepik

Jornada valencianista en Denia, el proxim 14 de maig

Javier Navarro

L’activitat Tots els dies 9 que mensualment organisa Convencio Valencianista, en colaboracio en unes atres associacions, es desenrollarà en la ciutat de Denia el proxim 14 de maig, a partir de les 10:30 h.

En esta ocasio l’associacio Roc Chabàs-La Marina actuarà d’amfitriona; dels seus membres ha partit la proposta i la persona sobre la que centrarém l’activitat i homenage. Es tracta del pare Pere Esteve, un francisca natural de la capital de la Marina que mori en llaors de santitat en el segle XVII i que fon un gran benefactor dels seus conveïns, a l’hora que realisà una gran labor evangelisadora i se feu carrec d’importants responsabilitats en l’orde conventual. Te obra escrita en llengua valenciana (sermons, goigs i una Historia del Sant Sepulcre en vers).

La cita es a les 10:30 h en el Parc de Torrecremada. Des d’alli nos dirigirém a la ‘Caseta del Pare Pere’, ermitori que ell mateixa va construir i en el que se l’honra, situat als peus del Mongo.

Acabat l’acte nos desplaçarém al carrer Temple de Sant Telm, 7 D, local cedit a l’associacio Roc Chabàs-La Marina per a assistir a la presentacio tres llibres de recent edicio: L’Himne Valencià. Un himne per a un poble, de Juli Moreno, Mosaic castellonenc. Estampes i històries de Castelló, de Xavier Gimeno i XL Aniversari de les Normes d’El Puig de diversos autors. En l’acte participaran els autors indicats, el president de l’associacio amfitriona, Pedro Fuentes, i el president de Convencio Valencianista, Joan Sancho.

Portada del fullet que entregarem a tots els assistents, a on contindrà una biografia del pare Pere Esteve.

 

Cartell de la presentacio i firma de llibres (Associació Cultural Roc Chabàs – La Marina).

Tornen «Tots els dies 9» despuix del paro per la pandemia

Javier Navarro

El dissabte passat, 19 de febrer, Convencio Valencianista recuperava l’activitat “Tots els dies 9”. En esta ocasio dos foren els temes tractats i tres els parlaments.

Enfront de l’iglesia del Carme començà Carles Recio narrant, en la solvencia de qui domina la materia, la proclamacio en 1009 de Mubarak (junt en Muzzafar) com a rei de Valencia a l’independisar-se del Califat de Cordova. Duya en ell el cartell que confeccionà en 2009 -en l’ajuda de la l’Associacio Cultural Islamica de Valencia-, en el que, en escritura arap, se pot llegir “Milenari del Regne de Valencia”. En ell introdui el relat dels seus infructuosos intents de que algun organisme oficial impulsara la commemoracio.

A continuacio la comitiva se dirigi al proxim carrer En Borràs, a on se pot contemplar algun fragment de la muralla d’epoca islamica. Aci Juli Moreno feu una explicacio del seu recorregut i tecnica de construccio.

Finalment, a curta distancia, en la tranquila plaça de la Santa Creu, Joan Batiste Sancho glossà la figura de Rafael Villar, gran poeta i dramaturc. Un autor injutament oblidat, fallit en 1983, que Sancho reivindicà per la seua calitat com a poeta, aixina com per la seua aportacio al valencianisme.

Els assistents, prop de trenta, que coincidiren en lo molt que trobaven a faltar estes cites mensuals, pogueren resarcir-se en este intens mati cultural.