Estimats lectors de Las Provincias, l’any passat el nostre companyó del Colectiu Lluís Fullana de Professors d’Universitat i Doctors Valencianistes, i catedràtic de l’Universitat Politècnica de Valéncia (UPV), Rafael Romero, denunciava la política llingüística de l’Universitat Politècnica de Valéncia i l’atentat contra la llibertat d’expressió en la mateixa. Companyó Rafael al que tant respectem i donem ànims des d’estes pàgines.
Fon en este periòdic, en la pàgina 30 del dia 13 de Novembre de 2007, a on es produïa la denúncia, concretament en un artícul titulat “Algunos valencianos siguen teniendo que agachar la cabeza”. Resumidament, se demanava en aquell artícul el respecte a la llibertat d’expressió en la UPV. I encara aixina continuen les coses. Actualment, si un professor d’esta universitat vol publicar un manual o llibre en valencià, acollint-se a les subvencions que dona la mateixa universitat per a promocionar l’us acadèmic de la llengua valenciana, només té la possibilitat de fer-ho en les formes “cultes” (català) recomanades per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Ni se permeten les formes patrimonials valencianes, permeses també per la AVL, i per tant legals, ni la normativa de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, pròpia per a la llengua valenciana, en la que escriu qui vostés estan llegint.
Pot pensar el lector que si se renuncia a la subvenció, pot publicar-se en el Servici de Publicacions de la UPV en la forma que al professor li parega. Aixina és per a qualsevol publicació en qualsevol disciplina en castellà, anglés o qualsevol atra llengua que no si
ga el valencià. Només cal un informe científic del departament per a publicar, aixina com una certa seguritat de que serà rendable. Pero qualsevol llibre o manual escrit en valencià ha de passar la censura prèvia de “l’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística” (APNL), que el rebujarà, tinga o no subvenció, si no està escrit en la normativa de la AVL en les seues formes més “cultes” (català).
També pot pensar el lector de Las Provincias, diari de provada trayectòria pro-valenciana, que esta política llingüística de la UPV, procedent directament de les responsabilitats directes del seu Rector, és només un punt negre en la politíca llingüística de la UPV. Vejam unes mostres de que és més que això.
Si vosté entra en la web de la UPV (www.upv.es) en format valencià, podrà trobar-se perles “catalanes” com: “organització”, “aquesta”, “avui”, “ofereix”, “avaluació”, “desenvolupament”, “serveis”, o siga, cap concessió a lo que és de vosté i meu, i de la llengua valenciana. Juge vosté qui llig.
Com a eixemple més concret, el dia 11 de Març, en la web de la UPV la APNL anuncia un cicle de música valenciana en directe. Si voste puncha l’enllaç es trobarà, entre uns atres paràgrafs, que diu: “Aquest cicle està organitzat per la Universitat Politècnica de València, per mitjà de l’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística (APNL) i la Universitat de València, a través del Servei de Política Lingüística. I compta amb la col·laboració de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. ”. I no parlem, per no extrendre-nos, dels cicles de “Cinema en valencià” organisats pel Vicerrectorat de Cultura, cicles formats per les películes doblades en Catalunya en perfecte català, i que el vicerrectorat anuncia com a “valencià”, i que es passen en varis cines de la ciutat de Valéncia. Juge el mateix lector.
També podrà vore baix a l’esquerra de la web un enllaç en la “Xarxa Vives d’Universitats”. Per qui no ho conega és la xàrcia o ret (dit en valencià) de totes les universitats dels “Països Catalans” o dels “Països de llengua catalana”, a la que perteneix la UPV. Juge també vosté, recomanant-li un viage per la web d’eixa xàrcia a la que, com dic, pertany la meua i també de vosté, ya que la paga dels seus imposts, universitat.
Finalment, és escandalós el rapte que ha patit el llibre “Resolució sistemàtica d’eixercicis de Física”, dels professors del departament de Física Aplicada, Antonio Sanchis i Albert Marín, després d’estar a la venda (100 eixemplars ya venuts als alumnes) i ser retirat per estar en la normativa de la RACV, deixant als alumnes sense una ferramenta de treball fonamental per a superar l’assignatura. Vosté, senyor lector, ¿quin nome li ficaria a eixe “rapte”? I no pensarà vosté si li diguem que ha segut rebujat el llibre de Rafael Romero d’Estadística, el més venut de la UPV, després d’acceptar que se traduïxca del castellà en la normativa de la AVL, pero respectant les formes tradicionals de la llengua valenciana, i per tant legals. La mateixa sòrt ha corregut un atre llibre d’Antonio Sanchis, sense parlar dels casos que ya va descriure Rafael Romero en l’artícul que precedix a este.
Tot forma part d’uns acorts de totes les universitats públiques valencianes, totes, amable lector, pels que se comprometen a usar el “valencià culte” (català) en publicacions, informació, etc. Això ha segut reconegut pel propi Rector en conversacions privades, de les que tenim testimonis escrits, encara que el document firmat mai ha segut conseguit pel nostre Colectiu. Pero sí tenim com a prova el llibre d’estil de cóm, segons les universitats valencianes, s’ha d’escriure en el context de l’Universitat Valenciana.
En fi, lector constant, vosté que és una persona inteligent sabrà que tot açò està promogut i recolzat pels partits majoritaris valencians, PP i PSOE, a través de la AVL. Pensarà que l’Universitat pública és autònoma, pero es farà una idea de que tot forma part d’una gran estratègia conjunta Universitats-Generalitat Valenciana condüent, a llarc determini, a l’assimilació catalana de Valéncia. I li serà evident quan lligca algun llibre d’”història” o de “valencià” dels seus fills i veja cóm reben la teoria nacionalista d’expansió catalana del segle XIII sobre el Regne de Valéncia, ¡en llibres aprovats per la Generalitat Valenciana!
S’afig la tristor de vore cóm els catedràtics de l’Universitat Politècnica de Valéncia que són al mateix temps acadèmics de la mateixa Real Acadèmia de Cultura Valenciana mai han acodit al crit d’ajuda del Colectiu Lluís Fullana davant de les reivindicacions i conversacions per a corregir esta postura pancatalanista de la UPV, a excepció del nostre amic Rafael Romero. I pense, volgut lector que, no tenint més remei, hem de llevar hores de la docència i l’investigació personal per a poder fer esta faena de defensa de lo propi en l’Universitat, quan uns atres pareix que només els paguen per a dedicar-se a les faenes contràries, podent demostrar que, a pesar de tot, els professors del Colectiu Lluís Fullana cumplim en les més altes quotes d’excelència acadèmica que la societat demana, i ha de demanar, al professor d’Universitat.
Acabem fent pública la reivindicació del Colectiu Lluís Fullana de que va a intentar portar al Consell de Govern de la UPV la reivindicació de que desaparega la censura de “l’Àrea de Promoció i Normalització Lingüística” sobre els llibres en valencià, deixant a cada professor, en base a la seua llibertat de càtedra i a la seua llibertat d’expressió, la decisió del model de llengua que vullga gastar (formes tradicionals valencianes permeses per la AVL o formes “cultes” (català)). Sabem que nos topetem ací en la llei de creació de la AVL (anticonstitucional, al nostre paréixer), aixina que, en el cas de que el professor vullga renunciar a la subvenció pública per a la promoció acadèmica de la llengua valenciana en la UPV, que puga fer-ho, si aixina ho decidix, també en la normativa de la RACV. Farem puix una campanya d’arreplegada de firmes entre els professors per a tal finalitat.
Només li demanem finalment a l’amable lector de Las Provincias i als valencians en general que nos recolzen des de fòra en tota la passió i honradea que els caracterisa. Gràcies a vostés i al diari.
Joan Carles Micó
Profesor de l’Universitat Politècnica de Valéncia.
President del Colectiu Lluís Fullana de Professors
d’Universitat i Doctors Valencianistes.
Publicat en Las Provincias el 22 de març de 2008