La qüestio ya no es reduix a si, a les portes d’uns comicis anunciats, els valencianistes afrontarém la nostra presencia, com en recents ocasions, des de la dispersio. El nostre qüestionament va molt mes alla i es si els representants que ixquen per Valencia, procedents de les forces politiques nacionals espanyoles (PSOE, PP, Ciutadans, Podemos…), estaran a l’altura de les necessitats d’esta terra, de les seues gents o, simplement, de les aspiracions d’aquells que hauran depositat en ells la confiança.
Quan està a punt d’obrir-se el melo de la reforma constitucional, i per tant de renegociar, ¿perque no?, tambe el nostre encaix en l’Estat i una justa finançacio ─que nos han negat tant el PSOE com el PP─, la qual nos equipare en el restant de les comunitats autonomes, seguim sense contar en una força politica autoctona que, lliure de servilismes, de conexions estranyes, tinga el suficient pes per a exigir que en la Carta Magna es reconega la singularitat del Poble Valencià, o que el nostre treball i aportacio via imposts es considere tan valit com el de qualsevol ciutada d’este Estat que nos margina, relegant-nos a una miserrima renda per capita i posant-nos a la coa de les inversions.
Si el model d’Estat està caduc, si es necessari revisar la seua organisacio…, els valencians hauriem de tindre u
na veu propia, autonoma, lliure de servilismes o consignes que no siguen les dels propis valencians i valencianes; una formacio que crega realment en la nostra autonomia, que aspire a un autogovern real i que assumixca ser protagonista de la cultura heretada i de la que es genera en estes terres dia a dia, usuaria i ama d’una llengua propia hui relegada i supeditada a interferencies i encossetaments teledirigits, des d’uns atres ambits, pels qui exigixen la llibertat per ad ells mentres la neguen a uns atres colectius.
Debats esterils que s’obrin des de finestres que diuen ser valencianistes generen decepcio i desilusio i, a la fi, impossibiliten que estructures carregades d’historia valenciana i valencianista siguen capaces de liderar un proyecte, unes vies d’accio, que conduixquen al nostre poble a ocupar un lloc de respecte, de consideracio entre els demes que hui conformen l’Estat espanyol. Veus que han cantat a l’intolerancia, a la falta de dialec, que no contemplen la pluralitat; unes atres que han jugat en sentiments i senyes d’identitat…, se convertixen en altaveus des de trones que el “valencianisme” mes ranci els oferix. Hi ha foros que mes valdria que no existiren, especialment quan els seus organisadors no han segut capaços d’aprofitar les mateixes estructures per a formar a les seues bases en un valencianisme que implica, atenent al significat que dona el diccionari al terme, “Amor i conreu de les coses valencianes. // Moviment politic o cultural que propugna el reconeiximent de la nacionalitat valenciana i la defensa dels interessos valencians”; o, lo que sería millor, treballar per la revalencianisacio de cada part de les que conformen esta societat nostra.
La desorientacio que tot aço genera ha possibilitat un microcosmos que hui es traduix en minigrups socioculturals i civics, pero tambe politics. Uns colectius que, a pesar de compartir les qüestions identitaries mes basiques, inclus models de societat similars, remen per a apartar-se mes i mes els uns dels atres confrontant-se per absolutes nimietats i personalismes. La voluntat no superada de no desijar entendre’s, l’arrogancia que engalana a determinats personages, impedixen que naixca una força aglutinadora, o que qualsevol d’estes microorganisacions capitalisen l’interes d’un ample grup social que ha reclamat, i reclama, conjuntar-se en lo important i deixar arrimat tot allo que impossibilita un pacte que el valencianisme sociocultural vol i desija.
Tot aço fara que una vegada mes algu decidixca per nosatres i hajam de conformar-nos en un nou model que s’albira i que sera dissenyat per a benefici d’uns atres, perque en el moment en que es decidixca modificar les actuals estructures, no dispondrem de veu propia i de poder de decisio com uns atres pobles la tenen. Es per a contrarrestar esta situacio de dependencia per lo que se fa cada vegada mes necessaria la colaboracio de tots els qui se senten, per damunt de tot, com be dia Fausti Barberà, valencians-valencians.
Editorial Rogle Constanti Llombart
Publicat en la revista ROGLE numero 110 de Novembre de 2015