Celebrant derrotes, plorant presents

Fa uns anys que vinc dient-ho, pero pareix que el conjunt de la ciutadania seguixca enfosquida i influenciada per lo que manen les modes, fugint de lo que realment es tradicional i, sobretot, de lo que realment es valencià en quant a celebracions pertoca. Es per aixo que m’he decidit a compartir en tots vosatros una chicoteta reflexio que, si a la fi no resulta pedagogica, sí que m’agradaria servira per a fer-vos reflexionar a tots perque, com en tot en esta vida, no podem deixar en l’aire celebracions i manco convertir dols en tradicions.Regionalistes
Es sabut per tots que arribada la primavera, sobre tot en uns determinats nucleus poblacionals (Xativa, Algemesi, Valéncia i algun lloc curios d’alla dalt de “l’ansiada Tramontana”) sorgix alterada, com la propia primavera, la necessitat reivindicativa de mostrar al mon el mal que feu l’Estat espanyol en terres valencianes i, sobretot, les curioses respostes combatives d’aquells que, fent-se dir nacionalistes valencians, son simples regionalistes pero d’un atre centralisme mes absorbidor, el “comtal”.
¿Per qué dic aço? Es simple, perque realment el fet de celebrar derrotes i crear en elles falsos martirs es una practica detestable que nomes inculca odi a la gent i el fer-ho, perque ho fan en unes atres regions encara que de manera diferent (en este cas en quant a data), causa perdues irreversible d’identitat.
¿Que pensarien els valencians quan en ple regim franquiste es celebrava el “Dia de la Victoria” tots els primers d’abril? O si, acabada la dictadura seguirem celebrant el 20N… No vos cap ni pensar-ho, ¿veritat? Puix celebrant el 25 d’abril, en certa manera, es com si es celebrara el 20N, el dia 1 d’Abril o, com si en l’actualitat celebrarem aquell famos 25 de juliol en el que Rato i Olivas s’abraçaven i brindaven en “Champagne” en la bossa de Madrit. El primer dia del final de la nostra banca. ¿Recordeu com repicava la campaneta?
Pero mosatros seguirem celebrant derrotes, o victories d’uns atres. Som aixina. Arrere queden dates que ni celebrem, perque possiblement ningu les coneix. ¿Voleu que fem memoria d’algunes d’elles?

  • El 10 de febrer de 1009, any en el que el rei Mubarak va conseguir l’independencia de Valéncia respecte al Califat de Cordova declarant a Valéncia Regne.
  • El 4 de juny de 1264 quan Jaume I firma en Calatayut un privilegi (Datum apud Calataiubium pride nonas iunij anno MCCLXiiij) en el que diu clarament “Statuimus imperpetuum quod aliquis iurista, advocatus vel alius iurisperius non advocent in curia civitatis Valentie nec in aliqua curia totius regni, nec in alquibus appellationibus deinde aliquo tempore, exceptis apellationibus que ad nos venerint, nec iusticie alique regni predicti non admittant deinde libellum aliquem in latino nec in romantio, sed iusticie et judici scribant vel scribi faciamt querelam petentis et responsionen defendentis verbotenus et in plano, et omnia aliaque partes dicere voluerint, et ea omnia ponantur et scribantur in romancio in libro curie, et ita fiant deinde perpetuo omnes actus et sententie in romantio” Aço es que els advocats i llegistes no presenten els seus escrits en llati, sino en romanç valencià.
  • El dia 1 de decembre de 1283 quan Pere III concedix a Valéncia el primer Consulat del Mar.
  • El 16 de febrer de 1502 quan es creà oficialment, per orde de Ferran el Catolic l’Universitat de Valéncia, confirmant la bula d’ereccio feta pel Papa Aleixandre IV el 22 de giner del 1500. L’orde de Ferran de Castella diu:»Atendiendo a la petición de los queridos y fieles nuestros Jurados, Racional y Síndico de nuestra Ciudad de Valencia, entendemos con el mayor cuidado y con gran desvelo entendisteis y entendéis en la erección del Estudio General en esta nuestra Ciudad para que en ella exista Universidad general […] y que sin nuestra expresa licencia y facultad no sea valedera. A Nos suplicasteis humildemente que para la predicha erección otorgásemos nuestro Decreto y autoridad y licencia y facultad plenaria con las prerrogativas, gracias y facultades infrascritas nos dignásemos fundar. A vuestras súplicas benignamente inclinados y advirtiendo cuánta utilidad se seguiría a nuestra Ciudad de Valencia y a los naturales de ella y del Reino y queriendo dar este favor y también el ennoblecimiento, aumento y utilidad de dicha Ciudad, de nuestra cierta ciencia y expresamente alabamos, aprobamos, ratificamos, decretamos y autorizamos y confirmamos la erección de dicho Estudio […] y de nuestro regio poder queremos y discernimos que dicho Estudio sea erigido y goce para todos de libertades, inmunidades, privilegios, exenciones, favores, gracias, prerrogativas y preeminencias como el Estudio General de Salamanca y otros similares puedan gozar.«
  • El 15 d’agost de 1519, dia en el que comencen les primeres reunions entre Joan Llorens i el jurat Guillem Castellví que, junt als atacs dels pirates fomentaren el dia 1 de novembre la creacio de la Junta dels Tretze, que sería el principi la Guerra de les Germanies (Primera revolucio social d’Europa)

Ara que tenim dates per a celebrar victories valencianes, no n’hi ha lloc per a les excuses, puix mentres alguns Maulets seguim lluitant i ho fem sense oblidar la nostra condicio de valencians, els “nous” botiflers seguixen festejant les seues victories, bandejant-nos per “Just Dret de conquista”.

Josep Escuder
Membre de la Junta Directiva de Convencio