Fa uns anys comenci a escriure unes intespestives per a plasmar molts dels dubtes que, com a nacionaliste valencià, rodaven pel meu cap en dies de nostalgia. No son simples pensaments anecdotics, puix, en ocasions, han servit de base per a moltes discusions en cercles culturals valencianistes i, cregau-me, no sempre les contestacions han segut tan senzilles ni tant clares com mes d’u pensarà quan les lligca.
Hui, vullc fer-vos particips d’elles, no per a generar polemica ni conflicte, nomes per a que tots busquem ad eixe nacionaliste, ad eixe enamorat de la terreta que portem dins. Qui sap, igual pensant contrariament a com sempre ho haviem fet conseguim despertar ad eixe meninfot que tots dugam dins. Vos convide a reflexionar:
- Primera Intempestiva:
Una gran diferencia entre Valéncia i Espanya és que Valéncia ha tengut dos Papes i Espanya cap. Això els espanyols no poden soportar-ho en el seu despreci multisecular a Valéncia. Lo que fan és obviar eixe fet en les seues Històries d’Espanya, quan podrien aprofitar-ho per a engrandir el nom d’Espanya sense que els 
valencians nos enujàrem. No obstant, haurien de citar a dos papes valencians en eixes històries, i contextualisar-los en un estat propi per al Regne de Valéncia en una personalitat cultural i llingüística diferent respecte als atres pobles peninsulars. Actualment inclús molts accepten la seua llegenda negra com a certa o recolzen una suposta catalanitat dels dos papes, acceptant una suposta catalanitat de Valéncia. Tot excepte dir que han habut dos papes valencians.
Joan Carles Micó
Profesor de l’Universitat Politècnica de Valéncia.
President del Colectiu Lluís Fullana de Professors
d’Universitat i Doctors Valencianistes.