Si impactant resulta l’afirmació de l’intempestiva 5, més és l’hipòtesis d’Ubieto, també arreplegada en “Orígenes del Reino de Valencia”, de que la llengua valenciana no és una consequència de la frontera geogràfica del Regne de Valéncia, o siga una consequència de la repoblació sobre una frontera pre-establida pels esforços 
conquistadors, si no que seria al revés: la frontera del Regne de Valéncia seguiria la frontera de la llengua valenciana pre-existent en época musulmana. Eixa hipòtesis ha segut confirmada extensament per les investigacions de Lleopolt Peñarroja en “el Mozárabe de Valencia”. És més, demostra que eixa frontera s’extenia per l’oest fòra de les fronteres occidentals hasta Requena, i pel sur hasda Oriola, d’ahí l’esforç de Jaume II per incorporar l’actual Sur del Regne des de Biar a Oriola. I també explicaria l’afinitat valenciana dels requenencs, castellans hasda el sigle XIX. Tindríem una formació paralela del Regne de Valéncia i del Regne de Portugal, que també s’estructura nacionalment com a consequència de la frontera llingüística preexistent.
Joan Carles Micó
Profesor de l’Universitat Politècnica de Valéncia.
President del Colectiu Lluís Fullana de Professors
d’Universitat i Doctors Valencianistes