En massa freqüencia assitim, tant en el nostre entorn com fora d’ell, a l’erroneu us del terme Regne de Valencia, al qual, en massa cadencia, se li antepon l’adjectiu “antic”. El fet de que al fer referencia al nostre poble i territori s’use el terme o expressio “antic Regne de Valencia” diu molt en desfavor de qui usa este terme, pero el fet de que persones de l’entorn valencianiste l’utilisen en tota normalitat mereix ser objecte de revisio.
No cal ser molt versat per a entendre que “antic” pot ser sinonim de trasnoctat, ranci, passat de moda i, en el millor dels casos, referir-se a “d’un atre temps”. Connotacions totes elles que solen estar carregades de significacio negativa.
Estem una vegada mes devant d’una terminologia que no s’allunta massa de les expressions “levante” o “païs”, totes elles icons de la propaganda que genera l’ideari dels negacionistes del fet valencià (procastellanistes i pancatalanistes).
El valencianisme ha de recuperar la correcta expressio per al toponim de la nostra nacionalitat, i eixe topinim es Valencia, i clar Regne de Valencia. Ad esta ultima denominacio si es necessari adjectivar-la hem de fer-ho usant el tereme correcte
, este es: “historic” (sinonim d’autentic, verdader, real, trascendental…); pero sobretot perque implica llarga tradicio i no es peyoratiu com “antic”, per tant haurem de parlar d’historic Regne de Valencia en qualsevol cas.
Ya s’acordà en la Convencio Valencianista de 2012 i en el document alli consensuat, Consens per al futur, quina terminologia era la mes adequada per a refereir-nos a la nostra patria, i si be fora dels nostres circuls podem contribuir a reconduir este tema fent molta pedagogia i rebujant toponims despersonalisadors, en el nostre ambit deuriem rellegir aquell acort i, sense necessitat d’entrar novament en discussions bizantines, optar per una formulacio que nos proyecte com a un poble unit de sur a nort, de la mar a l’interior, puix ya s’ocupen uns atres de destruir i despersonalisar, nosatres no devem seguir eixe joc.
No estem davant d’una simple qüestio de noms. Com en tantes atres circumstancies, puix d’una manera subtil, com si no tinguera trascendencia –toponim i gentilici– es van conculcant els basaments de lo que es la nostra condicio nacional i, a poc a poc, l’edifici construit durant segles pot arribar a tambalerajar-se, i aixo es en lo que precisament hi ha gent interessada, en restar força, arguments, solidea…a l’argumentari valencianiste.
El valencianisme conscient, el de construccio, el no hipotecat ha de treballar en la missio de reconscienciar a la nostra societat, descobrint-li o redescobrint-li els alts valors de llibertat i autonomia de que gojà, i de l’independencia cultural, civica i organisativa alcançada.
Juli Moreno
Historiador