Etiqueta: Rogle Constanti Llombart

Comunicat de CONVENCIÓ VALENCIANISTA en defensa de la llengua valenciana

Javier Navarro

Les declaracions de la presidenta del Congrés dels Diputats, Francina Armengol, en el seu discurs de presa de possessió d’ahir, a on va dir «quiero manifestar mi compromiso con el castellano, el catalán, el euskera y el gallego, y la riqueza lingüística que suponen», negant-li a la llengua valenciana la seua oficialitat i la seua igualtat respecte a les demés llengües d’Espanya, la considerem un nou atac a la senya d’identitat més important del Poble Valencià.

Recordem a la Presidenta del Congrés i als demés polítics espanyols i valencians que la Constitució Espanyola en el seu artícul 3.1 establix que «el castellà és la llengua oficial de l’Estat» i que en el punt 2 dispon que «les atres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d’acort en els seus Estatuts»; i afig en el punt 3 que «la riquea de les distintes modalitats llingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció». L’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, en el seu artícul sext, dispon que: «La llengua pròpia de la Comunitat Valenciana és el valencià. L’idioma valencià és l’oficial de la Comunitat Valenciana».

 És per açò que Convenció Valencianista, entitat cívica-social que des de 2012 treballa des d’un esperit constructiu per un futur més valencià i més lliure per a la Societat Valenciana vol fer constar que:

1) La denominació de “valencià” és, dins del marc jurídic estatutari i constitucional, l’única aplicable en organismes oficials per a la llengua pròpia del poble valencià. Un marc clarament delimitat per les normes llegals de més alt ranc de l’Estat Espanyol, les quals no poden ser contradites per l’interpretació forçada de dictàmens sense valor jurídic, pels usos particulars d’entitats o partits polítics en eixercici de la seua llibertat d’expressió, ni, menys encara, per interpretacions particulars, que no són més que afirmacions de part.

2) Eixa entitat oficialment diferenciada de la llengua valenciana deu tindre el seu reflex en les seues pròpies versions llingüístiques oficials.

3) Aixina puix, en àmbits oficials, ha d’utilisar-se la denominació oficial del nostre idioma, i en cap ocasió produir-se l’omissió de la llengua valenciana en versions i traduccions oficials pròpies, si volem assegurar el respecte a la llei i a la convivència democràtica i pacífica.

Per tot açò, Convenció Valencianista insta a la presidenta del Congrés dels Diputats a que, en el desenroll del seu càrrec, utilise i respecte la denominació oficial, estatutària i constitucional de “valencià”, “llengua valenciana” o “idioma valencià”, i també garantise la seua consideració com a llengua oficial en les versions oficials orals i escrites que emeta el Congrés dels Diputats, en les mateixes consideracions i prerrogatives que el restant de llengües cooficials d’acort en els respectius Estatuts d’Autonomia.

També, instem als diputats i senadors valencians, als diputats de les Corts Valencianes, al Govern Espanyol, al Govern Valencià i, en general, a tots els valencians, a que exigixquen públicament l’estricte compliment de la llegalitat vigent en esta matèria, per damunt d’opinions particulars o partidistes.

 En Valéncia, a 18 d’agost de 2023

CONVENCIÓ VALENCIANISTA

 

 

 

 

 

 

L’illegalitat de la llengua valenciana

Javier Navarro

En Valencia patim una de les situacions llegals mes absurdes del mon mundial. Resulta que hi ha una forma llegal i una atra illegal d’escriure una llengua.

En qualsevol lloc civilisat, parlar o escriure una llengua en correccio es una qüestio d’educacio o de nivell cultural. Si algu comet alguna incorreccio des del punt de vista d’una normativa acceptada, o es per falta de coneiximent, o per rebelia delliberada a l’estar en contra de dita normativa.

Lo mes que te pot passar es trobar-te en el menyspreu per part dels mes elitistes en el primer cas o en el rebuig intelectual en el segon.

Puix be, aci no; aci, si comets una incorreccio normativa, eres directament illegal. 

En 2017 la Diputacio de Valencia retirà unes subvencions a Lo Rat Penat per no seguir la normativa de la AVLl. L’associacio presentà recurs i el passat mes de juliol el Tribunal Superior de Justicia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha donat la rao a la Diputacio degut a que en les bases de la convocatoria per a optar a les subvencions s’exigia explicitament acatar la norma de la AVLl.

L’expressio que utilisa el tribunal es: “no se sigue ni se respeta el modelo lingüístico oficial”, i “no se ajusta ni en la ortografia, ni en la sintaxis, ni en la gramática”.

La llei hauria de ser clara, pero no hi ha res clar en tot aço.

Anem a vore. Un juge no sanciona a un conductor ebri perque “està clar” que ha begut. Hi ha una taula de sancions segons la cantitat d’alcohol expirat. Mai ve mal recordar-la:

Entre 0,26 mg/l y 0,50 mg/l: 500 euros i 4 punts del carnet.

Entre 0,50 mg/l y 0,60 mg/l: 1.000 euros i 6 punts del carnet.

A partir de 0,60 mg/l ya es un delit penal que inclus pot comportar penes de preso.

Si tornem al cas de la llengua, quan el tribunal diu que Lo Rat Penat no s’ajusta a la norma,

¿en quína mida no s’ajusta?

Des del punt de vista ortografic, ¿quàntes faltes d’ortografia son admisibles abans de que te deneguen una subvencio? Si escric en les normes del Institut d’Estudis Catalans (es dir, de la AVLl), pero comet cinc faltes cada 1000 paraules, ¿me llevaran la subvencio? ¿I si ne comet 10?, ¿i si en son 200? ¿A on està el llimit?

Lo mateix se pot dir dels atres aspectes, com la sintaxis: ¿quàntes voltes he d’escriure ‘per a tu’ en conte de ‘per tu’ per a ser condenat?

¿I qué dir del lexic? Si en un text escric sempre la preposicio ‘en’ en conte de ‘amb’, per mes que tot lo demes estiga perfectament escrit en subvalleca (subestandar valencià de la llengua catalana), ¿me retiren la subvencio? ¿I si en son mija dotzena de paraules les que canvie?

Tot queda a criteri dels juges, que “aprecien” que no seguix la normativa. Es com si un juge te posa una multa perque “aprecia” que el teu ale fa olor a alcohol.

Per un atre costat, els panques, que s’han passat la vida sentint-se orgullosos d’incomplir la llei quan se tractava de combatre l’imposicio del castella, des de la creacio de la AVLl s’han tornat els mes “llegalistes” del mon i s’alegren a monto d’estes llimitacions de les llibertats. Aixo si, quan els seus amos de Catalunya cometen illegalitats –com declarar l’independencia–, llavors la llei es roïna perque coarta la llibertat i lo moralment acceptable es la desobediencia. Resulta dificil imaginar lo que ha de ser tindre una ment que pot albergar tantes contradiccions sense sentir cap classe de vergonya.

Pero, ademes, esta persecucio nomes du una direccio. Moltes entitats que reben subvencions, per no parlar de, inclus, organismes oficials, com la mateixa Conselleria de Cultura, incomplixen les directrius de la AVLl un dia si i un atre tambe; per eixemple, publicant en web oficial en perfecte catala: “la seva pantalla”, “finalitzi el termini”, etc., sense que passe res. I no parlem de l’universitat perque el Tribunal Constitucional ya determinà que per ad ells no valen les lleis que han de complir els demes ciutadans.

¿Qué demanem, en definitiva? ¿Que s’establixca un barem que aclarixca quantes “incorreccions normatives” son admissibles abans de que te lleven una subvencio? Obviament, no. Aço no faria sino profundisar en l’aberracio en la que estem vivint des de fa ya mes de quaranta anys.

Demanem lo que hem demanat sempre, que s’imponga el trellat. Que se faça un autentic debat sobre este tema (que no l’ha hagut mai, per mes que diguen lo contrari) tant en els ambits academics com entre la societat tota. Pero per ad aixo lo primer hauria de ser deixar d’enganyar a la gent, deixar de manipular, tergiversar, silenciar, censurar i oprimir a qui pensa diferent, aprofitant, per ad aço, que se te el control del sistema educatiu, l’administracio i la major part dels mijos de comunicacio.

Per lo demes, hem de fer notar que el TSJCV no ha requerit cap informe de cap filolec per a fer el seu dictament. Es dir, si alguna cosa ha deixat clara esta sentencia es que no cal ser un expert per a distinguir entre lo que “normativitza” la AVLl i lo que utilisa Lo Rat Penat: efectivament, no fa falta l’ajuda d’un expert per a distinguir entre dos llengües diferents.

 

*Editorial del Rogle Constanti Llombart nº192 (Setembre 2022). 

*Image portada: Freepik

Demanem l’adequació de la definició del terme “valenciano” a la RAE

Jose

 

El passat dilluns, 7 de març, el president del Rogle Constanti Llombart i el de Convenció Valencianista entregaren, en les oficines de la Real Academia Española (RAE) una carta dirigida al decà de dita institució, demanant-li que es canvie la definició del vocable ‘valenciano’ en l’accepcio en que es referix a la llengua dels valencians.

El diccionari de la RAE definix al valencià com una variant del català, contradient a l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, el sentir majoritari del poble valencià i a les definicions de la pròpia RAE en edicions anteriors.

Per això abdós entitats valencianes exigixen a la RAE que rectifique i adopte per al vocable ‘valenciano’, la definició que dona el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), entitat decana en l’estudi i normalisació de l’idioma valencià.

A continuació se pot llegir íntegrament la carta que fon registrada en l’oficina de la RAE per part dels dirigents de les entitats senyalades.

Llegir document complet en PDF:

 www.convenciovalencianista.org/wp-content/documents/Carta%20Valenciana%20a%20la%20RAE.pdf  

El valencianisme recolza la recuperacio del Dret Civil Valencià

Javier Navarro

Membres del Rogle Constanti Llombart i de Convencio Valencianista junt a unes atres entitats de la societat vivil valenciana forem convidats a la jornada que l’associacio Juristes Valencians (AJV) organisà, el passat 7 de març en el Congrés dels Diputats, baix el lema “40 Aniversari Estatut. Hora del Dret Civil Valencià”.

Partiparem en una jornada reivindictiva sobre la recuperacio del Dret Civil Valencià en la que es desenrollaren varies taules redones al voltant de cóm i quína es la situacio per a que puga prosperar esta iniciativa de recuperacio, despuix d’haver segut tombada pel Tribunal Constitucional, que no dubtà en fer-ho retrotaguent-se i amparant-se en al Decrert de Nova Planta de 1707 en el que el borbo Felip V castigà en sanya als valencians, a pesar de la fidelitat i recolzament que li prestaren part i destacats membres de la societat valenciana de l’epoca.

L’acte s’inicià en les paraules de la consellera de Participacio, Transparencia, Cooperacio i Calitat Democratica que no dubtà en recolzar esta reivindicacio, pero foren juristes, doctors en Dret i professors d’Historia del Dret els qui protagonisaren les intervencions mes documentades sobre la situacio sobre la recuperacio del Dret Civil Valencià, l’estat de la qüestio i les o la possible via que s’obri proponent una solucio imaginativa que consistix no en una reforma del text constitucional propiament dita, sino en un afegit tecnic a la disposicio adicional.

 

Destacà l’intervencio del valencià Pascual Sala, expresident del Tribunal Suprem, del Consell general del Poder Judicial i del Tribunal Constitucional, en la que explicà l’utilitat de recuperar el poder llegislar en materia de Dret Civil, lo qual ajudaria a fer mes agil, comoda i viable la vida dels valencians en le seues relacions interpersonals, un dret del que fruixen mes de 15 millons d’espanyols i autonomies en molt menor tradicio historica sobre el mateix, no de bades el Dret foral valencià fon pioner, model i inspirador d’uns atres codics llegislatius historics.

Representacio empresarial, sindical i de partits politics tingueren veu en diferents taules i, si be la majoria coincidiren en que era el moment adequat per a exigir eixe llauger retoc tecnic, no faltà qui expongue lo contrari, que igual “este no era el moment adequat”. Aço, en veu d’un diputat nacional, que pertany a una circumscripcio valenciana, es “sempre” l’excusa pefecta per a no comprometre’s i mirar mes pels interessos propis i partidistes que els de la ciutadania a la que deu representar.

Una jornada intensa en la que José Ramon Chirivella, president de AJV, en valentes paraules clausurà la jornada interpelant tant als diputats valencians en el Congrés com al President del Consell i a les Corts Valencianes a que peguen una ultima espenta per a fer realitat esta justa aspiracio abans del proxim mes de juliol de 2022, data en que celebrarém el 40 aniversari de l’Estatut d’Autonomia. Este sería el millor regal, la millor prova d’afecte i consideracio.

Des de les nostres associacions seguirém recolzant la labor que desenrolla AJV perque coincidim en la necessitat de recuperar i profundisar en tot allo que contribuixca a millorar la vida dels valencians, les nostres aspiracions d’autogovern i elevar la nostra autoestima.

Sempre Amparadora

Sempre “amparadora”, sempre Desamparats

Jose

Fer prevaldre lo propi front a lo estrany, quan lo propi es adequat, està viu i vigent, es un axioma que no deviem despreciar banalment. Valga este principi per a referir-nos al fet de mantindre paraules, termens i expressions de la llengua valenciana, esta llengua nostra que, com qui no vol, cada dia es atacada, despreciant-la i vulnerant la seua singularitat en favor de codificacions i llengües totalment alienes al conjunt dels valenciaparlants.

Els valencians que hem tingut la sort de dependre la nostra dolça llengua dels amorosos llavis dels nostres progenitors nos indignem, dia a dia, en vore com, des d’organismes oficials, des de l’Administracio valenciana, des de cenaculs culturals, des dels mijos de comunicacio, des de les mateixes escoles i centres educatius nostres, es conculca la llabor feta per generacions i generacions de valencians que nos han precedit, la qual s’ha traduit en mantindre l’idioma, sense escapar en el temps al fet de l’evolucio que li es consubstancial a qualsevol llengua pel simple fet d’estar viva. Poc a poc, des d’eixes “atalayes” del saber i del poder, se van oficialisant vocables que no son patrimonials, o que han segut soterrats per la propia evolucio, i les susbtitucions que promouen fan dubtar als propis parlants de la seua idoneïtat com a tals i de les seus competencies llingüistiques.

A ningu descobrirém en este escrit els malevols intents de suplantacio llingüisticia que el Poble Valencià ve sofrint des de les primeres decades del segle XX, inclus un poc abans, pero que de manera oberta, descarada i imperativa s’han anat imponent des de que la llengua materna s’incorporà al proces educatiu. Be es cert que convindrem que eixa espressio de “llengua materna” està fora de context, puix lo que s’ensenya en els ambits escolars i academics queda ben llunt de la llengua propia i, per tant, materna. En eixe afany impositiu de voler fer-nos “parlar be” i voler-nos fer creure que lo propi es vulgar front al codic que es prete impondre, juga un paper molt important l’introduccio de termens aliens que ne substituixen ad uns atres propis molt similars. ¿Casos? Tots els que vullgam, encara que nomes se’n citaran dos per la seua importacia i perque estan de plena actualitat.

El primer es el del nom del Cap i Casal, el toponim Valencia, [Valéncia], que ha segut desplaçat en favor del que usen els catalans per a referir-se, en la seua llengua, a la capital de la nostra nacionalitat. Un simple accent greu –València- ha valgut per a canviar un toponim i adequar-lo ad eixa llengua que diuen comuna -i que a lo millor ho acabarà sent si com este cas se’n repetixen molts mes… ¡I aussades que se’n repetixen! L’impunitat, la falta de sensibilitat, d’escrupuls i d’estima per lo propi, i la servitut cap a proyectes proxims als neofacismes, fan que accions com estes vagen conculcant el debil sentiment de colectivitat que tenim i que, per aixo, es facil d’atacar quan a l’hora es banalisen els identificadors que la fan singular.

Com eixe eixemple ne tenim un atre igualment greu i escandalos, puix, com aquell, no te cap rao de ser ni hi ha cap aval cientific ni llingüistic que justifique el canvi. Es tracta dels termens “amparar”, “desamparar” i derivats. Estem assitint des de fa ya unes decades a la suplantacio d’estos vocables i de l’antronponim que generen: Desamparats.

Ad alguns els agrada repetir, una i mil voltes, que els valencians som uns meninfots. Mes be en alguns casos som uns ignorants i en molts pocs, per sort, uns acomplexats que, enlluernats per atres cultures i llengües, no els importa relegar lo propi per a abraçar –sense raonament que puga explicar-ho– lo que es estrany, convertint-se en colaboracionistes de proyectes alienadors del nostre poble.

Plaques, rotuls, pamflets i publicacions han anat incorporant els estrangerismes “emparar”, “desemparar”, “desemparats”, fent us i abus dels mateixos i fent desapareixer les formes valencianes propies: ampaAmparrar, desamparar o desamparats. El cas te trascendencia, i es que eixe canvi, que per ara no acaba de quallar, especialment entre els valenciaparlants, es va consolidant entre els qui arriben a la llengua com un llenç en blanc.

Els inquisidors de l’idioma, la secta que es dedica, dia si i dia tambe, a relegar paraules valencianes en pro d’anacronismes, barbarismes o estrangerismes llingüistics, ha arribat a canviar-li tambe el nom a la Patrona de Valencia i son historic regne. Com diém, plaques, edicions, etc., registren ya eixe barbarisme. El colaboracionisme de la propia Iglesia valentina a vegades, aixina com el d’unes atres institucions -com es el cas de la Fundacio Bancaixa que, cada any, en la Ronda a la Verge que patrocina no te cap regomello en canviar inclus la lletra original de l’Himne de la Coronacio per a introduir el “empara” i “Desemparats”- contribuix escandalosament a una “normalització” de lo que no necessita ser normalisat perque es normal.

Els inquisidors de l’idioma, la secta que es dedica, dia si i dia tambe, a relegar paraules valencianes en pro d’anacronismes, barbarismes o estrangerismes llingüistics, ha arribat a canviar-li tambe el nom a la Patrona de Valencia i son historic regne. Com diém plaques, edicions, etc., registren ya eixe barbarisme. El colaboracionisme, de la propia Iglesia valentina a vegades, i el d’unes atres institucions -com es el cas de la Fundacio Bancaixa que, cada any, en la Ronda a la Verge que patrocina no te cap regomello en canviar inclus la lletra original de l’Himne de la Coronacio per a introduir el “empara” i “Desemparats”- contribuix escandalosament a una “normalitzacio” de lo que no necessita ser normalisat perque es normal.

Un poble que no es respecta a si mateix no pot exigir respecte. I es que n’hi ha de conciutadans nostres als que els importa poc, o no res, dir-se i sentir-se valencians, pero per contra son diligents actuant com a porritos, inclus per a qui no els dona de menjar.

Per a concloure, nomes quatres notes que subscriuen que la forma desamparats i amparar son les que corresponen al lexic valencià, i una crida: en les nostres actuacions queda el que es mantinguen o que, en uns quants anys mes, siguen historia.

  1. Ferran II, el 3 de juny de 1493, dictà el Privilegi per a l’intitulacio de la Confraria sorgida paralelament a l’Hospital dels Inocents, posat-la baix la proteccio de la Mare de Deu: “Plau al senyor Rey…que de aci avant la dita confraria se intitule la confraria de la Sagrada Verge Maria dels Innocents e dels Desamparats…”.
  2. En el Manual de Consells, nº 215, de març de 1684, el Municipi instaurà la processo en honor a la Mare de Deu, i en ell es llig: “Es podria festechar a la Santisima Verge dels Desamparats fent cascun any en lo dia que la Iglesia de esta Ciutat celebra la seua festa, una solemne y General Processo…”.
  3. No cal dir que en l’Himne de la Coronacio (1923) apareixen les formes correctes: “La Patria Valenciana s’ampara…” i “Salve, Verge dels Desamparats”. Formes estes que son tambe les uniques que apareixen en els Gojos, i en especial en els que escriuen Rivelles i Llorente en 1911 en l’obra que titulen: Historia y Gojos de la Mare de Deu dels Desamparats, Patrona de Valencia y son reine. Per cert, publicat en Barcelona.
  4. A banda de ser les formes que arrepleguen els diccionaris historics valencians, tambe els dona entrada el diccionari de Mossen Alcover, encara que acaba remetent a les formes catalanes, a pesar d’incloure cites dels nostres classics a on es registren les formes valencianes.

Juli Moreno i Moreno
Historiador