Categoría: 40 Aniversari

El llibre ho mereix. En a penes 10 dies hem fet tres presentacions de 40 Aniversari de les Normes d’El Puig. 40 anys de resistencia valenciana.

La primera, la presentacio oficial, fon el 18 de decembre en el Monasteri de Santa Maria d’El Puig, a la que s’assistia previa invitacio. Obertes a tot el public han segut les dos següents, el dilluns 20 en la cerveseria Cruz del Sur Shambala, i el dimarts, dia 28, en la seu del Grup d’Accio Valencianista.

Foren actes mes distesos en els que Sergi Guinot, el representant de Mosseguello, editora de l’obra, acompanyat per Juli Moreno (i tambe per Joan B. Sancho el dia 20), informaren al public assistent del contingut i de les vicisituts de l’elaboracio del llibre.

Alguns dels autors assistiren tambe ad estos actes i els compradors pogueren endur-se una bona coleccio de firmes i dedicatories.

Donem l’enhorabona a un dels autors en particular, Toni Fontelles, que, en el mateix acte del GAV el dia 28, presentava el seu ultim treball, Dotze Mesos: refrans, vida, cultura, al que desigem i augurem una magnifica acollida.

Finalment volem agrair la bona acollida que ha tingut este chicotet homenage a les Normes d’El Puig, que ha segut fet en la voluntat, en la que tots coincidixen, de que estes normes continuen sent un aglutinant del moviment valencianiste.

En este simbolic marc del Real Monasteri d’El Puig de Santa Maria, fa ya 40 anys, Rafael Villar[1] , en el seu parlament, el dia de la sessio protocolaria d’adhesio a les Normes Ortografiques de la RACV, va dir lo següent:

“…en este dia que se li fa entrega a l’Academia de Cultura Valenciana de l’adhesio de molts valencians, entre els quals figuren autentiques personalitats, a una Ortografia Valenciana que ha creat  la seua Seccio de llengua i Literatura, sobre la base del llibre de Miquel Adlert Noguerol “En Defensa de la llengua valenciana”…Lo que si puc que afirmar, sempre des de la meua perspectiva d’escritor, es que la llengua escrita es el pont que unix als llectors en els autors, i acceptant estes normes els autors i els llectors están mes prop els uns dels atres,…des de la meua modestia personal, crec que en estos moments soc yo qui dec arrimar-me al poble, i no obligar al poble a que s’arrime a mi. I eixe ajuntar-se autor i lector, crec que està assegurat seguint esta ortografía valenciana”.

Les Normes d’El Puig (NdP) o de la RACV no son una normativa ortografica nova, sino el resultat d’un treball de depuracio, simplificacio i actualisacio dels tractats i les normes d’ortografia de 1894, 1910 i 1914, les dos primeres de Josep Nebot, i de Lluïs Fullana l’ultima.

Les NdP, en paraules de Lleopolt Peñarroja, “erradiquen de la llengua escrita els vulgarismes inacceptables en una llengua de cultura; i, al temps, una montanya d’arcaïsmes reviscolats i d’usos gramaticals que no pertanyien, en puritat, a la llengua valenciana, sino a la del nort de l’Ebre, parenta pero clarament oposta ya, des de la Baixa Romanitat, respecte del romànic de les terres valencianes, el de l’antiga Edetania i l’antiga Contestania”.

***

Podem afirmar que contem hui en dia en la millor i mes completa ferramenta llingüistica que mai abans ha tengut la llengua valenciana, perque mai abans un grup de persones tan preparades treballaren de forma tan colaborativa.

El seu treball l’hem de lligar en la tradicio dels nostres classics, pero fugint dels arcaismes. Ells, els classics, ya marcaren el cami correcte quan s’apartaren de l’estil dels trobadors per a acostar-se al poble en la llengua propia.

Tantes voltes com la llengua es separe de lo que parla el poble, tantes atres voltes apareixeran intents de reprendre el cami d’acostar-la al poble.

***

Nos toca posar en perspectiva historica els acontenyiments que s’han anat succeint en estes quatre ultimes decades, que en son molts. Hem de posar en valor la normativa ortografica valenciana i fer un eixercici d’autoestima en la finalitat de conscienciar-nos de que les NdP han tingut molta mes repercussio de la que es podia pensar. Hem de ser conscients de l’importancia que arribà a tindre esta normativa ortografica valenciana i del perill que en ella varen vore les elits de Barcelona a finals dels 90. Desgraciadament per a nosatres, les elits de la ciutat comtal, contant en la complicitat d’una part de l’elit intelectual universitaria i politica valenciana, que ha dominat el panorama cultural i politic de les ultimes decades, propiciaren la creacio de la AVL, organisme concebut per a neutralisar i detindre l’alvanç, l’implantacio i l’arrelament de les NdP.

Pero… NO HAN POGUT encara en nosatres, a pesar dels intensos intents. Bona prova d’aço es que estem hui aci i continuem editant llibres en NdP. Com he dit ades, disponem d’unes ferramentes llingüistiques mai abans existents.

Hem comes erros, SI, alguns nos han dividit, pero tambe els van cometre Fullana quan estampà la firma en les Bases del 32, o Miquel Adlert i Casp fins que retornaren a la fidelidat de la llengua valenciana en els anys 70.

No hem de fustigar-nos, sino reconeixer-los, arrepenedir-nos i deprendre d’ells per a no tornar a cometre’ls. Tot l’esforç i sacrifici d’estes ultimes quatre decades no servirà de res si no es resol el conflicte intern, mal gestionat des del començament. Portem esta fractura o cisma obert des de l’any 2003, quan s’inicià el proces de canvi del sistema d’accentuacio. Esta situacio nos debilita i es actualment el principal problema a resoldre.

Si volem que la llengua valenciana tinga futur, hem de reconciliar als valencians en la llengua, cultura i patria propies, contribuint aixina a despertar l’autoestima, tan necessaria despuix d’anys de cinisme i autoodi al que tants autors valencians han contribuit, els quals, fugint del centralisme castellanisador, han acabat refugiant-se en un atre centralisme mes despersonalisador i mes absorbent, el provinent de les elits catalanes, les quals estan intentant, per tots els mijos al seu alcanç, impedir que els valencians dispongan d’autonomia i llibertat per a gestionar la propia llengua, a la que considerem singular i independent.

Per a acabar, volem agraïr a les persones, editorials i entitats que s’han esforçat per estudiar, compilar i sobretot per editar llibres utilisant la normativa ortografica valenciana per tot lo que esta comporta, que no es una atra cosa que la propia identitat, la que els valencians hem forjat a lo llarc dels segles i que hui està qüestionada.

Moltes gracies a tots.

Joan B. Sancho i Gea

President de Convencio Valencianista

Real Monasteri d’El Puig de Santa Maria, dissabte 18 de decembre de 2021.

---

[1] Poeta i dramaturc, membre, des de que tenía 17 anys, del Grup Torre, que llideraven Miquel Adlert i Xavier Casp, hui en dia es un desconegut entre els desconeguts, a pesar de la seua rellevancia lliteraria.

La presentacio d’una novetat editorial sempre es motiu de goig. Una nova obra impresa es posada a l’abast del public i un nou llibre entra en els anals de les edicions que, com en este cas, sera testimoni per a un futur. Un testic de la realitat llingüistica valenciana, de l’existencia d’una pleyade d’autors, d’escritors, que, bandejant obstaculs, renunciant a prebendes i sobretot resistint menyspreus i falta de reconeiximents per part de la “cultura oficial”, no renuncien a escriure en el nostre idioma; mes be lo contrari, han decidit escriure, expressar-se i deixar testimoni en autentica llengua valenciana.

Des d’aquell 7 de març de 1981 han passat 40 anys, quatre decades des de l’adhesio per una ampla representacio de la societat a les Normes Ortografiques elaborades per la Seccio de Llengua i Lliteratura de la RACV. Esta era una fita per a commemorar, per a celebrar, i no deixar que transcorreguera per un desert silencios aquell fet i la transcendencia que comportà per a molts.

Unes atres rememoracions d’est estil tingueren lloc en complir-se el 20, el 25 i el 30 aniversari. Els actes foren acollits en este mateix Real Monasteri, emblematic lloc per als valencians i el valencianisme, a on les Normes obtingueren el soport d’entitats i de  societat civil. Lo Regne en Accio organisà l’event en 2001 (el XX Aniversari), la Plataforma per les Normes del Puig ho feu en 2006 (XXV Aniversari) i Accio Regne de Valencia en 2011 (XXX Aniversari).

Convencio no volia que passara este XL aniversari sense fer alguna forma de recordatori i es propongue per al mes de març passat, a l’entorn de la data commemorativa, publicar u dels seus dossiers. Se pensà en un extraordinari que arreplegara distintes opinions i referencies a la normativa ortografica que nos ocupa. La publicacio es feu realitat i la pluralitat es reflectia en les colaboracions d’aquella revista, que gojà d’una bona acollida; tan exitosa fon que motivà a la junta directiva de Convencio  plantejar-se la confeccio d’una obra mes solida i tambe mes participativa: sorgi l’idea del llibre i d’ampliar el numero de colaboradors, alguns dels quals mai havien afrontat el tema ni vertida la seua visio sobre el significat i transcendencia d’esta normativa.

Cada nova proposta contà en una resposta afirmativa, igual que havia ocorregut en l’elaboracio del dossier. Era qüestio de marcar un determini i tambe sugerir una extensio dels escrits, ara en menors constrenyiments que en el cas de la revista, lo qual per una atra banda era tambe mes llogic: al dispondre de mes temps, podien estendre´s mes.

La tan repetida frase de que son tots els que estan, pero no estan tots els que son, se pot aplicar als colaboradors. Podia haver-se ampliat molt mes la llista perque en son moltes mes les persones que podrien haver opinat i escrit en coneiximent de causa i en un argumentari al que no li haguera faltat ni la substancia ni l’interes, pero l’obra era llimitada i en general buscavem, en esta segona tanda de colaboracions, que unes atres persones, tambe significades en el nostre moviment, que havien escrit poc o gens al respecte, pogueren fer-ho afrontant el repte des d’anguls menys habituals i que s’alluntaven un tant del tracte exclusivament llingüistic.

Hui se presenta esta edicio, un llibre que arreplega 20 colaboracions, totes elles fetes ex professo, a excepcio del discurs del doctor i academic Lleopolt Peñarroja. D’ell solicitarem l’autorisacio per a integrar el parlament que pronuncià el dia 2 de març passat, en la celebracio del Dia de la Llengua i Cultura Valencianes, en la RACV. Este discurs no podia quedar inedit, com en tants treballs i escrits ocorre, i qué millor que formara part d’esta obra que commemora lo que en aquell parlament se glossava, i sobre la vigencia d’unes normes ortografiques elaborades per a una llengua que els usuaris no normalitzats entenen historicament com a propia i diferent d’uns atres idiomes.

Sabent de l’esforç que supon traure al mercat cada llibre, presentat el proyecte a l’editorial Mosseguello, esta nos respongue en un sí immediat, manifestant que la proposta els ilusionava; i nos posarem a treballar en la seua preparacio.

El contingut el descobrirà el llector, pero no renunciem a citar tituls, autors i alguna caracteristica de l’obra:

Consta d’una nota explicativa previa en la que s’indica el perqué els articuls s’han agrupat en dos parts. Era necessari, puix els primers son els que se publicaren en la revista, mentres que els de la segona part han segut fruit dels encarrecs posteriors i han gojat d’uns atres condicionants.

L’orde en el que estan dispostes les colaboracions es l’alfabetic del primer llinage de l’autor, a lo que s’ha d’exceptuar el prolec que elaborà qui era en aquell moment president de Convencio Valencianista, Joan Carles Micó, i el discurs de l’academic Lleopolt Peñarroja. En totes les colaboracions hi ha una ilustracio relativa ad alguna obra significativa de l’autor i sempre que ha segut possible relacionada en temes llingüistics.

La tematica tractada es ampla: La necessaria codificacio per a escriure en propietat i independencia la llengua valenciana; el seu valor iconic com a element diferenciador; el mateix proces de codificacio i la pluralitat d’actors que participà en la seua confeccio; la propia historia de la Normativa a lo llarc d’estos anys; els obstaculs en que ha hagut de conviure; els atacs que ha sofrit, en contrast en les iniciatives pedagogiques en que ha contat per al seu aprenentage, difusio i conreu, etc.

La relacio de firmes i tituls es mostra en esta taula:

Autor	Titul
▪ Joan Carles Micó Ruiz	Presentacio
▪ Lleopolt Peñarroja Torrejón	Memòria d’un passat present (discurs)
▪ Antoni Fontelles i Fontestad	El paradigma valencianiste: aportacions en el sigle XX
▪ Manolo Gimeno Juan	La transcendencia de les Normes d’El Puig
▪ Pau Giner i Bayarri	40 anys de normativa valenciana i molt mes
▪ Voro López.	40 Aniversari d’adhesió a les Normes de la RACV o d’El Puig
▪ Miquel Àngel Lledó	Reflexions sobre l’adequació i la calitat de les Normes d’El Puig en motiu del seu 40im aniversari
▪ Jesualt Masia i Alamar	El valencianisme com a minoria
▪ Juli Moreno i Moreno.	40 anys de treball per la llengua valenciana
▪ Ricart Pla i Tomàs	Les Normes de la Resistencia
▪ Òscar Rueda i Pitarque	Les Normes d’El Puig i la realitat de 2021
▪ Enric Calvo i Dolz	40 anys de les Normes d’El Puig
▪ Joan Ignaci Culla i Hernández	Normes d’El Puig, les normes valencianes
▪ Ricart Folgado i Bisbal	AELLVA. Fidels a la LLengua Valenciana. Treballem, presistim, esperem…
▪ Mª Dolores García Broch	40 Aniversari de les Normes d’El Puig. (Una visio des de l’actuacio cultura i politica)
▪ José Vicente Gómez Bayarri	L’us fa normativa la llengua
▪ Chimo Lanuza i Ortuño	Normes d’El Puig. Una retrospectiva molt personal
▪ Carles Recio i Alfaro	Llegitimitat ortogràfica valenciana
▪ Vicent Sanz i Sancho	Taula Nova Valenciana i les Escoles Valencianes de Resistència

Un apendix tanca el contingut. En ell trobem un recull d’imagens, com les portades de l’Ortografia o de distintes edicions de la gramatica que l’aplica. Igualment, com a testimoni, unes fotografies dels anteriors homenages commemoratius celebrats en este Real Monasteri. Entre elles, les plaques que s’instalaren en el Salo de Senyeres en el 2006 i en el 2011. Esta ultima continúa en el seu lloc, cosa que llamentablement no se pot dir de la primera.

Comentar que la portada, disseny de l’editorial Mosseguello, es replica, en un canvi de colors, de la del llibre que arreplega l’efemerides del XXX Aniversari, publicada tambe per esta editorial, en la qual cosa s’ha volgut enllaçar les dos obres.

Per a concloure extrac del discurs de Lleopolt Peñarroja un paragraf que resumix lo que tambe s’ha pretes en esta edicio:

«Tragam forces de flaquea, treballem en ciència, mantingam la consciència i procurem l’unitat d’acció, no deixant que lo que queda de forces vives i actives de la nostra cultura, al menys les que estan verdaderament d’acort en lo essencial, estiga dividit i estèril per qüestions exteriors que podrien solventar-se».

Gracies per la seua atencio i per la seua participacio; a uns, aportant els seus coneiximents i opinions, i a tots, per la seua presencia en est acte.

Juli Moreno i Moreno

Real Monasteri d’El Puig de Sta. Maria, 18 de decembre de 2021

En un acte de caracter institucional, i seguint totes les normes que la situacio sanitaria requerix, Convencio Valencianista presentà el dissabte, dia 18 de decembre, en el simbolic marc del Real Monasteri d’El Puig de Santa Maria, l’obra 40 Aniversari de les Normes d’El Puig. 40 anys de resistencia valenciana, editada per Edicions Mosseguello.

L’acte, al que concorregueren unes 50 persones, estigue presidit per l’actual responsable de l’entitat, Joan Sancho Gea, i pel decà de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana, ilm. Sr. José Luis Manglano de Mas, acompanyant als quals se trobaven l’anterior president de Convencio, Joan Carles Micó Ruiz, i el coordinador de l’obra, Juli Moreno Moreno.

Assitiren varis presidents i responables d’entitats valencianes que arroparen la presentacio (Patronat de la RACV, GAV, Rogle Constanti Llombart, Consciencia Valenciana, L’Encontre, AELLVA, … ) ademes dels autors que han colaborat en esta obra coral, en la que han participat fins a 20 firmes i en la que es fa homenage a la normativa ortografica de la RACV.

Els 40 anys del titul fan referencia al multitudinari acte d’adhesio ad esta normativa, precisamente en el mateix emblematic lloc, l’any 1981. El contingut tracta una tematica ampla que incidix en la singularitat i independencia de la llengua valenciana, en la cientificitat d’esta normativa ortografica, els entrebancs que ha hagut se superar i les critiques a les que ha segut somesa, aixina com la seua conexio en les propostes de Josep Nebot i Pérez i la codificacio que propongue el pare Lluïs Fullana en 1914.

El llibre constituix a l’hora un homenage i una reflexio sobre una normativa que ha aglutinat al seu entorn al valencianisme llingüistic els ultims 40 anys.

Reproduim els parlaments del president de Convencio Valencianista, aixina com el del coordinador de l’obra, en els que s’expon l’intencionalitat que perseguix la publiciacio, per una banda la superacio de conflictes interns i per una atra la difusio de la normativa ortografica que millor s’ajusta per a trancriure la llengua dels valencians.

Articul 18/12/2021 en El Periódico de Aquí

Articul 19/12/2021 en Valencianews